lunes, noviembre 19, 2007

Trenta cinc anys


Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny - Sant Just Desvern

Però jo en fa més de trenta-cinc que m'hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l'Ateneu.
Després ver l'escola pública formant part del Col·lectiu d'escoles per l'Escola Pública Catalana -CEPEPC.

- És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
- Trenta cinc promocions d'alumnes. Molts dels seus membres n'he perdut el rastre.
- Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.

Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences...
I és que n'hi ha que ara tenen 45 anys ja...

Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l'acompliment del seu "projecte diví" encara realitzant-se.

Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l'Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre "projecte de vida en Ell"

sábado, noviembre 17, 2007

Aprofitant la tardor


- Que n'és de formosa la Garrotxa...
- Et convida a contemplar.
- Què hi fan les muntanyes i les planuries aquí ?
- Què hi fan les persones...que com formigues van i venen?

- Què hi pinto jo aqui el mig de tant formosor?
- Cal tanta formosor? Per a què? per a qui?
- La sé aprofitar per allò que ha estat feta ?
- I la tardor també hi juga els seu paper ?

- Quin és el meu paper en aquest "projecte" creador ?
- Quin és el meu "projecte" ?

Contemplant les muntanyes i després les persones del teu voltant vas descobrint, potser, quin és el projecte creador... A al menys ho haria de ser...

- Per què t'hi quedaries hores contemplant...? Descoberta?...fugida?..confluència?

Aprofitem la tardor

sábado, noviembre 03, 2007

...torneu a Déu els cors que l'han deixat.


Al bell mig del pont....

L'assumpció, la meva dona, i jo en veure un dia tan maco i que feia temps que no havíem estat a Montserrat, ens hem decidit a anar-hi.
Però en arribar al trencall per pujar des de Monistrol...viem un avís P1 del Monestir complet.
I com que feia anys i panys que no agafàvem el "cremallera"..cap a l'estació hem anat.
- Quina estació més bonica,moderna i funcional !!! I parquing gratuït...
- Quantes combinacions de bitllets, d'anada i tornada....funiculars, menjars, museu, vídeo...
- Tretze minuts justos, d'abaix a dalt.
- Oh...i el cremallera arriba a peu pla, a la plaça dels parquings d'abans...
- Llàstima...acabaven de cantar la Salve i el Virolai.

Però què era tanta gent....i molt estrangers!!!
Tothom amb màquines de fotografiar
A cada moment fotografies per aquí, per allà...
Una cua per anar al cambril de la Mare de Déu que arribava a la plaça del monestir...
Oh...i quines botigues més grans i quantes coses es podien comprar...
El menjador no hi havia gairebé lloc per seure i autoservir-te el menjar.
Gent per tot arreu, als bars, a l'avinguda, a la plaça, a la Creu, als funiculars...

Per fer una mica de pregària, inevitablement, has d'entrar a la Basílica...

I penses per què hi ha tanta gent?
Hi han anat a pregar? Cadascú a la seva manera...
La meva dona em diu...això és pur turisme...

Els reclams exteriors són...que vagis al museu, que vagis a veure el vídeo, tot de projectes de millora de la plaça...i d'ajudar econòmicament a fer l'orgue nou que s'hi vol posar a la basílica...

Aquesta ha estat una visió molt superficial i exterior... Un altre dia miraré de viure'n la part més de fe i pregària...

"sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní."