Moltes coses en un dia...

- Primer, saber veure que en "l'holocaust" sobresurt la mort i la resurrecció en cada un dels milions de jueus i no jueus, en la persona de Jesús mort i ressucitat.

- Que després dels "Cristians pel socialisme" dels anys 1970 continuen l'obra d'Alfons Carlos Comin i el P. Garcia Nieto...els "Cristians en captiveri" o els "Cristians en l'exili". Què és ser cristià...en cada una de les cultures mundials?

- La meva escola, enguany, celebrarà el seu 25è aniversari de la seva existència com a escola pública:CEIP Montseny. Primer pertanyen a un Ateneu, desprès com a cooperativa del CEPEPC (Coordinació escolar per l'escola pública catalana) i finalment fent el pas a la xarxa pública. Com podrem celebrar aquest esdeveniment d'una manera profitosa? Quants lligams potser oblidats no es referan? Quanta història d'exalumnes que avui ja tenen de trenta a quaranta anys...

- I el grup de reforç? De mica en mica va sabent les taules de multiplicar. De mica en mica millora la comprensió del català per aquells xinesos. Avui en Junting, de 13 anys...ha acollit un paisà seu de 8 anys i l'ha anat introduint a la nostra llengua i costums...

- I els meus amics del Fotolog? Tots enmig del procés d'exàmens. quantes exclamacions, quanta tristor, però també alegria pels resultats d'alguns si més no.

- Però el millor de tot l'acollida i les trameses d'ànims d'entre els seus amics companys de fatigues.

- I jo cada dia un amic/ga nou perquè pels seus comentaris ens intercanviem les nostres vides i creem nous llaços.

- A veure si demà també trobo tanta riquesa al meu voltant...

TIC i també telèfon...

L'ajut, la companyonia, l'estimació, la construcció, el compromís, l'anar vers... el "passa-ho..." també es fa amb les TIC i el telèfon.Molt jovent es trobaria sol si no disposés d'aquestes eines... On són els liders, els creadors de pensament en l'ús de les mateixes.

Uns exemples, a l'atzar, de converses d'amigues meves...i les possibilitats que comporten:

--------

"porque simplemente... amo los telefonos.. porque un telefono a veces puede ser la salvacion.. porque hoy el telefono me a animado... claro... detras habia alguien porque a veces me anima y porque... es la unica manera de poder hablar con mucha gen
-------
nina!.. xii nse k fariem sense un tel^^
animat, animat kriÑo!!! ya saps k stik aki x el k sigui! ;) testimooo!.. aaah!!! el jok d la camera ens spera xD hey stik skoltant Mcfly o.O kuants rekords xD
cuidat nina!!!
petoneeets*
düU!
-------
guapa,ke vals molt, k no tenfonsis per problemes, tot pot tira ndavan..ia veuras, i ia gent que no et coneix be..perq si et conegues be no perdria el temps en sta borde am tu, ni en pikarsa, sino k estaria amb tu amb bon humor..
ians entenem.. animat wapa!
-------
Olaaaaaaaa ia estic una miketa mes animada jeje
avere si ens podem presentar abiat *O* saps io tinc panic a parla per telefon pro abans m'agradaba molt ^^' ara encambi cuan sona em poso isterica ¬¬ no soc capaç d'agafarlo buaaaaaaaaaah weno un besiiiiiin!!!

Allò que es veu i allò que es pot arribar a veure...

- Avui he vist en D...16 anys. Els primer minuts gairebé un monòleg. Tot seguit ens obrim...i ens expliquem coses. I quines coses! Mai diria que dins d'ell...quina riquesa de coneixements...Quina riquesa de sentiments...Quines ganes de comunicació...Quines ganes d'ésser valorat i estimat. Segur que s'adona que això l'ajuda a tenir il·lusió i ganes de viure en plenitud. I el que no sé encara perquè no m'ho ha explicat...

- Na J.....11 anys...se li han obert uns ulls com unes taronges...Recordava la conversa de la setmana passada. Reconeixia l'amic que l'estimava i li feia companyia.Encara no s'aguanta dreta...però quan pugui, potser la setmana vinent, ens farem un E-Mail per poder enraonar, per poder jugar, per poder comunicar-se. Amb mi i amb les seves amigues i amics de l'escola. Què m'explicarà..?.Què els explicarà? Els seus ulls indicaven que a dintre seu hi havia moltes coses per compartir...però li faltaven forçes per treure-les a fora.

- En J..... 10 anys dormia. No l'he volgut despertar. Estic segur que quan els seus pares li diran que l'he anat a veure, l'adrenalina del seu cos es mourà i li donarà una alenada d'esperança i d'il·lusió.

Avui el Taller d'informàtica ha estat això. Tot han estat coses virtuals avui.

Ahir el pare Hilari Raguer, comentant les cartes de Sant Pau als Romans, als Corintis, a Filemó...subratllava la necessitat d'intercanvi, de comunicació entre els creients en Jesús per poder dir-se Església. Amb els meus amics de l'hospital em sembla que estem fent una Església i un Temple virtual.

Sovint cal fer escalada!!

- Avui m'ha costat Deú i ajut acabar la transcripció de la lliçó corresponent a les perícopes 25-26 i 27 de l'evangeli de Marc segons el còdex Beaze, donada per en Pep Rius.

- L'Àlex només cerca de fer el que li agrada a ell. No es para ni un moment a pensar que és el que li pot ser més profitós. Tampoc pensa si el que li diu sa mare és pel seu bé. Sempre mira d'escaquejar-se. De mi no sé que en pensa: Si aprofitar-se d'allò que li puc oferir o temptejar si arriba a confiar amb mi i es decideix a deixar-se ajudar en el seu camí.

- Na Carme - 80 anys- tan eixerida sempre, bromista i parladora... desprès de l'embòlia cerebral que ha patit...està en procès de recuperació...però quina diferència d'abans. I s'adona de la pèrdua que sofreix. I en Salvador també. Quines ganes...!! quin esforç...! en tot moment per poder ser el que era tot just fa un mes.

- A ..... de 15 anys,desprès de tres hores d'esperar els resultats de les anàlisis li han de fer un Tak perquè el seu únic ronyó transplantat presenta alguna anomalia. Ell es pensava que no hauria de tornar més a visitar el metge.

- Na .... 17 anys, la setmana vinent començarà un tractament intensiu a l'hospital Duran i Reynals. Cada dia amunt i avall. No la deixen en pau per poder acabar la ESO. Sort en té de l'afició als "manga" i les cançons japoneses. I ara també de l'internet i del MSN i del Fotolog...

En fi...sovint cal escalar unes bones muntanyes. I per això cal el suport i l'ajut d'un mateix, de tots els que vivim al seu entorn i sobretot dels amics. Compteu amb mi!

"La muntanya és sempre la mateixa, és la nostra mirada que la fa veure diferent"

Nova experiència avui. Existeix el dia que no ofereixi una nova experiència o una nova vivència?

Avui he iniciat a les noves tecnologies a sis homes - de l'Associació "Rauxa", que ja considero amics meus...Quines ganes d'aprendre...! Quines ganes que algú els ensenyi "informàtica" com diuen ells...! El seu nom surt al monitor. I tenen nom d'usuari i també tenen una "contrasenya" personal. Han estat ells que avui, voluntàriament han volgut aprendre a fer funcionar l'ordinador. Dimecres vinent sis més, que també volen dedicar una estona del matí a veure què és això de la informàtica.

Cap d'ells no han tingut l'oportunitat d'aprendre'n. Algú, temps enrera, en sabia, però les circumstàncies de la vida ha fet no se'n recordi gaire bé gens.

He quedat sorprès del compliment estricte de les normes que jo els donava. El proper dia haurem de jugar amb el "ratolí" perquè això de la punteria no es el plat fort de gairebé ningú d'ells. I això de clicar el botó esquerra no està gaire clar...

