"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència..."(Jn.16)

- Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes...tot per tenir qualitat de "vida".
- Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa... per millorar i allargar la "vida".

- A la tarda, a Ciutat vella...una senyora d'una seixantena d'anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia "Tot el camp..." i repetia i repetia... Necessitat de cridar l'atenció? malaltia mental?..."vida"
- El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d'una forma mecànica...i resoldre quinze problemes de decimals...i que no comprenia... Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina...Això no era "vida" per a ell.
- A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família...per poder "viure".
- A l'escala del metro...avui també hi havia aquell "home" parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences...com deu ser la seva "vida"?
- l'Heri...no m'ha enviat el resum de "filo" que havíem quedat que m'enviés...i d'aqui dos dies s'acaben les classes, per poder preparar la "sele".
- La traducció del "llatí" a fer per la C.... era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres... Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat...
- Al tren m'explicava l'amic que té tres "vàlvules" al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut...
- Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir "capità d'embarcació"...
- La seva companya aprofitarà el pont de l'u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
- Els meus amics de l'ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica...
- El confereciant ens parlava que "l'alliberament" dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians...

Tot això és la vida...el misteri de la vida...que un dia Ell...en posarà en evidència.

Sant Jordi...

Quin dia més bonic i assoleiat...!!!

- A quarts de nou del matí els alumnes de moltes escoles anaven a les Sales Municipals per celebrar la diada tot recitant poemes creats per ells mateixos.
- Pel Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Plaça de Catalunya, les Rambles...etc.. plens de gent, desitjosos de celebrar com cal la diada de Sant Jordi.
- Volia que l'escriptor Ruiz Zafon em signes el seu llibre "El juego del ángel"i he desistit... La cua feia tres passades d'anada des del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya i tres més de tornada...
- He anat a buscar un llibre que la fundacio "Viure i conviure" de la Caixa de Catalunya ha publicat sobre els "Maltractaments a la gent gran".
- Les roses que volia donar a la meva dona les vaig voler anar a buscar a la parada que tenien feta els residents de la "Casa d'Acollida Assís" de Sarrià. Hi vaig observar molt d'acolliment i col·laboració.
- El meu fill que arribava de Madrid no es volia perdre aquesta diada tan entranyable.
- A les escoles ha estat una jornada de "contes", explicats per pares i mestres i també de venda de "roses" per a l'excursió de final de curs dels alumnes de 6è.de Primària.
- L'IES del meu poble feien un "Programa especial radiofònic".
- al centre Social El Mil·lenari del meu poble també feien una vetllada liricomusical

No acabaria pas la relació d'actes celebrats en aquesta Diada de Sant Jordi...però necessitava comunicar-ne uns quants...
Entre el deliri de les "editorials" i dels "importadors de roses" la ciutadania vivia una jornada d'harmonia, convivència i de ganes de transmisió de les seves tradicions del seu patró Sant Jordi.

Vols curar-te ?...(joan,5,6)

Junts amb qui no té llar,
Junts en la pregària...
Dia 8 d'abril: Eucaristia pels difunts d'Arrels deldarrer any:
19 persones de menys de 60 anys, tots ells vinculats a Arrels, mortes al carrer, a una pensió, a l'hospital...durant 1 any.
100 persones, entre usuaris, voluntaris i treballadors donem gràcies a Déu per les seves vides.
Dia 12 de març: Recompte de les persones Sense Llar que dormen pels carrers de Barcelona.
658 persones arrecerades en portals, racons de carrers i places, entrades de pàrkings, caixers automàtics...
708 voluntaris s'hi acosten per comptar-los i, en alguns casos, interessar-se per la seva situació.
Una tarda qualsevol al Centre Obert d'Arrels
100 homes i 20 dones entren encaixant la mà a educadors i voluntaris que els estan esperant.
20 voluntaris i professionals somrients i dosposats a escoltar, facilitar l'accès a dutxes i rober, tramitar documents, gestionar visites mèdiques i socials...

- "Vols curar-te?
El malalt li respongué:
- Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
-Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
--------------------
"Que no se me acostumbre el corazón..."

Sóc la porta...

De moment continuem amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant, d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...

- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

Vivències sense ordenar...

Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut...i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d'altres amics i amigues amb qui comparteixo l'experiència blocaire. És per això que simplement abans d'anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m'ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m'han cridat l'atenció e el dia d'avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l'existència diària.

- Al meu gosset de dos mesos - Trap - no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
- "Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi" Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l'Eucarístia, cantés... Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l'abat Cassià Just.
- Hem plantat un llimoner a l'hort de casa d'uns amics que celebraven la seva seixantena d'anys de vida...Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars...sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps...
- Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina...Ràpida però compartida...N'hi havia de totes les edats...de 5 fins als 84 anys...passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem...
- Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el "comentari" adequat i personal.
- Planificació de la setmana propera....familiars i amics/gues que se'ls ha intervingut quirúrgicamet...
- Reunions de grup i comité d'ACO...reforços escolars voluntaris i remunerats.
- Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d'infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
- Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d'alguns creients.
- Ja aniré continuant qualsevol altra dia....les meves vivències...