Bloc d'en Manel Filella

BON NADAL I ANY 2012

2012-01-18T00:43:00.001-08:00

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: Què és el Fòrum?

2012-01-17T09:57:00.000-08:00

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: Què és el Fòrum?: El Fòrum Català de Teologia i Alliberament (FCTiA) és un espai de trobada per a totes les persones convençudes que cal construir ponts i sin...

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: El FCTiA a TV3

2012-01-17T05:58:00.000-08:00

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: El FCTiA a TV3: Diumenge passat, al programa Signes dels temps, de TV3, van entrevistar en Jaume Botey, que va presentar la propera trobada del Fòrum Català...

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: Has vist el nou clip de vídeo del Fòrum?

2012-01-08T13:04:00.000-08:00

Fòrum Català de Teologia i Alliberament: Has vist el nou clip de vídeo del Fòrum?: Hem preparat un clip de vídeo, per a fer difusió del Fòrum. Si voleu veure'l, penjar-lo a la vostra web, o afegir-lo als vostres "Preferits"...

Esdevenir "Reis Mags"

2012-01-06T12:48:00.000-08:00

“On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo”(Mt.2,2)
- Atents a l’entorn.
- Cercar Jesús-Déu on sigui.
- Reconèixer-lo, adorar-lo...realitzar el seu projecte en allò que a mi em pertoca de fer.

- La il•lusió, el somni, l’alegria dels fills i néts , en aquests dies, són Déu en nosaltres. De nosaltres depèn que hi vegin el Déu que hi ha. Estem atents i el cerquem allà on hi deu ser? O justifico el meu “statu quo”?

- En acomiadar-nos, ens hem fet un petó curull d’amor i de reconeixement del que som.

- En Pere, a l’hospital on he anat, m’ha ensenyat les regles d’un joc molt distret, que desconeixia. Se’l veia content en veure que l’entenia i que a voltes guanyava. És que som uns trocets de Déu que ens reconeixem, ens ajudem, ens estimem.

- En acabar les celebracions d’aquests dies, tornem-hi. A què ! :

o – A treballar, perquè cal fer-ho i prou?
o – Ja sabré estar atent al meu entorn per saber-hi trobar el Déu que hi ha entre nosaltres?
o – Què faria Ell?, què espera que faci jo?
o – Estic convençut que Déu...és també nosaltres. Com estimo, ajudo, faig les coses que tinc entremans? Com ho faria Ell? Com ho puc fer jo?

- És que el “Misteri” és Déu en nosaltres i sovint no pensem en el misteri que som jo i totes les coses.

BON NADAL

2011-12-24T05:29:00.000-08:00

El nostre grup de Cant Gregorià de l'Ateneu de Sant Just Desver. Concert al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
i també...

Com que tinc bons amics/gues a l'Hospital de Can Ruti, els demanat autorització per publicar la seva POSTAL DE NADAL 2011.

Amb ells us desitjo a tots vosaltres un BON NADAL.

DÉU AMB NOSALTRES...

2011-12-21T12:02:00.000-08:00

Sense gaire ordre…però si amb sinceritat de cor…volia mostrar-vos que veritablement m’adono que “Ens ha nascut un infant…i està enmig nostre”.
-Avui l’Encarnació, una amiga, ens ha telefonat, per dir-nos que son pare havia mort. Que ell ja li havia dit que ja tenia ganes d’anar al cel.
-En Lluís, en acabar la reunió habitual amb nosaltres, ens ha comunicat que té un càncer a l’esòfag i que no sap si ens tronarem a trobar. Però que sapiguem que se sent feliç...que ja sabia de fa temps que la “mort” forma part de la nostra vida.
-Amb aquest grup d’amics que ens reunim periòdicament, tot i la crisi que patim, hem posat en comú que estem convençuts de la presència de Deu en la nostra vida, en el nostre compromís i això ens dona esperança i felicitat.
-Avui , amb 4 nois que tenen càncer i que estan ingressat a l’Hospital, hem jugat al “Uno” i la felicitat que expressaven era el testimoni que la “vida” que tenien, la volien per sempre més amb Aquell que els la va donar.
...
Massa coses...continuaré...

"Unitat" en la Fraternitat...en l'Amor al germà

2011-12-15T09:36:00.001-08:00

Hal·leluia...

2011-12-10T00:46:00.001-08:00

Bon Nadal: del Bisbe Pere Casaldàliga

2011-12-06T14:48:00.000-08:00

--------------------------------------------------------------------------------------
Nadal, un Nadal altre:
per descobrir, acollir i anunciar
el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;
segons Mateu, capítol 25.
Qui s'entén amb els pobres
pot entendre's amb Déu.
Només així, fet infant,
fet Déu vingut a menys,
podríem trobar-te,
diàriament nostre,
entre Betlem i la Pasqua,
Jesús, el de Natzaret.
Any Nou, Temps Nou,
alternatiu
en Política, en Economia, en Religió.
Contra els grans projectes de mort,
el gran projecte de la Vida.
Contra el consumisme depredador
entre armes i agrotòxics,
consumim indignació
amb tendresa i militància.
Visquem en Sumak Kawsay.
Terra i Pau pel Poble Palestí,
pel Poble Kaiowá Guarani,
per tots els pobles indígenes i quilombolas,
per totes les migracions del món,
pels milions de gent humana
condemnada a la fam...
Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança.

(Pere Casaldàliga, Nadal 2011-Any Nou 2012)

Joan-Sebastian BACH- "Jesús joia meva"

2011-11-15T06:01:00.000-08:00

Orgue i organista de la Parròquia de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern

"Ets un administrador dolent i gandul"(Mt.25,14-30)

2011-11-13T03:34:00.000-08:00

"GANDUL"

- Un diu:
- Jo no penso votar el dia 20N.
- Jo no ser fer per millorar la situació econòmica
- Jo no sé què fer quan veig un pobre, agenollat, que pidola pel carrer o a la porta de l'Església.
- M'han acomiadat de la feina, a mi i a 40 companys...i no puc fer-hi res.
- El meu fill és un descarat. No sé que li ensenyen a l'escola...
- Cada dia em donen menys tant per cent, als bancs on tinc els estalvis.
- Hi ha una "banca ètica", però allí no donen gaire interessos.
- No sé com educar els meus néts...són tan diferents als de temps passats.
- Jonada de "germanor" i sempre pidolant.
- A la declaració de la renda, no sé pas on posar la creueta, a l'Església o a Socials.

I després d´escoltar aquesta paràbola, continuaré essent "gandul"?

EXPOSICIÓ D'ICONES BIZANTINES

2011-11-06T10:38:00.000-08:00

L'art bizantí és una expressió artística que es configura a partir del segle VI, fortament arrelada en el món hel · lenístic, com a continuadora de l'art paleocristià oriental.

Si voleu fruir d'una mostra, una amiga meva de Mataró, us n'ensenyarà unes quantes fetes per ella mateixa, sota el guiatge dels experts en art bizantí.

EXPOSICIÓ ICONES BIZANTINES

CARME AYGUAVIVES

                                                          FOMENT MATARONÍ

                                                              CARRER NOU,11

                                            DEL 14 DE NOVEMBRE AL 21 DE DESEMBRE

HORARIS DE VISITES
NOMÉS LABORABLES DE 10 A 13 I DE 17 A 22 HORES

Arranca la VIII edición de la Muestra de Cine Espiritual de Barcelona :: Arte :: Religión Digital

2011-11-04T04:58:00.000-07:00

Arranca la VIII edición de la Muestra de Cine Espiritual de Barcelona :: Arte :: Religión Digital

La ley del ladrillo

2011-10-31T11:34:00.000-07:00

Cliqueu l'enlla:

http://ciclepobresa.wordpress.com/

1a. Trobada de voluntaris del Projecte Home

2011-10-28T03:09:00.000-07:00

Per donar-ho a conèixer...

http://www.projectehome.cat

Experimento Comparte - Acción contra el Hambre

2011-10-21T08:31:00.000-07:00

A buen entendedor...

Extol·lens quaedam mulier...

2011-10-07T23:55:00.001-07:00

Text de l'Evangeli (Lc 11,27-28): En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». Però Ell va respondre: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!».

Mes del Càncer

2011-10-07T09:35:00.000-07:00

OCTUBRE MES DE LA LUCHA CONTRA EL CÁNCER. Por todos los amigos, familia, seres queridos y aquellos que tal vez no conocemos. Por la memoria de alguien que conozcas que ha sido vencido por el cáncer, o que aun vive con el... PON EN TU MURO: El Lazo Rosa. http://renacerconluz.blogspot.com/

Per: RENACER CON LUZ. Apoyo a la lucha del cáncer.

Gandhi - 1869- 1948

2011-09-23T22:24:00.000-07:00

Le Preguntaron a Mahatma Gandhi: ¿Cuáles son los Factores que Destruyen al ser Humano?
Él respondió así:
- La Política sin principios, el Placer sin compromiso, la Riqueza sin trabajo, la Sabiduría sin carácter, los Negocios sin moral, la Ciencia sin humanidad y la Oración sin caridad.
La vida me ha enseñado que la gente es amable, si yo soy amable; que las personas están tristes, si estoy triste; que todos me quieren, si yo los quiero; que todos son malos, si yo los odio; que hay caras sonrientes, si les sonrío; que hay caras amargas, si estoy amargado; que el mundo está feliz, si yo soy feliz; que la gente es enojona, si yo soy enojón; que las personas son agradecidas, si yo soy agradecido.La vida es como un espejo:
Si sonrío, el espejo me devuelve la sonrisa. La actitud que tome frente a la vida, es la misma que la vida tomará ante mí.
"El que quiera ser amado, que ame”

Iniciem el nou curs...

2011-09-19T01:08:00.001-07:00

Dóna la (pau) recompensa als qui en tu posem l’esperança,
Que els teus profetes siguin trobats dignes de crèdit:
Senyor, escolta la pregària dels teus servents
i del teu poble Israel.
Ps: Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor.

En iniciar el curs...us ofereixo la visió i audició del concert que es va fer a Barberà del Vallès. A l'Església romànica de Santa Maria. Al final de la visió podreu escollir altres peces que vàrem cantar.

Bon inici de curs per a tothom.. en Pau i Esperança

Save the children...

2011-08-04T10:53:00.000-07:00

Clica a:Save the children
Davant d'aquestes realitats...ens immobilitzem...només ens lamentem...?

Emergència en el "Corn d'Africa"

2011-07-30T00:01:00.001-07:00

Com podem ajudar: clica
http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2011/07/26/202132.php

FLASHMOB PERSONES AMB DISCAPACITAT A SANT CUGAT

2011-07-24T03:31:00.000-07:00

Indignats, amb Arcadi Oliveres (1i 2)

2011-07-21T11:58:00.000-07:00

"Sobre aquesta pedra..."(Mt. 16,13-19)

2011-06-30T01:47:00.000-07:00

Ahir vaig asistir a l’Ateneu barcelonès per celebrar la ”X Diada anual pel respecte a la pluralitat en l'Església”
M’hi vaig trobar com peix a l’aigua.
- Per què he d’anar buscant diades, ocasions, trobades, reflexions que m’ajudin a aprofundir l’Evangeli de Jesús? Potser és el que Ell volia que féssim els que diem que el seguim.
- Cada dia estic més trist per l’actitud de “gheto” que l’ Església va agafant en no reconèixer la pluralitat intrinseca dels seus seguidors.
- Però com que l’important és “estimar al teu germà més necessitat” no m’agrada perdre el poc temps que tenim, a la nostra vida, en discusions i pors sobre el missatge de Jesús a l’Evangeli.

Per què callem tant?
Per què no parlem més sobre la “vida” dels germans que moren en les guerres, ?
Per què no prediquem , amb l’exmple, que les persones és el més preuat de la nostra existència?
Per què no lluitem perquè sigui l’Esperit i no el “poder” qui edifiqui l’Església?
Per què permetem que , entre els cristians, hi hagi tants “ni-nis” davant de tanta de feina que hi ha en el món creat per Déu?

Benvinguts els Premis de "Església Plural"...
Enguany concedits al Pare Manel i a la fundació "Dit i Fet"

I com ens va dir el Dr. Ramon Ma. Nogués,sort de la "Trascendència" dels éssers humans que és "plural"

TEMPS DE SILENCI...?

2011-06-21T23:33:00.000-07:00

CLICA L'ENLLAÇ

http://www.esglesiaplural.cat/modules.php?name=News&file=article&sid=2478

Parròquies Bellvitge-Gornal: Entrevista del Joaquim Cervera a TV L'Hospitalet

2011-06-12T09:28:00.000-07:00

Parròquies Bellvitge-Gornal: Entrevista del Joaquim Cervera a TV L'Hospitalet: "El Quim va a anar a la tele a presentar el seu llibre, aquí podeu veure l'entrevista!"

"Guanyat el cel, amb el Pare Manel"

2011-06-03T13:44:00.000-07:00

http://www.tv3.cat/videos/3558970

Una mirada cristiana...

2011-05-29T08:03:00.000-07:00

Com si us hi trobessiu...

INFORMACIÓ I ANÀLISI DE LES ACAMPADES "DEMOCRÀCIA REAL JA" maig 2011. from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.

TOMA LA CALLE-15.05.11

2011-05-26T08:57:00.001-07:00

COM QUE L'HE TROBAT INTERESSANT, M'HE DECIDIT A PUBLICAR-LO...

Escrit per Òscar Fuentes

dimarts, 24 de maig de 2011 09:04

Les manifestacions socials sempre són ambivalents. És difícil copsar-ne totes les dimensions. En primer lloc, perquè depèn de la nostra perspectiva. En el meu cas porto dos anys destinat a Roma, per la qual cosa no he pogut experimentar personalment aquest fenòmen. Però m’han sorprès i m’han interpel•lat les visions que he conegut des de l’exterior per companys de classe de diverses procedències que representen els cinc continents. M’apropo a aquest moviment amb el desig d’aprofundir-hi i deixar’me interpel•lar des de la meva fe cristiana.

Primera reflexió. Etimològica. In-dignació. La negació de la dignitat; en aquest cas, la dignitat humana. Un dels conceptes que és font de discussió a nivell polític, social, econòmic... Al nostre país tendim a oblidar. El coneixement històric ens diu que potser –gairebé segur- estem vivint una de les èpoques on la nostra dignitat és més respectada. Hem de recordar que la nostra democràcia és jove i ha estat conquerida durant segles, amb tensions importants com la Guerra Civil i diverses dictadures. Repassem, per exemple, quantes Constitucions ha conegut el nostre país i la seva durada. El joc democràtic actualment està obert i garantit.

Potser ens hem de preguntar per la nostra actitud a nivell personal i col•lectiu. Jesús va qüestionar constructivament i críticament la seva societat. Essent Déu, es va encarnar. L’Encarnació demostra el grau més gran de solidaritat de Déu amb la humanitat. Jesús va saber demostrar compassió, capacitat d’anàlisi i inconformisme. Es va basar, sobretot, en la seva coherència personal. Potser nosaltres hauríem d’examinar la nostra. Com hem participat com a ciutadans per construir el nostre país? Com hem valorat i participat dels avenços o com hem afrontat els problemes i hem buscat una sol.lució?

Les persones que participen d’aquest moviment han analitzat la situació –sistema econòmic, atur, vida política- i troben motius suficients per adoptar aquesta actitud. La in-dignació ha de néixer de la im-plicació. Els drets es fonamenten en els deures recíprocament. Jesús és un model d’implicació i de coherència fins a l’extrem, representat i evidenciat a la creu.

És lloable que, actualment, tantes persones actuïn i es manifestin de forma espontània. És un primer pas. Potser ja hem esgotat les possibilitats del model actual i creiem, com tants d’altres, que un altre món és possible. En sentit cristià, que hem de continuar col•laborant per la construcció del Regne de Déu. Resta el repte de proposar solucions, alternatives creïbles. Això suposarà la necessitat de reformes. També a nivell personal. Espero que no oblidem altres societats o estats on encara no poden manifestar aquesta indignació. Malgrat tot, som uns privilegiats perquè nosaltres ho podem fer i, amb humilitat, hauríem de reconèixer-ho i comptar amb aquells que resten exclosos per tants motius.

Segona reflexió. Partint de l’Antic Testament i de la història del Poble d’Israel. El poble d’Israel neix com a tal a través d’un seguit d’aliances amb Déu –amb Noè, amb Abraham, amb Moisès-. Els israelites interpretaven els fets històrics en funció d’aquests pactes amb Déu, que esdevenia l’únic veritable Senyor-. Paral•lelament, en diverses ocasions, el Poble d’Israel es mostrava infidel al compromís adquirit amb Déu per causa de la seva feblesa i del pecat dels seus membres. Per això, Israel, perd la llibertat.

Primer amb la monarquia, després amb les deportacions i amb les posteriors dominacions d’altres potències. Però davant d’aquests contextos, Israel reinterpretava les promeses de Déu, per recuperar la fidelitat i recuperar així el favor de Déu. Fins i tot, quan experimenta la mort dels innocents sols pel fet de no abandonar la seva fe. Els israelites experimentaven que Déu els continuava acompanyant i creien en la renovació de la promesa. Fins que aquesta es va complir en Jesús.

Podem aprendre a confiar i esperar com ho va fer el Poble d’Israel al llarg dels segles. Alguns recordem altres moviments similars, com les acampades del 0’7%, a favor de la Pau o per l’existència d’altres guerres on també participa el nostre Estat. L’important és restar fidels, transformar les nostres vides i promoure un nou sistema inspirat en el Regne. Potser els indignats no aconseguiran un gran èxit. En tot cas, s’han implicat. Els cristians creiem però que la història arribarà al seu compliment, malgrat les dificultats. Afirmem que el fracàs –les decepcions, la mort- no té la darrera paraula, perquè la Vida –Jesús- triomfarà. L’esperança, la fe en l’acció de Déu i el compromís –caritat- són els garants del Regne on finalitzarà la nostra indignació.

Òscar Fuentes sj

Podem...

2011-05-20T14:58:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=GF75VikVrMc&feature=youtu.be

Jesús ha ressucitat...!!!

2011-04-24T11:08:00.000-07:00

Mirant enrera...

- Molta gent a la Vetlla de Pasqüa... Gent d’edat... amb moltes ganes de cantar. Gent gran, però. M’animà el cant de l’Exultet...actualitzat i ple d’esperança...no el típic de l’ordenament litúrgic... També m’agradà l’homilia...”la resurrecció de Jesús i la nostra es notarà en l’estimació dels germans i necessitats.”
- Trobada d’amigues i amics a Sant Benet de Bages. Després de comunicar-nos les penes, defuncions i malalties... vàrem quedar per un altre ocasió i fruir de la natura i de les obres d’art cristià.
- “Senyor quantes vegades no he viscut i actuat envers els germans com Vós ens vau ensenyar amb la vostra vida!”. Però el Senyor ens perdonà i recordà que ens salvarà si estem oberts a Ell. Aquesta fou la conclusió de la Celebració de la penitència.
- El Consell pastoral parroquial pateix per poder anunciar l’Amor i Salvació de Jesús al nostre poble. Però en la jornada de reflexió comuna s’aprofundí que la nostra vida ha de créixer en l’actitud acollidora d’amor i d’escolta dels nostres germans i conciutadans en la seva vida de cada dia.
- Quina pena em fan aquells jovenets enganxats a la “droga”... Però en veure els terapeutes, pares, voluntaris... i les seves ganes de superació per ser més lliures em fa pensar que han respost a l’Amor i al Projecte de Déu.

- Com cada setmana el dolor, l’acompanyament als nois i noies malats de l’hospital em recorda l’acompanyament i l’Amor de Jesús en la meva vida.
- Comunitats parroquials empobrides...però el XIII Simposi suggeria “nous models de comunitat cristiana per a un nou contex”...Quina fora l’actitud de Jesús Salvador?
- No sabem gaire com acollir la immigració...però el “curs social en immigració i gestió multicultural” de Caritas ens recorda que les persones volen ser estimades i acollides com Jesús ho feu.

Palabras que mataron a Romero

2011-03-24T12:51:00.001-07:00

Mañana se cumplen 31 años desde que el obispo mártir de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero, fuera asesinado mientras oficiaba misa. El día anterior (tal día como hoy, 23 de marzo), sabiéndose ya perseguido y en peligro, optó por dar el paso de los mártires: el de no arrugarse, el de seguir cantando las verdades del barquero. Y por eso lo mataron. Estas fueron, entre otras muchas, las palabras que mataron a Romero. Que, 31 años después, siguen poniendo los pelos de punta. Ojalá, pronto, podamos reseñar, con letras de oro -y también de barro-, las palabras que beatifiquen a San Romero de América:
"Ya sé que hay muchos que se escandalizan de estas palabras y quieren acusarlas de que han dejado la predicación del Evangelio para meterse en política. Pero no acepto yo esa acusación, sino que hago un esfuerzo para que todo lo que nos ha querido impulsar el Concilio Vaticano II, la reunión de Medellín y de Puebla, no sólo lo tengamos en las páginas y lo estudiemos teóricamente, sino que lo vivamos y lo traduzcamos en esta conflictiva realidad de predicar como se debe el Evangelio para nuestro pueb. por eso, pido al Señor durante toda la semana, mientras voy recogiendo el clamor del pueblo y el dolor de tanto crimen, la ignominia de tanta violencia, que me dé la palabra oportuna para consolar, para denunciar, para llamar al arrepentimiento, y aunque siga siendo una voz que clama en el desierto, sé que la Iglesia está haciendo el esfuerzo por cumplir con su misión

Yo quisiera hacer un llamamiento muy especial a los hombres del ejército, y en concreto a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles. Hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos, y, ante una orden de matarr que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios, que dice: no matar. Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado. La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. Queremos que el Gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo, cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno, en nombre de Dios: ¡cese la represión!"

Amor Salvador de Déu...Justícia de Déu

2011-03-17T13:04:00.000-07:00

- No vàrem quedar que havíem entés que erem “homes i deus”. Ja m’entens oi?
- I que si Déu, en Jesús, era Amor i Salvador, també nosaltres havíem de ser Amor i Salvació ?
- I qui som nosaltres, encara que sigui “jerarquia” per jutjar les persones, en els seus actes?
- Que no havíem quedat que la “consciència” és la primera norma de conducta de l’home? Hom pot fer en contra del que li diu la seva consciència ?
- Pel que sembla el “dret canònic” és més important que l’obra social que hom pugui fer. És que el dret canònic no diu que qui no “estimi i salvi com Jesús estimava i salvava”...que sigui “excomunicat”.
- Fa uns dies que vaig veure que uns voluntaris “acompanyaven, estimaven...” uns pares, mares, família..i nens, nenes malalts oncològics.
- També vaig veure com uns altres, acompanyaven uns adolescents que atrapats per la droga i que en volien sortir, els ajudaven a seguir uns compromisos, dia i un altre dia...
- Uns altres que feien “reforç escolar” perquè infants-nens-adolescents-joves...Déus...fossin, el dia de demà, adults responsables i testimonis de l’Amor Salvador de Déu envers els germans...
- Altres se sentien cridats a participar en grups, partits polítics al servei dels germans i no per “manar”.

"Homes i Déus"

2011-02-28T03:27:00.000-08:00

- Diumenge vaig anar al mercat de Collbató...Heus ací una fotografia que vaig fer...
- De sobte vaig recordar la pel.lícula que vaig anar a veure la setmana passada "Des hommes et des dieux" de Xavier Beauvais.

- Talment hi vaig veure, també..."uns homes tan humans que encarnaven Déu".
- "Pues Dios no habita en el cielo, ni desciende a veces de lo alto, sino que es la entraña de la tierra y de todo lo entrañable".
- "Y cuando entrañas a Dios en tu vida, entonces eres dios con minúscula e incluso con mayúscula".
-"Todos los seres humanos guardan un misterio divino que estan llamados a revelar y realizar. Ya lo dijo el salmo bíblico, hablando de los hombres:"Sois dioses, hijos del Altísimo todos"(Sal 82,6) = José Arregui.

