domingo, noviembre 05, 2006

Dinar amb uns amics que celebraven els 60è aniversari


La Teresa, celebrava el seu seixantè(60) aniversari.Ella psicòloga i el seu marit psiquiatre. Molt compenetrats. Ella força impossibilitada des que de petita va patir "polio". No tenen fills, però està envoltada de nebots/des.
És d'admirar la il·lusió, l'esforç, la tenacitat davant la vida...
Massa gent, pel meu gust..80 persones. No es podia parlar gaire amb tranquil·litat. Però un dia és un dia. Era molt bonic de veure la companyonia, l'amistat, i les expressions d'ànims per poder celebrar el 70è aniversari.I també hi havia la coincidència de tres generacions.
Jo em pregunto...em cap moment cap referència a les conviccions, a projectes més o menys relacionats amb llurs conviccions. Sembla que això no sigui important a la vida o al menys que s'expliciti en les converses, en les felicitacions. L'èxit...Que vagin bé les coses...això sí que sembla que és el que té importància. Les altres coses, el dia dia, els problemes, les desgràcies, si de cas, ben fluixet i que no se n'asabenti la gent. Ja no parlo de cap referència religiosa...Qui ha d'ajudar a canviar aquesta manera de fer i viure la vida ?

No hay comentarios: