Avui he anat a Mataró a fer una estona de companyia a la meva sogra.."la iaia Montserrat" per a tots.
En els seus 88 anys ben portats..i darrerament un xic empiocada per diverses infeccions que ha patit aquests dies.
També he anat a fer un vol pels carrers i places de la ciutat. En aquests poca estona em poso al corrent de les activitats, de les conferències, dels concerts, dels cursos, de les danses, de les exposicions, de les presentacions de llibres, etc, etc. I ho puc fer en poca estona perquè a Mataró hi ha el costum de penjar els cartells anunciadors de totes les activitats que s'hi fan, a les entrades de les botigues i en alguns trams de parets mig dissimulats.
Tot convida a viure en comunitat tot i ser una gran ciutat
Quina estona més bonica hi passo!
Quanta vida s'hi respira pels carrers i places de la ciutat.
I si a més hi ha alguna Fira agrícola, ramadera o de flors o del que sigui encara t'ho passes millor.
El que em crida més l'atenció és "LA VIDA" que s'hi respira. No parlem del jovent que s'hi veu tot passejant per "La Riera..."
Fins i tot et sents invitat a celebrar algun aniversari.
I si vols saber si algun ciutadà ha mort, a la façana de l'entrada a l'Esglèsia de Santa Maria hi trobes l'esquela anunciadora.
Perquè te'n facis una idea et passo unes fotografies que anat fent tot passejant...
Benvinguda PRIMAVERA
Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
sábado, marzo 20, 2010
jueves, marzo 18, 2010
sábado, febrero 27, 2010
Projecte "SARAU"

Aquest dilluns, a "Singulars", Jaume Barberà entrevista Edgar Vinyals, un jove integrador social que amb només 24 anys treballa per la integració de les persones amb trastorns mentals o amb discapacitats físiques o mentals.
Tot i la seva joventut, Edgar Vinyals és un dels fundadors i el motor de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per a persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de qualsevol altre tipus. Aquesta és una de les batalles personals d'Edgar Vinyals, una de les qüestions que defensa amb més vehemència: que posar etiquetes acaba limitant totes les persones. Afirma que prefereix parlar de sentiments i emocions, que són comunes a tothom.
Sarau és un projecte pioner format per un equip interdisciplinari on hi ha integradors socials, psicoterapeutes i altres professionals en psicoeducació i psiquiatria. L'objectiu és que persones amb alteracions mentals puguin gaudir d'unes hores de festa i música el dissabte a la tarda. És a dir, la diversió i l'oci com a teràpia i com a manera de fer amics i de comunicar-se amb els altres. Per això, ell parla d'oci "integrador", perquè aquests moments de lleure ajuden a trencar barreres.
Però Edgar Vinyals, a part d'explicar com va néixer Sarau, explicarà el perquè de la seva implicació personal en aquest projecte: ell mateix va tenir als 15 anys un trastorn bipolar que el va portar a estar internat en un sanatori mental. D'aquesta etapa neix la seva negativa a deixar-se etiquetar i la seva lluita perquè a les persones no se'ls pengin rètols que les determinin simplement com a "malalts".
domingo, febrero 14, 2010
Creients en diàspora
TROBADA DEL GRUP DIÀSPORA-CONVOCATÒRIA
Data: dia 13 de Febrer de 2010, 9:30h
Tema:
Compartir com a experiència de fe i d’església conjuntament amb altres religions el que hem viscut en aquesta trobada del Fòrum.
Reflexionar, des de la diàspora de cada dia, sobre el sentit nostre d'església.
La Diàspora ens ajuda a reflexionar sobre el què fem, també ens ajuda a qüestionar-nos sobre com ho fem i aquest Fòrum ha estat preparat per alguns t’entra nosaltres per ampliar aquesta reflexió a través de moltes experiències d’altres persones i d’altres religions.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
En aquesta trobada hi vaig trobar:
- Comunicació
- Fraternitat
- Creients
- Presència de Déu
Era la primera vegada que em trobava amb el grup, després de la trobada del Forum Català de Teologia i Alliberament.
Em va ser una jornada d'Alliberament que crec que em durarà força dies.
Vaig conèixer creients que no coneixia i amb qui vaig sintonitzar plenament.
Moltes vegades havia pensat que fora bo de promoure trobades amb l'esperit d'aquesta.
L'Eucaristia celebrada també fou de les somniades.
Espero que trobades similars es multipliquin arreu.
Data: dia 13 de Febrer de 2010, 9:30h
Tema:
Compartir com a experiència de fe i d’església conjuntament amb altres religions el que hem viscut en aquesta trobada del Fòrum.
Reflexionar, des de la diàspora de cada dia, sobre el sentit nostre d'església.
La Diàspora ens ajuda a reflexionar sobre el què fem, també ens ajuda a qüestionar-nos sobre com ho fem i aquest Fòrum ha estat preparat per alguns t’entra nosaltres per ampliar aquesta reflexió a través de moltes experiències d’altres persones i d’altres religions.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
En aquesta trobada hi vaig trobar:
- Comunicació
- Fraternitat
- Creients
- Presència de Déu
Era la primera vegada que em trobava amb el grup, després de la trobada del Forum Català de Teologia i Alliberament.
Em va ser una jornada d'Alliberament que crec que em durarà força dies.
Vaig conèixer creients que no coneixia i amb qui vaig sintonitzar plenament.
Moltes vegades havia pensat que fora bo de promoure trobades amb l'esperit d'aquesta.
L'Eucaristia celebrada també fou de les somniades.
Espero que trobades similars es multipliquin arreu.
domingo, enero 24, 2010
FORUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT

Es fa difícil de resumir el que ha estat aquest primer Forum Català de Teologia i Alliberament.
Des de fa setmanes em vaig apuntar a aquest Forum...i en els diferents grups-tallers.
A través de la Web la gent s'anava coneixent,relacionant i proposant iniciatives..
Aquest forum vol ser "l’expressió catalana dels Fòrums Mundials de Teologia i Alliberament".
Des de la pregària inicial fins a la cinquantena de "tallers" es respirava "Espiritualitat i Trascendència"
- S'ha intercanviat...
- S'ha comunicat...
- S'ha compartit...
amb tota llibertat i respecte.
Es notava la presència de l"Esperit" en les converses.
Quan veies la presència de "jovent" en els tallers...et feia pensar en les primeres comunitats de cristians...i et refermava l'esperança en el futur de les actuals comunitats cristianes
No s'hi ha anat a discutir, a filosofar, a criticar...a voler arreglar l'Església...
S'HI APORTAVA EXPERIÈNCIES VISCUDES AMB FE.
i et senties ALLIBERAT per poder viure la pròpia Fe en Jesucirst.
viernes, enero 01, 2010
BON ANY 2010 i BONS REIS

Com que m'ha agradat molt aquesta explicació, us en faig partícep, en ocasió de desitjar-vos un BON ANY 2010
Els reis Mags són veritat
"Tot just a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi,de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- Papà?
- Sí, filla, diga'm.
- Escolta, vull... que em diguis la veritat.
- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que... -va dubtar la Júlia.
- Digues-me, filla, digues-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?
El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena
i empassant-se saliva li va dir:
- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen, perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-.M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.
- Llavors no ho entenc papà.
- ASseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.
La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era
la veritable història dels Reis Mags:
'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una
gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo.
Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer.
No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic...
Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig.
I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los
molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:
- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig.
Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?
- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n'existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis
Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos
dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més
entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els
conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen
Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis
Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno
que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin
en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als
seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin
petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis
Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això,
els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada
Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I
recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena
es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré més diners.
I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.
lunes, diciembre 21, 2009
BON NADAL !!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