Circumdederunt me.MPG

2011-02-05T07:33:00.000-08:00

Mar de núvols a Montserrat

2011-01-28T15:18:00.000-08:00

ABRAÇADES PER A TOTHOM...!!

2011-01-05T02:20:00.000-08:00

ESTÀ MOLT A PROP...!

2010-12-18T02:33:00.000-08:00

En el dia a dia t’adones que Jesús està molt a prop. Trobes creients que creuen el mateix, que ho comparteixen i que van redescobrint què vol dir ser creients cristians.

- Un dia vaig anar a la trobada periòdica dels “Creients en diàspora" on hem treballat sobre el tema de l'Educación del fills i la transmisió dels valors que mouen les nostres vides. Una quarantena de persones posant en comú què significava educar en valors cristians

El passat 12 de desembre uns quaranta militants de l'ACO del nostre bisbat i una bona colla de quitxalla, filles i fills d’aquests, ens varem reunir a La Casa De l'Església per celebrar la Trobada d'Advent. Tradicionalment, aquest encontre és obert a d'altres persones interessades i va dedicat a la formació. La prioritat de curs d’engany és: "L’opció preferencial pels pobres des de la militància obrera i cristiana". Conxa Marqués, Coordinadora General de Caritas del bisbat, va ser-ne la ponent. En primera instància va presentar-nos el servei de Caritas Diocesana amb al seva complexitat de tasques, beneficiaris i personal contractat o col·laborador i, en la segona part, va endinsar-nos en els diferents tipus de pobresa que hi ha així com en els diversos factors que actualment influeixen en l’exclusió social de les persones afectades. Després, en grups, dialogàrem sobre les crides personals que experimentàvem en relació al tema i les posàrem en comú en l’assemblea. La trobada va cloure a la capella, on celebrarem l'Eucaristia juntament amb la mainada. Donem gràcies a Deú pel privilegi d'haver pogut viure aquesta comunió! Bon Nadal a tothom!

- El GRUP MUNTANYÈS, de la Fundació del Pare Manel, de nou barris, juntament amb el meu fill, resident allà, la seva muller i els seus fills, una altra seixantena de persones, també vàrem “Compartir” el que creiem que és el Nadal i el ser creients.
- També allí vaig conèixer l’existència de diversos grups de cristians que aquests dies es troben per pregar i reflexionar sobre la seva vida de creients i del significat del Nadal , entre nosaltres.

BON NADAL- 2010 de part de l’Assumpció i d’en Manel (pessebre de casa)

I si voleu veure gaudir d’un “lipdupd’ fet a una escola de Berga...cliqueu

http://www.youtube.com/watch?v=rYMpQ5bie7E

Iniciativa de Metges sense fronteres

2010-11-28T15:10:00.000-08:00

Christmas Food Court Flash Mob, Hallelujah Chorus - Must See!

2010-11-26T05:26:00.000-08:00

Quina alegria quan em van dir...

2010-11-26T05:16:00.000-08:00

El Papa reivindica en su visita a Barcelona la familia tradicional y con...

2010-11-11T02:05:00.000-08:00

----------------------------------------------------------------------------------

La Vinguda del Papa a Barcelona

2010-11-08T15:44:00.000-08:00

M'ho temia...
Tanta informació...tant de comentaris...tantes maneres de veure i de viure l'esdeviment de la vinguda del Papa Benet XVI a Barcelona, m'han colapsat les meves reflexions.
He pensat que de moment em quedo amb dues reflexions que he llegit en dos espais:
- la primera la publicada ea web de CatalunyaReligió i que clicant podreu llegir en el següent enllaç i que té per títol:"PERÒ, QUÈ HA DIT EL PAPA"

- la segona la que es va llegir a la trobada de pregària i reflexió d'entitats a l'Esglesia del Pi de Barcelona,el passat dia 5 de novembre:

CARTA ALS CRISTIANS I CRISTIANES DE CATALUNYA
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
Adrecem aquesta carta pensant en el profund goig que significaria rebre al successor o a la successora de Pere, el bisbe de Roma, com el germà, germana gran en la fe que ens ve a visitar, que ve a conèixer com vivim i celebrem la fe en Jesús, com seguim el seu camí. Que arriba per compartir amb nosaltres la joia i les dificultats que experimentem a l’hora de participar, al costat d’altres homes i dones de bona voluntat, en la construcció d’un món més just, més solidari, més plenament humà, més conscient del valor que té la dimensió espiritual de la persona humana.
Ell, ella arriba per animar-nos a sentir la comunió fraterna amb tots els qui de forma conscient o no, participen del pla de Déu de crear una nova humanitat , fonamentada en la gratuïtat de l’Amor de Déu, donat i rebut.
En la seva visita mostra el desig de conèixer i respectar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història mil·lenària, construïda des del començament al costat de l’Església. Vol comprendre perquè un poble com el català, que va acollir ben aviat l’espiritualitat cristiana, i que aquesta va ser un dels principals artífex de la seva identitat nacional, ha preocupat tant als seus antecessors bisbes de Roma, fins l’extrem que des de fa segles mantenien sobre la seva taula una gruixuda carpeta, on hi havia escrit el títol de “Il problema catalano” (el problema
català).
El successor, successora de Pere, arriba discretament, sense pompa ni seguretat, confiant en la providència i en l’acolliment fraternal dels germans i germanes de Barcelona, donant exemple de pobresa, bondat i senzillesa que ens esperona a revisar aquelles actituds nostres que tenen a veure amb el poder, l’avarícia, l’enveja i l’egoisme. No pateix per la seva vida, està en mans de Déu. Si té por dels poderosos, com podrà ajudar als més desvalguts a alliberar-se de les seves
pors i limitacions? Com els podrà infondre esperança a treballar per un demà millor?
Quan arriba a Barcelona, no es reuneix només amb les comunitats catòliques, també es troba amb membres de les altres comunitats cristianes i de les diverses tradicions religioses instal·lades al nostre país. La seva crida a la col·laboració entre religions en benefici de la societat, ens ajuda a sortir del nostre egocentrisme i individualisme, i del teocentrisme que empobreixen la nostra vida personal i comunitària, i limita l’acció de l’Esperit.
Celebrem amb ell, ella l’eucaristia. Un acte senzill i vivencial, amb un llenguatge i uns símbols entenedors per les persones d’avui, on el Crist se’ns fa present per recordar-nos que el seu camí, és un camí de donació total al germà, i que els nostres bens, espirituals, materials i intel·lectual no ens pertanyen, en disposem en benefici del Regne.
La seva arribada és motiu de joia per tots aquells qui pateixen alguna mena de discriminació.
En ell, ella troben l’acolliment que sovint la societat els nega. Estan bé al seu costat perquè no es senten jutjats, ni condemnats, només estimats. Així els pot parlar de Jesús, animar-los a acostar-se al seu model de vida, confiar que tenen la possibilitat de donar un nou sentit a la seva vida.
El successor, successora de Pere no gaudeix de cap poder temporal ni de cap privilegi especial,però pot canviar el cor i l’actitud de les persones, perquè tot el món li reconeix la seva veu profètica, el lideratge espiritual, el poder sanador que transmet amb la seva presència i la seva paraula.
Benvolguts, benvolgudes, el fet que avui no puguem reconèixer en l’actual estructura jeràrquica de l’Església a el successor de Pere que se’ns revela en els escrits evangèlics, no ha de ser motiu de desànim, ben al contrari, seguim pregant i treballant perquè un dia sigui possible.
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
També l’apòstol Pere visqué l’experiència amarga de la divisió, el fanatisme, la sacralització, el pietisme, l’ànsia de poder, la criminalització del divers, el ritualisme,... Ell formava part d’aquest model d’Església, però Pere, per la força de l’Esperit i per la força de la pregària de la comunitat que cercava l’autenticitat del camí de Jesús, va aconseguir alliberar-se de les cadenes
que el lligaven a aquelles conductes errònies. Quan es va sentir lliure va poder proclamar amb força la Bona Nova de Jesús i la gent l’escoltava i anava creant noves comunitats de cristians i cristianes.
TOTS SOM PERE, i així cadascú de nosaltres, com Pere, hem de fer un procés interior
d’alliberament de totes les adherències doctrinals que hem rebut, deconstruir el nostre bagatge eclesial i, confiant en l’Esperit, superar els entrebancs que ara no ens permeten sortir del vell Temple.
TOTS SOM PERE i a nosaltres Jesús ens diu, com a Simó: sobre la pedra de la vostra fe
construiré la meva Església.
Avui, aquí reunits, reconeixem la importància que per l’Església té disposar del servei del successor de Pere, però molt poques vegades podem reconèixer en la jerarquia l’esperit dels apòstols. Les veus que ens arriben dels qui ostenten aquest servei no acostumen a ser la dels guies espirituals que vetllen per la comunitat. Com més volen fer sentir la seva veu, imposar la seva doctrina i la seva moral, més i més persones s’allunyen del coneixement de Jesús.
Avui hem estat i seguirem estan en actitud de pregària confiada, perquè tenim el convenciment que un dia emergirà del fons d’una fosca presó, on ara està retingut per la institució constantiniana, el successor, successora de Pere que anunciarà al món que l’Església de Jesús és aquella on tothom hi te cabuda, sense cap mena de discriminació, ja sigui raó de gènere, cultura, raça o orientació sexual, entre altres. Una Església dialogant, compassiva, misericordiosa, diversa, unida en l’essencial: l’Amor compartit, la lluita pels pobres i marginats, l’anunci de la
fi de tot esclavatge, la construcció de societats justes, humanes i solidàries, l’esperança en la plenitud de la creació, en el Crist universal, on tot home i tota dona compartiran l’harmoniosa identificació amb el seu creador. Una església profètica on el carisma de cada persona sigui tingut en compte més enllà de càrrecs, distincions o ordes sagramentals.
Avui malgrat les dificultats, malgrat la força de les velles estructures, malgrat la incomprensió, el menyspreu, la marginació i fins hi tot en alguns casos la persecució que pateixen moltes veus profètiques, sentim el goig de ser cridats a fer Església amb Jesús.
Festa en el cor, som Església !! Som testimonis del Crist !!

Barcelona, Basílica de Sta. Maria del Pi.
5 de novembre de 2010.
Vigília de l’arribada del Papa Benet XVI a Barcelona.

El ministeri de Pere

2010-10-30T11:18:00.000-07:00

El Regne de Déu és aprop vostre

2010-10-18T10:50:00.000-07:00

Avui celebrem Sant Lluc, evangelista...

L'amor, l'acollida,l'anunci de Déu és aprop nostre, està ja entre nosaltres si l'acollim...si aprenem a acollir-lo.
- Dies enrera, en la 10a.trobada dels "filella", ens vàrem trobar una setantena de persones, la Ma. Àngels em comentà una mica ràpid i per sobre la seva recerca que en feia d'aquest regne...
- Dissabte fa uns dies el P.Xavier alesgre ens perlava a -espai obert- "la imatge de Jesús ens els Evangelis".
- També en aquest dia, els de cognom "ximenes",de part de la meva dona ferem la primera trobada, ens trobàrem una quarentena de persones i el plat fort de la trobada va ser retrobar-nos, reconèixer-nos i desitjar-nos salut i vida -hi havia una quinzena d'infants i adolescents.
- Per internet he seguit uns comentaris del P. Aguirre, del José Antonio Pagola i fa ben poc que he sentiut unes paraules d'en Salvador Piè, en ocasió de vinguda del papa Benet XVI a Barcelona.
- "Església plural" m'invita a una sessió de Reflexió en ocasió d'aquest esdeveniment.
- Ahir en Jaume Botey, en un seminari de reflexió de "Diaspora" ens feu una introducció al tema que enguany comentarem: "Aproximació històrica de Jesús"(J.A.Pagola).
- A la comunitat d'adults de S. Pere de Reixac, mensualment,rellegim ,l'evangelista Lluc, en la seva "Demostració a Teòfil.."
- A la meva parròquia, enguany estem reflexionant com podem ser veritablement "parròquia acollidora".
- Avui, uns voluntaris, hem accolit, uns adolescents per fer "reforç escolar".
- Acabo de llegir, en ocoasió del P.Puig, organitzador de la trobada papal, i en el blog "germinans...":"Nadie asumió la idea de que el nombramiento acabaría siendo como un poner a la zorra a guardar las gallinas. O sí." i em fa "pena" de continuar escrivint el que diuen...deu ser que per a ells ja saben què vol dir que el Regne de Déu és aprop
- En fi...quantes ocasions per anar descobrint aquest "Regne"

No tenim excusa....i sí moltes justificacions del que decidim fer i no estem atents al veritable Esperit de Déu

Discurs de la lluna

2010-10-10T11:22:00.001-07:00

En l'aniversari del Discurs, en ocasió de l'obertura del Concili Vaticà II

José Antonio Pagola, video 2 español: quién era Jesús?

2010-09-28T11:40:00.000-07:00

De mica en mica anem comprenent qui era Jesús, què va venir a fer i què ens diu encara a qui ens diem "cristians"
Mira que arribem a ser tossuts...eh?

Deu ser perquè costa voler "acollir" el missatge de Jesús

Trobar Déu a la vida quotidiana

2010-09-19T12:00:00.000-07:00

Aquest ha estat el tema del 1r. Forum Església Plural celebrat a la Casa d’exercicis de la Cova de Manresa , amb l’acompanyament d’en Xavier Melloni.

Ara sabem que una persona espiritual és aquella que viu segons l’ètica de Jesús i té una proximitat estreta amb Déu. Som convidats a trobar espais de silenci a la nostra vida quotidiana i fer dels trànsits entre el món interior i exterior l’actitud fonamental de qualsevol persona que vol sentir Déu i vol experimentar les actituds de Jesús. Una vida espiritual intensa és una crida per a tota persona humana, que no podem defugir si volem gaudir de plenitud i felicitat, i omplir de sentit la nostra vida.

Una setantena de persones ens hem trobat, enguany, en aquest 1r. Fòrum i que seguim les activitats d’ ”Església Plural” a travès de la pàgina web i del butlletí periòdic que anem rebent.
Enguany però hem volgut donar un nou pas per, a més de comunicar-nos, veure’ns les cares, trobar-nos personalment, establir un debat sobre la situació de l’Església, les necessitats espirituals de les persones, el paper d’Església Plural, i comunicar de primera mà, les opinions, crítiques i propostes sobre la tasca que es fa.

Tot el matí, fins l’hora de dinar, ha estat de silenci, pregària i descoberta de la nostra existència avui i cada dia. S’ha coronat amb la celebració de l’Eucaristia per part de tots els assistents.

Ens hem adonat que:
Tú y yo
somos los dos
una sola hoja
de papel.
Yo soy
la página de arriba
al sol y al aire
y a todo el que quiera
leer una palabra,
oirte y encontrarte.
Tú eres
la página de abajo
que me sustenta,
oscuro,
invisible,
pegado a la madera
.................
¿Qué sé yo
dónde acabo yo
y dónde empiezas tú?

Benjamin Glez Buetta
“Salmos para gustar y sentir”

Sant Tornem-hi

2010-09-04T11:40:00.000-07:00

S’han acabat les vacances...i “Sant “Tornem-hi”.
El meu amic Eloi li fa la següent pregària:
“Oh, pietós i abnegat Sant Tornem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén”

A veure si m’animo a anar expressant, de tant en tant, el meu “dia a dia” i les reflexions que em provoquen o no em deixen indiferent.
- A la meva edat, em complau haver de refer, al setembre, el calendari de les diferents activitats que durant l’any anterior anava fent. És un moment a decidir... és millor que faci això o allò? Quin és el criteri per decidir-ho? A voltes mires més la teva satisfacció que la necessitat que hi ha... A més l’edat fa que per unes activitats ja no serveixis i per altres, encara si...
De mica en mica aniré completant les activitats.

En aquests darrers dies he viscut, i m’ha fet pensar, diversos esdeveniments que resumidament comunico.
- He parlat amb uns amics, que m’han dit “conservador...” perquè encara tinc “Fe”
- He sofert l’engany d’un familiar, el qual em deia que prenia el medicament que li havia receptat el seu metge, i en realitat no se’l prenia.
- Hem celebrat l’aniversari d’un familiar, però que no sentir-me parlar dels meus “voluntariats” si tenen relació amb la malaltia.
- Però he rebut la informació d’una neboda respecte la seva feina per l’any que iniciem. Amb quines ganes i il·lusió ho fa...
- Els meus néts m’han captivat, una vegada més, per les seves ganes de crèixer, viure, i fer-se grans...tot i les baralletes competitives que organitzen.

Pregària:
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells” (Lluc 15,1…)

Senyor Jesús, sempre ens aculls, sempre ens perdones, sempre ens estimes:
- trobes l’ovella perdua...
- trobes la moneda perduda
- sempre corres a tirar-te al coll del fill que s’ha anat i el beses.

Nosaltres, seguidors teus, som alhora extraviats i retrobats, fills pròdigs i germans grans i una mica bons pastors, mestresses de casa i pares.

En aquest inici del curs us demanem que:
- quan ens sentim cansats, més que l’actimel o la vitalínia, pensem que tu sempre ens estàs esperant per acollir-nos i animar-nos a seguir.
- envers els nostres germans sense feina, i quan estem preocupats per la crisi que vivim, pensem quina és la crida que ens fas, quina és la nostra actitud d’acollida i de compromís.
- les alegries viscudes, reforcin l’estimació als altres i la il·lusió per la vida.

Que la desafecció a tantes coses que ens envolten, política, sindicats, empresa es converteixi en compromís, col·laboració, i exemple d’acollida de totes les persones amb qui convivim i ens envolten, sabent distinguir el pecat, i les persones involucrades, les quals sempre estimes i hem d’estimar.

Massa coses...al dia a dia

2010-07-29T10:16:00.000-07:00

Sovint penso que a la vida d’una persona esdevenen massa coses i no tens temps de viure-les amb plenitud.
I passes per sobre de moltes i ni te n’adones que et passen...
Ara, en ocasió de tenir un “gosset” i haver-lo de portar a passejar, tinc més ocasions que abans per reviure, repassar allò que visc i que passa al meu voltant.
És quan m’adono de la superficialitat amb què he viscut els esdeveniments del meu entorn i també dels esdeveniments del meu interior (pensaments, il·lusions, desitjos, valoracions, prejudicis i judicis...)
Hi ha dies que m’agrada comunicar algun fet viscut immediatament... i altres els passo, creient que no són importants a comunicar.
Coses que se m’acudeixen ara mateix i que he passat superficialment...
- el meu gos s’ha trobat un altre gosset...s’han saludat i han continuat el seu camí com si res...
- ara es posa a ploure, després de molts de dies.... i aquelles formigues que trobo a la muntanya fent la seva feina, amunt i avall, de moment se suspen, tot esperant que millori el temps.
- al meu cotxe li anirà bé una ruxadeta que estava molt brut.
- penso amb els amics d’una amiga meva que viuen a Palestina i que necessiten moltes coses per poder viure dignament i amb il·lusió.
- Acabo de trobar, pel carrer, un nét meu de 7 mesos. Ha somrigut quan m’ha vist. No se pas quins sentiments vivia. Deuen ser els sentiments que viuen els nens de set mesos. Millor dit, no els sentiments en general, sinó els propis d’ell, com a personeta que és. Un misteri...però es veia feliç. I sempre em pregunto...com és que la mare se l’estima tant que gairebé només pensa en el seu fill. I aquelles mares que no poden o no volen estimar els seus fills..!! És possible això..?

Temps de vacances...

2010-07-11T08:46:00.000-07:00

Tothom fa vacances...?
Crec que no..Hi ha força gent que no para tot l'any...
Potser variarà de ritme i d'ocupació...

- Avui es juga la final de la MUNDIAL. Encara no fan vacances...
- Ahir vaig assistir a la gran manifestació de: "SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM" i alguns varen sacrificar una mica llurs vacances.
- Dimecres vinent,assitiré, una vegada més a "l'ALTA" d'uns joves (elles i ells) de 20 anys que durant tot aquest any han estat treballant per sortir-se'n de la seva "adicció a alguna droga". Aquests si que començaran unes bones vacances...!!! Quin petó més sentit els donaré...després que ens hagin explicat com ho han lograt...
Veure aquestes ganes de ser "lliures" m'emociona, em fa creure en la vida, m'anima a col·laborar amb tots els altres joves del "Projecte Jove" que estant treballant per ser lliures i no sentir-se sols en aquesta societat tan egoista...
Ja us explicaré com haurà anat.

"Estima els altres com a tu mateix"(Lc:10,25-37)
Per a mi, qui són aquests altres?

Fi de curs

2010-06-19T09:26:00.000-07:00

Aquests darrers dies he assistit a tres esdeveniments, que podríem dir de final de curs. Però no eren a cap col·legi, però sí que eren a "escoles".
Em vaig sortir força impressionat. Resumeixo:
- El primer va ser a Moncada i Reixac, a una torre on resideix la "Comunitat terapéutica" del "Projecte Home",ONG per al tractament i la prevenció de les drogodependències. En aquesta ocasió es celebrava la recuperació de tres homes i el seu comiat després d'un any de tractament.
Es va viure molta sinceritat, molta alegria, molta esperança, molt de suport. És que hi havia un centenar de persones, d'entre 25 a 45 anys...explicant la seva vida i experiència, preguntant... tot una sèrie de qüestions entorn la drogadicció i com sortir-se'n
- El segon a Mongat, a una torre on es reuneixen els joves en el també "Projecte Jove". També celebraven el comiat, després d'una altre any de tractament, de quatre nois entre les edats de 19 a 23 anys, totalment rehabilitats.
Donava gust de sentir aquells joves dient que ara vivien la "seva vida" i que abans només vivien per obtenir droga... Era molt emocionant. Una cinquantena de persones, amics i familiars acompanyant-los. Es va subratllar la importància de l'ajut i la influència de la família. Cal que tots canviin per sortir d'aquesta esclavitut que no deixa viure.
- El tercer, amb el lema "Amb vosaltres cada dia" el mateix que la trobada de l'Esperit que el jovent, creient, va celebrar a Terrassa fa uns dies, però en aquesta ocasió era la "Celebració de l'Eucaristia de Fi de curs" de l'"Escola de pregària" per a joves que tingué lloc a la Catedral de Barcelona.
No hi havia assistit mai. Tenia curiositat de viure l'ambient d'aquesta escola...
La veritat és que de jovent ben poc, però el caliu de fe i d'esperança hi era present. Com en la trobada de Terrassa, que també hi vaig assistir, crec que fa por la iniciativa, la sinceritat, el planteig obert, els interrogants dels joves d'avui...El dia de demà ja ho entomaran ells mateixos sense pors...

En fi, he viscut unes jornades de fi de curs que fan pensar i que ajuden a plantejar per al curs vinent quina carrera o quins estudis he de millorar...per poder "aprovar" amb fruit, com a cristià que em dic...i així comprendre millor com pensen els meus fills i néts...

La ginesta

2010-06-10T10:04:00.000-07:00

La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Joan Maragall

CADA DIA AMB VOSALTRES

2010-05-24T02:22:00.000-07:00

La primavera és l’estació de l’any que més em captiva.
Fotografíes i més fotografies. Vida i més vida arreu.
Temps propici per a l’aparellament, diuen els cièntifics.
“La primvera la sang altera” diu el refrany nostrat.
La gent gran sembla talment que es rejoveneixi o al menys ho intenta.
La joventut és a “la primavera de la vida”

A Girona la Fira de les flors

Als aiguamolls flors i aus

I a Terrassa “L’aplec de l’Esperit” per al jovent

Les trobades de reflexió, testimoni i famíliar força dirigides i poc espontànies
Llastima... per la “fredor” jovenil en la celebració eucarística.
L’important és veu que eren...els bisbes..els capellans..., els diaques...
Fins i tot es va aprofitar per fer una crida al “sacerdoci” i a la Missa del diumenge i a la confessió. Semblava que em trobava als anys cinquanta.

Peró l’Esperit està amb els joves...
“CADA DIA AMB VOSALTRES”

A la Primavera...esclat d'activitats

2010-05-09T09:59:00.000-07:00

Semblava que no vivia. Feia mesos que el van trasplantar. Però sí, sí...viu.
- Sovint passa...que segeuixes les rutines diàries i de cop i volta una possibilitat, una crida... i reneixes i et sents més jove del que ets...

I així a la FiraGran '10 de l'Hospitalet hi trobes una cinquantena d'expositors que ofereixen serveis per a la gent gran.... Però quan comences a ser "Gran"? Una realitat que sovint costa de reconèixer i d'acceptar.
I també hi trobes una vuitantena de Casals d'avis, jubilats i Corals de gent gran...

I a l'Hospital de la Vall d'Hebron ha celebrat la "Pasqua del malalt" i hem pensat en el sofriment i en l'esperança i en la Resurrecció.

"Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo"(Io.17,26)

Sortida o posta del sol...?
Joventut...malaltia...mort...Resurrecció...

Celebració de la festa del Primer de Maig

2010-04-25T10:33:00.000-07:00

No havia assistit mai a aquesta jornada organitzada per "La Pastoral Obrera de les Diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa"

- Com totes les trobades de la Pastoral Obrera el clima ha estat de reflexió i pregària.
- Hem intentat veure la viabilitat de 4 possibles sortides per combatre l'atur i accedir a una feina que permeti viure dignament:
* Repartiment del treball via jornada parcial i contractes de relleu.
* Capitalització de l'atur per crear auto-ocupació.
* Formació de cooperatives a partir d'empreses que tanquen, els treballadors decideixen tirar-la endavant.
* Generalitzar la jornada de 35 hores de treball.
- Hem celebrat l'Eucaristia amb la comunitat que ens ha acollit de la Parròquia de Sant Sebastià de Nou barris.
- Hem llegit "el Manifest del Primer de Maig de l'any 2010"

M'hagués agradat trobar-hi companys de la meva diòcesi i zona...
També un xic més il·lusió...Potser l'edat dels assistients i l'estona de reflexió i posada en comú no hi convidava gaire...

PASQUA - MORT- RESURRECCIÓ- VIDA

2010-04-15T13:34:00.000-07:00

El passat dia 13 d'abril ha mort la meva sogra Montserrat.
Ja viu la Vida sense fi.
Estimada per tothom. No podria, ni sabria parlar d'ella, com ho fan els que l'han coneguda. Sí que ho farien les seves amistats que han emplenat, avui dia 15, la Basílica de Santa Maria de Mataró per pregar per ella.

Sí que us vull transcriure les paraules que he llegit, com a primera lectura en la celebració de l'Eucaristia.
Déu la té al seu si.

"Què espereu després de la mort?
Reflexió entorn la resposta feta pel Cardenal Suenens(1975)

Si no esperem res després de la mort, la vida té per nosaltres sentit? Té sentit el sofriment? Té sentit l’amor autèntic?
Aquestes dues realitats, el sofriment i l’amor autèntic troben una explicació raonable i satisfactòria a la llum d’una vida per sempre, eterna..
La perspectiva de l’eternitat no suprimeix però, el misteri, si més no almenys m’orienta, m’il·lumina i pot donar sentit a les realitats joioses o doloroses del dia a dia de la vida.

El que és vàlid per al sofriment ho és també per a l’amor. L’amor veritable, profund, demana eternitat. L’home refusa d’estimar o de ser estimat només per un temps limitat. L’amor veritable es desitja que duri per sempre. És una crida profunda a la victòria de la vida sobre la mort.

Aquest esdevenidor que esperem és llum per a la vida present, i això ja és una claror que no té preu.
Recordem-nos de les paraules de Sant Agustí: “El nostre cor se sent inquiet, o Senyor, fins que reposarà en vós”.
Per a un cristià, la vida més enllà de la mort és repòs i pau en Déu. I en ell, repòs i pau amb els nostres germans coneguts i desconeguts.

A la pregunta: “On anem després de la vida sobre la terra?”, vet ací la resposta: la mort no és un final. És un pas, un moment, misteriós, del camí de la vida que vam iniciar quan vàrem néixer i que esperem eterna. Deixem els sofriments passatgers per entrar en una joia que no té fi.
Beneït sigui el Senyor."

BONA PASQUA

2010-04-04T15:05:00.000-07:00

Després del que un viu aquests dies de la Setmana Santa i després de tantes reflexions, he preferit acompanyar-me, en fer el "post", de mots i de reflexions que companys, amics i d'altres "blogaires" han publicat en els seus.
BONA PASQUA !!!

"Es tracta del PAS= PASQUA
promès a tota la humanitat
perquè sortí del acabament amb la mort,
a la continuïtat de la vida amb
la glòria promesa."
(Paraules de Mn. Joaquim Rius, al full parroquial)
* * *
"Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús"
(Jordi López Camps)
* * *
"A l'ACO és costum d'invocar també els nostres sants particulars, no canonitzats ni beatificats: aquelles persones que han estat significatives per a la nostra fe i per a la nostra vida"
(Mercè solé)
* * *
"Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar: – Jo faig que tot sigui nou. (Apocalipsi 21, 5)
(Josep Ma. Domingo)
* * *
"Desitjo per a nosaltres
Ulls de Pasqua capaços de mirar
en la mort fins a la vida,
en la culpa fins al perdó,
en la divisió fins a la unitat,
en la llaga fins al’esplendor,
en l’home fins a Déu,
en Déu fins a l’home,
en el jo fins al tu."
(Klaus Hemmerle)
(De Marta Nin)
* * *
“Conviure”, “viure conjuntament amb Ell”, estimar-lo. O fem algun tipus d’experiència de vida amb el Crist, o de sobte sentirem com una veritable bogeria el que diem que creiem. Per això deia Ranher que el cristià del segle XXI o seria místic o no seria. I això és la mística: un coneixement, d’alguna manera una experiència de Déu. Una experiència que, de fet, ens canvia la vida.

Santiago Quijano
(Parròquia de Sant Ildefons-Barcelona)
* * *
"Jesús Ressuscitat, que portes el senyal de les ferides com a signes del teu Amor, sigues Vida per a nosaltres. I converteix les nostres ferides en espai fecund per al teu pla d’Amor."
(G.Sergi d’Assís (Oikia))
* * *

"No tenim altra prova que la seva presència entre nosaltres. Oculta. Però eficaç. Discreta. Tot el que ha canviat en nosaltres des de la seva mort.
Jo no som el mateix.
No som els que érem.
Hem vençut les pors.
I el dubte.
Som uns altres!
Ens sabem salvats.
Per un Altre.
Estimats.
Per Ell."
(Parròquia del Poble Nou)

Antonio Praena, dominic

Usa protector solar
Cargado por mauroar. - Todas las temporadas y episodios enteros online.

Primavera

2010-03-20T12:30:00.000-07:00

Avui he anat a Mataró a fer una estona de companyia a la meva sogra.."la iaia Montserrat" per a tots.
En els seus 88 anys ben portats..i darrerament un xic empiocada per diverses infeccions que ha patit aquests dies.
També he anat a fer un vol pels carrers i places de la ciutat. En aquests poca estona em poso al corrent de les activitats, de les conferències, dels concerts, dels cursos, de les danses, de les exposicions, de les presentacions de llibres, etc, etc. I ho puc fer en poca estona perquè a Mataró hi ha el costum de penjar els cartells anunciadors de totes les activitats que s'hi fan, a les entrades de les botigues i en alguns trams de parets mig dissimulats.
Tot convida a viure en comunitat tot i ser una gran ciutat

Quina estona més bonica hi passo!
Quanta vida s'hi respira pels carrers i places de la ciutat.
I si a més hi ha alguna Fira agrícola, ramadera o de flors o del que sigui encara t'ho passes millor.

El que em crida més l'atenció és "LA VIDA" que s'hi respira. No parlem del jovent que s'hi veu tot passejant per "La Riera..."

Fins i tot et sents invitat a celebrar algun aniversari.
I si vols saber si algun ciutadà ha mort, a la façana de l'entrada a l'Esglèsia de Santa Maria hi trobes l'esquela anunciadora.

Perquè te'n facis una idea et passo unes fotografies que anat fent tot passejant...

Benvinguda PRIMAVERA

CURS D'ICONOGRAFIA

2010-03-18T15:15:00.000-07:00

Pels qui us pugui interessar, us aviso d'un proper curs d'iconografia.

Projecte "SARAU"

2010-02-27T13:44:00.000-08:00

Aquest dilluns, a "Singulars", Jaume Barberà entrevista Edgar Vinyals, un jove integrador social que amb només 24 anys treballa per la integració de les persones amb trastorns mentals o amb discapacitats físiques o mentals.

Tot i la seva joventut, Edgar Vinyals és un dels fundadors i el motor de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per a persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de qualsevol altre tipus. Aquesta és una de les batalles personals d'Edgar Vinyals, una de les qüestions que defensa amb més vehemència: que posar etiquetes acaba limitant totes les persones. Afirma que prefereix parlar de sentiments i emocions, que són comunes a tothom.

Sarau és un projecte pioner format per un equip interdisciplinari on hi ha integradors socials, psicoterapeutes i altres professionals en psicoeducació i psiquiatria. L'objectiu és que persones amb alteracions mentals puguin gaudir d'unes hores de festa i música el dissabte a la tarda. És a dir, la diversió i l'oci com a teràpia i com a manera de fer amics i de comunicar-se amb els altres. Per això, ell parla d'oci "integrador", perquè aquests moments de lleure ajuden a trencar barreres.

Però Edgar Vinyals, a part d'explicar com va néixer Sarau, explicarà el perquè de la seva implicació personal en aquest projecte: ell mateix va tenir als 15 anys un trastorn bipolar que el va portar a estar internat en un sanatori mental. D'aquesta etapa neix la seva negativa a deixar-se etiquetar i la seva lluita perquè a les persones no se'ls pengin rètols que les determinin simplement com a "malalts".

Creients en diàspora

2010-02-14T12:30:00.000-08:00

TROBADA DEL GRUP DIÀSPORA-CONVOCATÒRIA

Data: dia 13 de Febrer de 2010, 9:30h

Tema:

Compartir com a experiència de fe i d’església conjuntament amb altres religions el que hem viscut en aquesta trobada del Fòrum.

Reflexionar, des de la diàspora de cada dia, sobre el sentit nostre d'església.

La Diàspora ens ajuda a reflexionar sobre el què fem, també ens ajuda a qüestionar-nos sobre com ho fem i aquest Fòrum ha estat preparat per alguns t’entra nosaltres per ampliar aquesta reflexió a través de moltes experiències d’altres persones i d’altres religions.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
En aquesta trobada hi vaig trobar:
- Comunicació
- Fraternitat
- Creients
- Presència de Déu

Era la primera vegada que em trobava amb el grup, després de la trobada del Forum Català de Teologia i Alliberament.
Em va ser una jornada d'Alliberament que crec que em durarà força dies.
Vaig conèixer creients que no coneixia i amb qui vaig sintonitzar plenament.
Moltes vegades havia pensat que fora bo de promoure trobades amb l'esperit d'aquesta.
L'Eucaristia celebrada també fou de les somniades.
Espero que trobades similars es multipliquin arreu.

FORUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT

2010-01-24T10:04:00.000-08:00

Es fa difícil de resumir el que ha estat aquest primer Forum Català de Teologia i Alliberament.
Des de fa setmanes em vaig apuntar a aquest Forum...i en els diferents grups-tallers.
A través de la Web la gent s'anava coneixent,relacionant i proposant iniciatives..
Aquest forum vol ser "l’expressió catalana dels Fòrums Mundials de Teologia i Alliberament".

Des de la pregària inicial fins a la cinquantena de "tallers" es respirava "Espiritualitat i Trascendència"
- S'ha intercanviat...
- S'ha comunicat...
- S'ha compartit...
amb tota llibertat i respecte.
Es notava la presència de l"Esperit" en les converses.
Quan veies la presència de "jovent" en els tallers...et feia pensar en les primeres comunitats de cristians...i et refermava l'esperança en el futur de les actuals comunitats cristianes

No s'hi ha anat a discutir, a filosofar, a criticar...a voler arreglar l'Església...
S'HI APORTAVA EXPERIÈNCIES VISCUDES AMB FE.
i et senties ALLIBERAT per poder viure la pròpia Fe en Jesucirst.

BON ANY 2010 i BONS REIS

2010-01-01T03:57:00.000-08:00

Com que m'ha agradat molt aquesta explicació, us en faig partícep, en ocasió de desitjar-vos un BON ANY 2010

Els reis Mags són veritat

"Tot just a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi,de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- Papà?
- Sí, filla, diga'm.
- Escolta, vull... que em diguis la veritat.
- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que... -va dubtar la Júlia.
- Digues-me, filla, digues-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena
i empassant-se saliva li va dir:
- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen, perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-.M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.
- Llavors no ho entenc papà.
- ASseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.

La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era
la veritable història dels Reis Mags:

'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una
gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo.
Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer.
No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic...
Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig.

I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los
molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:
- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig.
Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?
- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n'existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis
Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos
dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més
entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els
conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen
Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis
Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno
que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin
en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als
seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin
petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis
Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això,
els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada
Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I
recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena
es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:

- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.

BON NADAL !!!

2009-12-21T06:01:00.000-08:00

Diverses formes de celebrar el Nadal...

TVE3

La revista La Malla
Clica: DE TOT

FAM AL MÓN

ARBRE DE NADAL
Clica:Arbre

BON NADAL A TOTHOM. "PER MOLTS ANYS" LLUM,SALVACIÓ I L'AMOR DE DÉU EN TOTS NOSALTRES

"L'anunci que neix del goig compartit"

2009-12-13T07:15:00.000-08:00

Aquest és l'objectiu diocesà:2009-2010 (Bisbat de St. Feliu de Llobregat)

Però aquesta reflexió d'enguany l'he començat a fer amb els amics i companys de l'ACO de la Zona de Montserrat, a la qual pertanyo,i a Sant Andreu de la Barca.

Aquest és el primer repte que se'ns presenta...trobar maneres de contagiar la fe i poser-les en pràctica. Allò que que portem dintre, que ens ha salvat i ens fa viure, no ho podem deixar amagat.

Aquest objectiu també el tindrem, en parlarem i reflexionarem amb altres grups de la parròquia.

Però d'entrada...tot el que vivim..ho vivim "desencisats o amb mirada de fe?"
Aquest serà l'anàlisi que en farem en primer lloc...

Tota aquesta reflexió l'hem començada avui:
-13D en què 166 municipis es consulten a si mateixos si volem esdevenir "independents" i solidaris alhora.
- En què es fa la Marató de TV3 en benefici de les malalties minoritàries.
- En què el Barça està satisfet del derby i la seva victòria.
- En què els treballadors i els seus sindicats s'acaben de manifestar perquè no es miri de sortir de la crisi actual a costa només dels treballadors, sinó milloran els convenis entre treballadors i empresaris.
- En què a diversos països se celebren eleccions per actualitzar els seus governadors elegits democràticament.
- En què una militant viu amb esperança una "vaga de fam", que pretén millorar la convivència del seu poble.
- En què uns "cooperants"i els seus companys i familiars esperen unes exitoses resolucions del seu "segrest".

Viva llum d'alba -mar de claror
tot el poble clama: "vine Senyor¡"
Goig del que vetlla, contra la por;
Tots junts obrirem camins pel Senyor.

Veniu, veniu...

2009-12-01T03:47:00.000-08:00

- He anat a veure l'hort com estava...
Els tomaquets i les cols van creient. El que més enamora són els calçots...que ja estan gairebé apunt de ser menjats...amb tot el seu ritual...
- En l'hort he trobat en P.J.M.E.A. Sempre me'ls trobo...cuidant el seu tros. Com xerren..! quines explicacions no fan de la seva vida...! És un lloc de trobada, d'esplai...de fraternitat, de cerca...d'esperança...que arribi l'hora de donar fruits... i d'una millor amistat i d'intercanvi.
- En sortint m'he trobat la L. amb el seu fill M.de 3 mesos. Amb quina il·lusió m'ha explicat com creix el seu fill. I hem comentat que al poble enguany hi ha una colla de nouvinguts en aquest món, amics comuns... Quines ganes de viure...!!! Quina bona esperança de vida...!
- M'he trobat l'assistenta social del poble. S'ha interessat per la tasca comuna amb Caritas que portem a terme del "reforç" escolar per a tots els nens i nenes de les escoles públiquesal del poble. Aquesta col·laboració entre direferents entitats promet i esperem una major implicació de futurs voluntaris.
- Ahir la meva sogra, la "iaia" per a tots els fills néts i besnets, celebrà el seu 88è. aniversari. Durant tot el dinar es respirava una convivència de "vida" acomplerta satisfactòriament i sobretot carregada "d'amor"i felicitat.
- Abans de la celebració però, vaig assitir a una xerrada a "Espai obert" on el P.Joan Botam parlà "d'un nou model d'Església" a què molts aspirem d'anar fent com a veritable "regne de Déu" ja ara a la terra.
- Els meus néts, en J. i O. ja esperem el berenar i l'estona de jocs al "sorralet" d'aquesta tarda...
- I la M. que també m'espera perquè l'ajudi a fer els deures a l'esplai de "Nou barris".
- La G. a l'hospital de fa 10 dies,fent treballs i dibuixos per guarnir la Sala Hospitalària, tot esperant de poder anar a casa ben aviat...

Espero d'anar retrobant la presència de Jesús, en tots aquests esdeveniments. És ben veritat que cada dia és una nova cerca,una nova presència i una nova esperança de retrobament de l'Amor de Déu en tot.

Llibertat religiosa en un estat laic

2009-11-15T11:38:00.000-08:00

L'Associació Cristianisme al segle XXI, enguany ha celebrat el VI Congrès, amb aquest títol.
Les ponències i els seus presentadors els podem veure ja en el Web de l'Associació com en altres llocs, com per exemple a la Web d'Església Plural.

El clima, les ponències, les intervencions, l'assitència - unes dues-centes persones, ha estat molt interessant i participatiu.
Properament es publicarà un llibret-resum de les ponències d'aquest congrès.

The Great Bell Chant

2009-10-24T12:11:00.000-07:00

The Great Bell Chant from R Smittenaar on Vimeo.

Sense comenaris...

0,7% a final de legislatura i control dels mercats financers: mesures per eradicar la pobresa

2009-10-20T04:08:00.000-07:00

Estem en plena Setmana d'eradicació de la Pobresa i Eduardo Sánchez, president de la CONGDE, ha contestat les preguntes de les i els lectors sobre aquestes jornades reivindicatives i els reptes de futur en aquesta lluita.

+ info: Canalsolidari

Cridats a ser responsables i solidaris en un món consumista

2009-10-17T02:54:00.000-07:00

Enguany era la 56a.Jornada General del moviment d'Església ACO
I sempre el 12 d'octubre...
I sempre omplim el recinte, la Sala d'actes i tots els espais de reunió, menjador i lleure.
Amb això ja quedo satisfet en veure la germanor, la fe, la sinceritat.
I havia nens i nenes petits, de mesos, per no dir de dies...
Jovenents de 5, 10, 15 anys.....De més edat ja no tants...!!!
Els pares,els dos...pare i mare.
Molta gent gran......

Tot això ja feia pensar molt...

I la reflexió del Pla de curs 2009-2010
- Vivim immersos en un món consumista
- Prenem consciència que això ha de canviar
- Interrogants i propostes

Tot això ho reflexionarem en la Revisió de Vida i en l'Estudi de l'Evangeli

EL SENYOR ÉS LA MEVA FORÇA

"Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què veureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu...però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat....Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu..."(Mt:6,25-34)

JUNTS ESCRIUREM
AMB LLETRES LLUMINOSES LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA LLIBERTAT;
I JUNTS VEUREM
BRILLAR SOBRE LA TERRA
LA LLUM PER TOTS ELS OPRIMITS

"Per sempre..."

2009-10-08T01:19:00.000-07:00

Celebràvem el 50è. aniversari de l'ordenació sacerdotal.
Dels 31 ordenats...51,61% estan en el ministeri actualment.Difunts 25,80% i secularitzats 22,58%.

No ens havíem retrobat des de feia 25 anys.
I ara ho vam provar de fer a les "benetes" del carrer Anglí
Ens hem trobat 15 persones...
Per donar-ne gràcies al Senyor en l'Eucaristia

I vàrem compartir les nostres vides, les nostres responsabilitats, la nostra història, els nostres projectes...la nostra vocació.
Uns molt il·lusionats.
Algú desil·lusionat i trist.
Altres malalts però amb esperança
Força "retirats" o "jubilats"

Però tots amb ganes de retrobar-nos vius, sacerdots, persones i poder donar testimoni de Jesús

JUNTS COMPARTIM

2009-10-04T08:04:00.000-07:00

- Al "Casal de joves" de Sant Just Desvern...
- Perquè tothom se n'assabentés....
- En el centre de la trobada l'Eucaristia

Els 16 grups parroquials han exposat els seus projectes per aquests curs 2009-2010
Desprès...entre tots hem confegit les "pregàries" de la Missa.
A l'esplanada del Casal de Joves, a ple sol, hem celebrat l'Eucaristia.
I després hem fet un dinar de germanor.

JUNTS COMPARTIM
AMB JOIA I ALEGRIA
AQUESTA TROBADA PARROQUIAL.
I JUNTS VEUREM
BRILLAR SOBRE SANT JUST,
ELS FRUITS
DEL QUE_ANEM TREBALLANT

MÁS ALLÁ... Gloria Stefan

2009-09-26T14:07:00.000-07:00

Canvi d'estació....OH...TERRA...!!!

2009-09-24T11:18:00.000-07:00

Encara hi ha cantants... "protesta"

2009-09-18T00:04:00.001-07:00

Inici de curs...

2009-09-09T08:35:00.000-07:00

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel...(Jo,6,51)

2009-08-08T11:33:00.000-07:00

A l'hivern el varen trasplantar en aquesta plaça...
Quina empenta tenia, de seguida li van sortir les primeres fulles...
Necessitava acomplir la seva tasca en aquest indret...

Fa uns dies ja estava així...
Segur que se sentia satisfet, la gent el contemplava i li agraia la seva vitalitat per a compartir...

Al costat del meu hortet i d'esquena al sol...- avui he contemplat aquest "girasol"
No n'havia vist mai de tan gran, de tant content, tan ufanós i volent dir-nos...que havia acomplert la seva existència i la seva missió...

I és el cas que he anat a visitar la meva "sogra", que l'han operat del "pancreas" i i en veure'm, en els seus 87 anys em diu:
"El capellà de l'hospital m'ha portat Nostre Senyor, fa una estona..."

És aleshores que he pensat en els arbres...en les flors...en les persones...en la fe... i amb la meva sogra:
" pacient, generosa, creient, entregada, acollidora, treballadora, oberta a qualsevol iniciativa, àvia, besàvia comprensiva de les il·lusions dels més petits i del jovent, soferta, servicial i mai enfadada...i sempre disposada"

Què més li espera..."Qui menja aquest pa, viurà per sempre."

Sempre amb el misteri...Fe...Confiança

2009-07-23T10:45:00.000-07:00

(Les fotografies són tretes del "google". Cap referència a familiars)

- Estava contemplant un dels meus néts...J.I em deia...: - El meu pare em diu... El meu pare em diu....I no parava, satisfet, de fer les coses que el seu pare li havia ensenyat de fer... Els infants depenen dels pares...creuen en ells, confien en ells..
I tot això per a poder crèixer i viure en plenitud.

- La meva amiga E.i el meu amic D.tot el seu ser...és agradar...tenir amigues i amics. Trobar l'amor de la seva vida. També ensortir-se'n en els estudis i tenir una bona professió. I de més gran "viure" i trobar la felicitat.
- La meva sogra l'han d'operar perquè té un tumor. Esperem que se'n sorti bé..Que si ara té 86 anys en pugui celebrar uns quants més més de vida....

Quan una persona estima una altra, no no vol que s'acabi mai aquest intercanvi d'amor.