Cadascú tenia els seus motius per voler assabentar-se de què s'hi pot fer amb l'ordinador. Cadascú té unes espectatives de la pròpia vida diferents. Cadascú mira la seva vida, ben diferent de l'altre. Però la vida és per a ells la mateixa. L'amo de la vida és el que els l'ha donat gratuïtament.

Contrastos de la vida diària

Diumenge celebració d'un aniversari.Molta alegria. Molts desitjos de felicitat. Molta vida. Fins hi tot hi havia el pare del marit de l'homenatjada que te 95 anys. I ell feliç i joiós.
Avui, però, he conegut una nena de 8 anys, que ahir la van haver d'ingressar d'urgència a l'hospital perquè li han diagnosticat una leucèmia greu. Preveuen els pares que hi haurà d'estar ingressada uns vuit mesos pel rebre el tractament adequat.
També he estat una estona amb un noi de 16 anys i amb un de 15 que ja és la cinquena vegada que recauen en la malaltia que pateixen i s'han de sotmetre a tractament mèdic intensiu.
Pel messenger unes amiguetes de 10 anys m'han demanat de jugar a les dames a travès del MSN.I han perdut evidentment.
Unes amigues m'han explicat que estudiaven de valent i que valia la pena d'esforçar-se ara que podien estudiar el batxillerat.
Uns amics m'encoratgen a mantenir els meus Blocs i que hi expressi el que penso i que em llegeixen de tant en tant.
Quants contrastos!. Uns de joia.Altres que desmonten la tranquil·litat familiar, la feina que havia costat tant d'obtenir perquè cal acompanyar la seva filla en els moments de la malaltia. Quanta estimació en els comentaris dels blocs. I quant de dolor en la realitat de la vida.Uns conforten els altres. I els altres avisen que la vida és així.Alegria-dolor-joia-estimació i patiment. Bona nit, que demà he de matinejar perquè vaig a "Rauxa". Una altra realitat ben viva i colpidora.

Dinar amb uns amics que celebraven els 60è aniversari

La Teresa, celebrava el seu seixantè(60) aniversari.Ella psicòloga i el seu marit psiquiatre. Molt compenetrats. Ella força impossibilitada des que de petita va patir "polio". No tenen fills, però està envoltada de nebots/des.
És d'admirar la il·lusió, l'esforç, la tenacitat davant la vida...
Massa gent, pel meu gust..80 persones. No es podia parlar gaire amb tranquil·litat. Però un dia és un dia. Era molt bonic de veure la companyonia, l'amistat, i les expressions d'ànims per poder celebrar el 70è aniversari.I també hi havia la coincidència de tres generacions.
Jo em pregunto...em cap moment cap referència a les conviccions, a projectes més o menys relacionats amb llurs conviccions. Sembla que això no sigui important a la vida o al menys que s'expliciti en les converses, en les felicitacions. L'èxit...Que vagin bé les coses...això sí que sembla que és el que té importància. Les altres coses, el dia dia, els problemes, les desgràcies, si de cas, ben fluixet i que no se n'asabenti la gent. Ja no parlo de cap referència religiosa...Qui ha d'ajudar a canviar aquesta manera de fer i viure la vida ?

Ja ha començat el curs 2006-2007

Em sembla que ja està tota plena , la meva agenda:
dilluns: Formació TIC, Sati DNEE i Temple virtual; dimarts:Vall d'Hebron; dimecres:Rauxa i ciutat Vella(Tria); dijous: Curs de formació permanent a la Facultat de Teologia de Barcelona i Muntanyès (9 barris); divendres:Alex; dissabte i diumenge...variable.

De moment provarem com va això. Perquè si afegim les reunions periòdiques: ACO, Gregorià, Consell pastoral, Seminaris, Curs a distància de TIC, Comunitat de Reixac, Caputxins, conferències, etc...em sembla que és prudent no carregar gaire l'agenda.

Em va força bé fer aquest bloc. Ve a ser com una petita reflexió del dia transcorregut i les seves incidències. Així es va veient si segueixen el propòsit inicial o l'evolució o virtualitat correcte i acceptada segons el meu projecte de fons: acolliment, servei, estimació.