Però és raonable "confiar" en la vida, també creure en l'altra "vida".
És raonable que aspirem a VIURE.

Continua el misteri de l'ésser humà...

Dia a dia...amb el misteri

2009-07-14T02:12:00.001-07:00

- Aquest insecte tan bonic i aquesta flor tan formosa...si arribo a passar dos minuts després..no els veig , ni ells potser tampoc es troben...
- Diuen que fa milions d'anys....aquell astre va començar a existir...i ningú se n'havia assabentat...
- El meu fill em diu, ara que tinc 75 anys..., que tinc en el meu cos una proteïna desviada i que potser aniria bé de estudiar-ho bé...per interés de la salut dels meus néts...
- Aquell vellet...cada dia i a la mateixa hora va a un banc d'aquella plaça per veure si pot "magrejar" les noies que també hi van, i si convé pagant el que sigui...Cada dia, cada dia...Diuen que està malalt, als seus 80 anys...
- La M. s'ha anat, com cada any a Palestina...No pot viure, en la seva joventut, sense ajudar, ser solidari, estimar els ses amics d'aquell país...
- Quantes fundacions...sense ànim de lucre es creen...en benefici de tantes altres persones, només seguint la "raó" del seu cor i del sentit comú...

A prop d'aquell insecte i la seva flor...aquest parell de caragols....MISTERIS

Salut mental i persones sense sostre

2009-07-07T04:30:00.001-07:00

PRESENTACIÓ

La I Jornada Tècnica de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre de Barcelona: "Salut mental i persones en situació de sense sostre" està organitzada per aquesta Xarxa i és el fruit d'un treball de consens i coordinació amb tots/es els/les agents implicats/des en l'atenció a aquest col·lectiu, agents tant del camp sanitari com del social.

L'any 2005 es constitueix la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre amb la finalitat d'enfortir la capacitat d'organització de la ciutat per acompanyar a persones sense sostre en un procés de recuperació de la màxima autonomia personal i incentivar la detecció i vinculació de les persones sense sostre als recursos existents, tot establint i ampliant el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials.

Aquesta Xarxa forma part de l'Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva, que s'emmarca dins del Pla Municipal per a la Inclusió social 2005-2010.

La Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre està formada actualment per 24 organitzacions, de les quals l'Ajuntament de Barcelona n'és la impulsora. Una de les actuacions prioritzades en el pla de treball de la Xarxa està orientada a la intervenció social, i específicament durant l'any 2009 s'ha acordat abordar la temàtica de la salut mental.

És en aquest marc, que es decideix realitzar la I Jornada Técnica de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre amb la temàtica específica de "Salut mental i persones sense sostre". L'objectiu de les jornades consisteix a conèixer, compartir i analitzar la situació tot plantejant estratègies de millora.

-------------------------------------------------------------------------------

Per la seva utilitat i pel seu gran nombre enllaços de caire social us enllaço a la Web de l'Ajuntament de Barcelona: Serveis Socials on hi podreu trobar les entitats que formen part de la Xarxa d'atenció a Persones Sense Sostre i d'altres webs d'informació

Plans per a aquest estiu! Aprèn, disfruta, col·labora!

2009-06-30T23:34:00.000-07:00

Aquest any passes de grans viatges? Vols donar un cop de mà prop de casa? Busca una oportunitat de voluntariat a la teva ciutat i viuràs un estiu diferent. Acompanyar menors o donar suport a persones amb VIH són algunes de les propostes.

+ info:Canalsolidari

"...perquè es posi bé i no es mori." (Mc.5,23)

2009-06-29T01:41:00.000-07:00

...Aquesta és l'esperança... però...

- Mor Vicenç Ferrer...el bisbe Guix...Michel...

- Ahir, vaig veure a la tele una escena d'una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu "de cos present" un company que s'havia mort. I parlaven d'ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
- Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la "mort"
- Entre família...parlant de les persones malaltes...un va dir: "Parlem de coses alegres..."

- Conec ben poca gent que espera la "mort" com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la "Vida".

- Quan veig els meus fills i néts...amb la seves ganes de "vida" el misteri de la "VIDA" se'm fa més present que mai.

"Talita qum" Aixeca't

...Encara és Primavera

2009-06-12T03:22:00.000-07:00

Vaig veure con transportaven l'arbre vellet al seu nou indret.
Vaig pensar que potser no viuria...Ni el vaig fotografiar...
I tot d'una "brota" i torna a viure...

M'ha fet pensar en mi mateix...
Estem cridats sempre a "brotar" a "viure"...el MISTERI, allà on sigui. Cal tenir els ulls ben oberts, però...

- el veig en el Q. quan ve a reforç i veig que va adquirint els hàbits de convivència, tot somrient...
- també en el J. que es vol escaquejar de l'esforç que li comporta els seus estudis d'ESO.
- en l'A.,de 16 anys, que fa dos mesos que està incomunicada, a l'hospital i que espera recuperare-se aviat...
- en aquells "parroquians" escoltant la conferència "sobre com aproximar-se als joves" avui dia.
- en aquell grupet de joves de 13 a 23 anys del "Projecte Jove" que voluntàriament, demanen a la societat que els ajudem a sortir-se'n de la seva "addicció".
- i finalment també per saber lluitar contra alguns "contravalors" de la nostra societat...(fitxatges de jugadors,idolatries, consumisme...guerres...)
- Ja he revisat el meu "testimoni"? És el que cal pel Regne?

Era el 3 de juny de 1963- 46 anys...

2009-06-02T11:41:00.000-07:00

Era el 3 de juny de 1963 el dia que el Papa Joan XXIII se'n va anar a la Casa Pairal (que diu el bisbe Pere Casaldàliga...).
Aquí teniu el video del col·loqui de la lluna. Quina passada! Amb 80 anys i una veu ben clara i vocalitzant súperbé. S'entén perfectament tot el que diu, encara que no se sàpiga molt italià.

Icones Bizantines

2009-05-29T06:05:00.000-07:00

Fa cosa d'un mes que us parlava d'un curs d'iconografia, que es farà a la ciutat d'Olot i que coordina una amiga meva Na Carme Ayguavives.
+ info: Curs d'iconografia a Olot

És el cas que enguany, el proper dissabte, dia 6 de juny, inaugura una exposició "d'Icones Bizantines"a l'Espai Cultural "Cúria Reial" de BESALÚ.

Si la vols anar a veure, tot fent una excursioneta primaveral, aquí te'n poso el cartell anunciador.

"Fou endut al cel..."(Mt.16)

2009-05-24T00:55:00.000-07:00

"Prediqueu a tothom la bona Nova..."
- La Bona nova de l'Amor, de la Salvació...

- La Bona nova de la Creació...

- Tot anant per la muntanya he descobert aquestes flors...
- I aquestes bestioles ...que segur que ningú més dels mortals ha vist...
i el rastre salivós d'un caragol que travessava el camí...

S'acaba la Primavera

Que us estimeu...(Jo.15,9...)

2009-05-17T15:07:00.000-07:00

- Massa coses per "estimar"....No puc pas...
- És aleshores que començo a fer-me preguntes: A què estic cridat...? Per què aixó i no allò? Per què a aquest sí i a aquell no?
- I per postres fins a donar la vida...?

- Avui ens hem trobat la família. Erem una seixantena. Ho fem, aproximadament, cada deu anys. I la proposta d'enguany és de fer la trobada cada cinc anys...
A més de la sorpresa de totes les novetats familiars....en el moment més solemne de la trobada, tothom es desitjava a més de no perdre la relació familiar que creixés "l'amistat". Jo he entés "estimació" entre nosaltres...

- En M. em preguntava la possibilitat de fer-se "autònom" i així poder rebre un ajut o algun microcrèdit i poder treballar... Amb quines ganes m'ho comentava, talment com si jo pogués solucionar la seva vida...

- En P., a la mateixa hora, com cada dia, porta el gos al "pipica". Allà hi troba, a més, companyia i companyonia. Allí pot descarregar la pressió que ha anat acumulant durant el dia...

- En P. i en G. estimen, d'una forma tan maca...!!,sa mare i els seus fills que carreguen piles per tota la propera setmana que iniciaran...

- Ahir la meva dona es va trobar amb les seves companyes del taller de "macramé"- 8 en total- i vàrem dinar tots junts a casa... Quina sinceritat, quina franquesa i confiança...

En tots aquests esdeveniments...ni un mot de religió, de confessió de si un és creient, o cristià, etc...

Jo em pregunto...cal, convé..és recomanable..l'explicitació de la pròpia creença?
S'està "estimant", s'està "ajudant", s'està "escoltant"...En mig d'aquests esdeveniments..hi ha l'Esperit!!!. És construeix el Regne de Déu...tot i que molts es diuen no creients...

Bé continuaré en una altra ocasió. Gaudim de la natura i la primavera...

Contemplant...

2009-05-11T15:24:00.000-07:00

PRIMAVERA

- És la meva estació preferida...

- Em tranporta...

- No acabaria mai de descobrir bellesa...

- M'ajuda a pensar en el misteri de la vida...

- Em diu que sóc molt poca cosa...
- I que potser estic cridat a comunicar-ho a tothom...

Jo sóc el Bon Pastor (Jo.10,11)

2009-05-03T04:03:00.000-07:00

Diu Jesús: "Jo sóc el bon pastor.
I diu que coneix les seves ovelles i les ovelles a Ell.
I "dóna la vida" per elles.

Cinc vegades diu que "dona la vida..."
Feia referència als jueus de l'època...
Els jueus el titllaven de boig i endimoniat i Ell els titlla d'assalariats...tot recordant-los el que deia el profeta Ezequiel (34,6)...que "el meu ramat està dispers i ningú no se'n cuida..."
I també els diu que està cridat a acollir altres ovelles que no estan al seu ramat...Tot el món (no només el poble d'Israel)

Com dóna la seva vida Jesús ?
+ Amb entrega total
+ Amb un coneixement personal.
+ on ningú no n'és exclòs

Com cristà...seguidor de Jesús...em pregunto...
- Em sento pastor?
- Sé quines són les meves ovelles?
- Em sento pastor d'algú?

Per mi...més que feina de "pastor" és la de ser: "acollidor", "ajudador", "facilitador", "amador"...

Cal descobrir que tenim necessitat de donar-nos, implicar-nos, d'estimar, de donar gratis el que hem rebut gratis.
Cada moment, cada dia és una ocasió per construir unb món millor. Això sí, sempre de la llibertat, perquè vull, com Jesús.

On puc ser útil) On puc donar el que tinc, transmetre allò que he rebut?
Crec que és important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics, en la feina, en el barri...
Potser prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits.
Els límits estan aquí, i són humans; són els que ens fan humans.
Si espero a no tenir por, no actuaré mai.

Jesús és el nostre consol i esperança per fer aquest camí.
No tant per veure si sóc bon o mal pastor, com en temps dels jueus i Jesús, sinó
si vaig donant la vida pels altres com Jesús la va donar morint i ressucitant...

CURS D'ICONOGRAFIA

2009-04-27T15:28:00.001-07:00

Una amiga meva, Na Carme Ayguavives, en ocasió del proper “Curs d’iconografia” al Museu dels Sants d’Olot (Gironès) m’ha enviat el tríptic informatiu d’aquest esdeveniment i del que n’és la “coordinadora”. Jo amb molt gust us el trameto per a la vostra informació i si és del vostre interés, inscripció.

Però què són les icones? I quin sentit tenen les icones?
Us enllaço a un article que té per títol precisament “El sentit de les icones” d’Àngels Lloria.

I a continuació us presento el tríptic informatiu:

"Vosaltres en sou testimonis" (Lc. 24,48)

2009-04-25T11:29:00.000-07:00

- Hola J. Què fem?
- Vinc de fer “cinc piscines...” I les faig dos cops per setmana…
- Per això estàs tan àgil i fort.
- Però, és el cas que també camino una bona estona cada dia, vaig en bicicleta i faig gimnàs uns altres dies.