Anem iniciant el curs

De mica en mica el curs es va engegant...els dilluns reservats pels cursos de formació informàtica. Els dimarts taller d'informàtica a l'hospital de la Vall d'Hebron i Rauxa. Els dimecres a Ciutat vella (Tria). Els dijous Facultat de teologia i grup Muntanyés de nou barris. Divendres vàries gestions personals.

L'altre dia vaig assitir a les jornades d' "Església Plural" i en veritat l'església és veritablement plural. Ahir vaig anar a la trobada anual dels militants de l'ACO. Les Eucaristies en ambdós llocs...res a veure amb les, diem-ne, "parroquials".

El proper dilluns comencen el Seminari del "Temple virtual" organitzat pel Centre d'estudis Cristianisme i justícia i el dijous vinent també s'inicia el Curs de Formació permanent de la Facultat de Teologia de Catalunya. Espero poder cumplir amb els meus compromisos.

Tercer dia del meu bloc

Efectivament avui m'han confirmat que faré el taller d'informàtica a la tarda de dimarts.
Avui també he estat parlant amb una amiga meva de 15 anys que mentre feia companyia al seu germà va conèixer un noi també de la seva mateixa edat que també estava ingressat. Ella feia companyia als dos. I es van conèixer bé i s'han enamorat un de l'altre. Han conviscut una setmaneta en un residència i encara s'han conegut millor. Què bonic!! Què macos que són!!Què bons nanos que són!! Ja veurem com continua aquesta relació. No hi ha dia que es comuniquin, en l'actualitat, perquè viuen lluny un de l'altre...

També avui he posat en contacte dues amigues, una que viu a Xile i l'altra a Reus. Les dues en tractament, però molt afeccionades als dibuixos "manga". Tots plegats estem molt contents d'haver-nos comunicat i millorat la nostra mútua amistat.
Però no sempre tot és com nosaltres voldríem... Un antic alumne del col·legi de vint anys, li han diagnosticat un tumor al cap. Ja veurem com evoluciona. Té una germana més petita i la mare de moment ja hagut de demanar la baixa per atendre el seu fill. La vida té això. Passen coses agradables i d'altres desagradables i volem saber per què passen així i no ho sabrem mai!! I davant d'això cadascú reacciona d'una manera diferent segons les seves conviccions i les seves creences... Bona nit

Segon dia del meu bloc

Estic veient que mentre no es conegui el meu bloc per part dels meus amics i no el compartim amb comentaris, el que escrigui és una reflexió sobre el que he fet en el dia d'avui.Avui dimarts, al matí, és el dia que dedico anar a veure els meus amics preferits: els nens/es i joves de la primera planta de l'hospital de la Vall d'Hebron on els faig un taller d'informàtica per als nens/es ingressats/des. En l' inici del curs escolar acostuma a haver-hi canvis.Segurament que hauré de fer el taller el mateix dimarts, però a la tarda. Més tranquil·litat i menys interferències (visites de metges, mestres hospitalaries, atenció de les infermeres...).Ja en tinc 64, d'amics, i això sense comptar els germans/nes, pares, familiars... És una font d'amics inacabable. Cada setmana un o dos de nous. Que duri...!!!

Inici del meu Bloc

Avui, dia 9 d'octubre del 2006, em decideixo a inicar aquest blog personal.
No sé encara quin caire tindrà, ni quin serà l'estil de redacció que utilitzaré. Serà una reflexió personal compartida? Serà com un diari personal d'aquells que escrivíem de jovenets? Serà que aprofitant els avantatges de les noves tecnologies, em comunicaré amb qui sap qui? i aquest es posarà en contacte amb mi i farem camí junts ? Es convertirà en una xarxa de comunicació plural?
Convidaré els meus amics/gues a compartir el pensament, la manera com veiem les coses? les nostres il·lusions, els nostres reptes, els nostres projectes? Ja ho aniré veient en què s'ha convertit el meu blog.
En un altre moment escriure el meu perfil. Per avui ja en tinc prou d'haver encetat aquest blog.
Fins aviat