En J. Té 85 anys i cada cop es cuida més per no perdre l’agilitat i no agafar cap malaltia greu. Quines ganes de viure..!
I jo que alguna vegada m’agradaria parlar amb ell de “l’altre vida..” que cada vegada la té més a prop.... M’agradaria preguntar-li quin any pensa rebre el sagrament de “la unció dels malalts” , però amb l’interés que té per tenir una vida de “qualitat” no m’he atrevit encara a parlar-ne...

“- Vosaltres en sou testimonis-“

En P. té 12 anys i el conec d’anar-lo a visitar a l’hospital.
Pel MSN algunes vegades m’ha explicat que ha estat plorant molta estona i no entén per què li ha tocat a ell de tenir leucèmia i que de tant en tant l’han d’ingressar perquè no té les “plaquetes” que hauria de tenir...

A l’hospital s’hi fan moltes activitats i tallers per tal que els nens, nois, nenes i noies s’ho passin bé els dies que els toca d’estar-hi i no pensin en la seva greu malaltia.

I jo mai els he parlat que potser algun dia es moririen, com jo mateix, que vaig tenir un infart de miocardi...
El ditxós tabú de la mort, del dol... i de no encarar la realitat i assumir-la tranquil·lament i conscientment

“-Vosaltres en sou testimonis-“

És que deu ser que “ser testimoni” requereix haver tingut experiència personal de Jesús. I si un no el coneix, no l’estima, no en pot ser testimoni...Ens cal “la força que ve de Déu”.

BONA PASQUA...!!!

2009-04-12T10:22:00.000-07:00

Bona Pasqua per a tothom...

Potser a uns la Resurrecció és fa més palesa que a d'altres, en els sus comentaris:

- Has vist la Missa de la vigilia des de la Catedral castrese de Madrid? -Han tocat "l'himne Nacional" després de la consagració...com en temps de Franco

- Has llegit que han despedit a "Losantos" de la Cope? ja era hora...

- En iniciar el Viacrucis, al carrer, i en sentir parlar del sofriments de Jesús...unes veus criden..."vamos allá que lo liberamos nosotros..."

------------------------------------------------------------------------------

- Però, mare, quan anem a l'església, hi ha una creu rere l'altra i quan fixo l'atenció en el rostre de Crist, hi veig patiment, sang, impotència i sofriment. -Així Déu pateix?
- Jesús era plenament home i com a home que era,va patir, no solamen dolors físics; va patir l'odi de la gent...Va patir perquè era plenament home...
-Però nosaltres, mare, què hem de fer?
- Viure com Ell, estimr com Ell, entregar-nos com Ell... (Ah,Si?-F.Torralba)

- Pasqua és la fe i l'esperança que ens fa caminar i mirar endavant.
- Pasqua és dedicar temps i esforç a fer conèixer l'Evangeli.
- Pasqua és estimar aquest món, i treballar perquè tothom hi pugui viure dignament.
(Full parroquial del bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

- El manament nou és el manament de la confiança. Perquè sense confiança no hi ha amor; sense confiança no hi ha fe; sense confiança no hi ha esperança. (G. Ricardi)

Quaresma...Primavera...

2009-04-06T07:35:00.001-07:00

Déu n'hi do de les coses, conferències, trobades, etc. que es fan i en aquestes darreres setmanes de "quaresma" i interessants. Bon començment de la primavera...
- La que em va plaure més va ser la organitzada per "pastoral obrera" del nostre bisbat de Sant Feliu de Llobregat i que es va fer en el centre cultural Sant Joan de a població de Viladecans.
Una taula rodona entre diverses personalitats i el bisbe. Em va plaure pel to distès
,sincer i sense gaire pretensions. Però realista i dialogant. Pots llegir vàries cròniques de la jornada al bloc:El mosquit i el camell

- Una altra trobada va ser el seminari organitzat per "Justícia i Pau" -Per un ordre mundial més just- en què el P.Ignasi Salvat, el Dr. Carlos Comas, Mn. Josep Ma. Fisa,el Dr. Gaspar Mora i el Dr. Josep Lligades ens varen plantejar importants interrogants davant d'un món globalitzat que pateix greus problemes i injustícies que generen sofriment a milions d'éssers humans.

- I de moment també vull fer esment del "Grup de pregària" de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix que mensualment fan un grup de joves i que enguany en ocasió de "l'Any Sant Cebrià" reflexionen i amb les peticions del parenostre. En aquesta ocasió: "El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui"

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell.(Jo.3,17(

2009-03-21T13:07:00.000-07:00

Ja ens en quedem menys...per a la Salvació definitiva!!!
I és que "Déu no va enviar el seu Fill al món per condemanr el món..."

Doncs, és el cas que la meva muller, i jo celebrem l'aniversari amb sis dies de diferència...però també amb altres coincidències...
Abans que res, celebrem aquesta "consciència" de la nostra existència i del nostre "esdeveniment" del Projecte de Déu en nosaltres.
Una ocasió per demanar a Déu que siguem lúcids i valents en aquests caminar junts...

Aquí ens teniu, amb un grup d'amics...tots ells del "Grup de cant gregorià de l'Ateneu de Sant Just Desvern" sota la direcció d'en Ramon Moragas.

També celebràvem que enguany fa 40 anys del nostre matrimoni. Per si no arribessim a celebrar les noces d'or, preferim celebrar els 40... Una altra ocasió d'agraïment per la gràcia rebuda en el sagrament.

I finalment, però no menys important... celebro...
Els 50 anys d'ordenació sacerdotal. Una altra ocasió d'acció de gràcies de poder celebrar la consagració de la pròpia vida al servei de la comunitat (sagrament de l'ordre). Continuu sentint-me cridat a aquest servei, però fent el servei de diverses formes.
Vaig demanar la dispensa..per no continuar en l'estructura eclesiàstica vigent l'any 1969, després de 10 anys en ella. No deuria tenir vocació...com deien aleshores.
Els companys ordenats aquell any -1959- érem 31. Dels quals exerceixen el ministeri actualment 51`61%(15) - difunts 25´80%(8) i secularitzats 22´58%(7).

I com a cloenda de tantes celebracions...us poso una fotografia que em van fer fa una setmana a la Basílica Parroquial de la Mare de Déu del Pi...Representava que era "beneficiat" de la parròquia on va ser ordenat i va viure Sant Josep Oriol.
És que representàvem el "Retaule de Sant josep Oriol. El doctor "Pa i aigua"

Escolteu-lo...

2009-03-08T10:51:00.000-07:00

"Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo" (Mc 9,2-10)
I com es fa això? De quina manera? Quan ?...
És que el seu missatge i encàrrec missioner és "salvació" "Bona nova", "misericòrdia"...

- M'escriu la S. dient-me que s'ha passat la nit plorant perquè el metge li ha dit que ha de tornar a fer la "quimio". Tot just ha fet 16 anys. Que a veure si la vaig a veure...
- En P. em diu que aquesta tarda ja podrà anar a casa, però que haurà de fer-se "revisions" setmanalment. Assumpte de "plaquetes"
- En M. en tornar d'una temporada de baixa laboral...li diuen que no poden continuar tenint-lo a l'empresa...per això de la crisi.Que ja l'indemnitzaran.
- A la Missa que he anat avui,l'homilia ha estat un comentari, tot passant unes diapositivies en Powerpoint sobre el "dejuni quaresmal d'avui dia".. Esperança..acolliment..somris en les preocupacions..comunicació i no tancament...solidaritat i no egoisme...
- Aquesta nit "pregària amb l'ACO"? o companyia familiar?...
- Val la pena anar a les sessions del seminari "Per un ordre mundial més just"?
- I al curs de formació permanent ?
- En J. 15 anys, amb qui em trobo cada setmana, no entèn el que llegeix ni sap les taules de multiplicar. Bé...la taula del 1 i del 2 ja les sap força..Em costa de saber que pretenen a la seva escola "especial".
- En ocasió de la reflexió del plà diocesà d'enguany "Els sagraments, celebració i vida"
el nostre grup s'adona...que tota la vida...també és "sagrament" de Déu, el Salvador...
- La N. m'explicava que des que té un gos el treu a passejar 5 cops al dia i a més com que avui ha fet molt bon dia ha anat d'excursió amb el gos per la muntanya fins l'hora de dinar...
- Em S m'ha dit que ahir va tenir amics del poble a dinar....i que després es quedaren per veure tots plegats els diversos partits de futbol que transmetien per la "tele"...

- I miraré d'escoltar i fer el que em digui "Jesús" quan la J. de 14 anys -que no viu amb el pare...vol que l'ajudi a fer-se gran i a aprovar el curs...

Primavera per la Pau

2009-02-28T06:47:00.000-08:00

L’església de Santa Maria es fa gran. L’històric edifici de Mataró celebrarà el proper divendres, dia 27, els 1000 anys d’existència a la ciutat, i ho farà al ritme de la música. La Coral Primavera per la Pau serà l’encarregada de posar les notes i la veu en un concert dividit en dues parts; la primera, que s’iniciarà amb el Cuncti simus del Llibre vermell de Montserrat,del segle XIX, estarà basada en diversos temes per la pau que la coral ha ofert al llarg de la seva trajectòria, com per exemple El banderer de la Pau, de Els Esquirols, o el Cant dels deportats, d’Esser i W. Langhot.

I és que la meva família és mataronina i canten en aquesta Coral
Si en vols saber més coses: Primavera per la Pau

I si la voleu veure i sentir tot cantant el "Comiat" del concert aquí la teniu:

Carnaval...

2009-02-21T12:57:00.000-08:00

Fa uns dies que no actualitzo...
No per manca de coses a comunicar...més aviat al l'inrevès. Massa coses.
Això, a voltes fa, que et costi escollir de quina cosa comentar...
És aleshores que em limito, com avui, a anotar-les, per anar-les paint de mica i així treure'n el màxim de profit i que no rellisquin en el meu "Dia a dia"

- Consell parroquial: Quaresma...Plà diocesà...Pla arxiprestal...Quanta feina per encertar i se útil els missatges que es volen trametre...
- Sopar amb amigues de la meva dona que assiteixen al taller de "patchwork"...Quants problemes familiars..principalment d'educació de joventut.
- No he pogut anar a veure una sessió de "circ" d'un grup que va pel món "sense fronteres" i tampoc he pogut assistir a una representació teatral entorn el consumisme d'avui dia: "No et consumeixis...". És que cal sel·leccionar les activitats que hom pot anar...i és que l'edat influeix...
- A la sessió de reforç escolar...m'adono que el que necessiten el nen i la nena que tinc al meu càrrec, és "acollida" i paciència.. Manca l'afecte del pare ja que son de famílies desestructurades o de parelles separades.
- És que les sessions de la televisió, interessants...les fan a les 12 de la nit en endavant..."mil·lènium"..."59 segons"..."àgora". Val a dir, també, que a la ràdio (encara que sigui a la Cope...) a partir de la 1,30 de la matinada i que no acaba abans de les 6, que fan un programa d'acollida a gent que necessita parlar, comunicar-se,etc..."Moments...".
- El "curs de formació permanent" de teologia, de la Facultat de Teologia de Barcelona, ara està en ple mig curs i amb conferències molt interessants i que fan pensar i revisar l'actitut cristiana i missionera...
- A Molins de Rei, en ocasió dels 800 anys de la parròquia de Sant Miquel tenen programades una sèrie de xerrades, de temes d'actualitat, presentades per personalitats escollides i competens en la màteria. Una vuitentena de persones..i a les 9 del vespre, i es que interessen els temes.
- A l'hospital de Can Ruti (Badalona)no puc deixar d'anar-hi. A travès de la fundació Enriqueta Vilavechia, hi passo un matí acompanyant infants i joves,ingressats en el centre i juntament amb la mestra i una tallerista passem unes hores que donen vida, ànims, i estimació davant de la malaltia.
- I a Sant Pere de Reixac assisteixo a una catequesi d'adults a partir de l'estudi de l'evangeli de Marc...Quins missatges no rebuts en la meva joventut...!!.en què ni es podia llegir la "Biblia"...pels perills que podia comportar...
- I la reunió d'ACO...? i la RdV ?

No puc continuar...no m'hi cabria en la sessió d'avui...ja continuaré una altra estona amb les converses, preocupacions de veins i amics...