martes, septiembre 28, 2010

José Antonio Pagola, video 2 español: quién era Jesús?

De mica en mica anem comprenent qui era Jesús, què va venir a fer i què ens diu encara a qui ens diem "cristians"
Mira que arribem a ser tossuts...eh?

Deu ser perquè costa voler "acollir" el missatge de Jesús

domingo, septiembre 19, 2010

Trobar Déu a la vida quotidiana




Aquest ha estat el tema del 1r. Forum Església Plural celebrat a la Casa d’exercicis de la Cova de Manresa , amb l’acompanyament d’en Xavier Melloni.

Ara sabem que una persona espiritual és aquella que viu segons l’ètica de Jesús i té una proximitat estreta amb Déu. Som convidats a trobar espais de silenci a la nostra vida quotidiana i fer dels trànsits entre el món interior i exterior l’actitud fonamental de qualsevol persona que vol sentir Déu i vol experimentar les actituds de Jesús. Una vida espiritual intensa és una crida per a tota persona humana, que no podem defugir si volem gaudir de plenitud i felicitat, i omplir de sentit la nostra vida.

Una setantena de persones ens hem trobat, enguany, en aquest 1r. Fòrum i que seguim les activitats d’ ”Església Plural” a travès de la pàgina web i del butlletí periòdic que anem rebent.
Enguany però hem volgut donar un nou pas per, a més de comunicar-nos, veure’ns les cares, trobar-nos personalment, establir un debat sobre la situació de l’Església, les necessitats espirituals de les persones, el paper d’Església Plural, i comunicar de primera mà, les opinions, crítiques i propostes sobre la tasca que es fa.

Tot el matí, fins l’hora de dinar, ha estat de silenci, pregària i descoberta de la nostra existència avui i cada dia. S’ha coronat amb la celebració de l’Eucaristia per part de tots els assistents.

Ens hem adonat que:
Tú y yo
somos los dos
una sola hoja
de papel.
Yo soy
la página de arriba
al sol y al aire
y a todo el que quiera
leer una palabra,
oirte y encontrarte.
Tú eres
la página de abajo
que me sustenta,
oscuro,
invisible,
pegado a la madera
.................
¿Qué sé yo
dónde acabo yo
y dónde empiezas tú?

Benjamin Glez Buetta
“Salmos para gustar y sentir”

sábado, septiembre 04, 2010

Sant Tornem-hi



S’han acabat les vacances...i “Sant “Tornem-hi”.
El meu amic Eloi li fa la següent pregària:
“Oh, pietós i abnegat Sant Tornem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén”

A veure si m’animo a anar expressant, de tant en tant, el meu “dia a dia” i les reflexions que em provoquen o no em deixen indiferent.
- A la meva edat, em complau haver de refer, al setembre, el calendari de les diferents activitats que durant l’any anterior anava fent. És un moment a decidir... és millor que faci això o allò? Quin és el criteri per decidir-ho? A voltes mires més la teva satisfacció que la necessitat que hi ha... A més l’edat fa que per unes activitats ja no serveixis i per altres, encara si...
De mica en mica aniré completant les activitats.

En aquests darrers dies he viscut, i m’ha fet pensar, diversos esdeveniments que resumidament comunico.
- He parlat amb uns amics, que m’han dit “conservador...” perquè encara tinc “Fe”
- He sofert l’engany d’un familiar, el qual em deia que prenia el medicament que li havia receptat el seu metge, i en realitat no se’l prenia.
- Hem celebrat l’aniversari d’un familiar, però que no sentir-me parlar dels meus “voluntariats” si tenen relació amb la malaltia.
- Però he rebut la informació d’una neboda respecte la seva feina per l’any que iniciem. Amb quines ganes i il·lusió ho fa...
- Els meus néts m’han captivat, una vegada més, per les seves ganes de crèixer, viure, i fer-se grans...tot i les baralletes competitives que organitzen.


Pregària:
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells” (Lluc 15,1…)

Senyor Jesús, sempre ens aculls, sempre ens perdones, sempre ens estimes:
- trobes l’ovella perdua...
- trobes la moneda perduda
- sempre corres a tirar-te al coll del fill que s’ha anat i el beses.

Nosaltres, seguidors teus, som alhora extraviats i retrobats, fills pròdigs i germans grans i una mica bons pastors, mestresses de casa i pares.

En aquest inici del curs us demanem que:
- quan ens sentim cansats, més que l’actimel o la vitalínia, pensem que tu sempre ens estàs esperant per acollir-nos i animar-nos a seguir.
- envers els nostres germans sense feina, i quan estem preocupats per la crisi que vivim, pensem quina és la crida que ens fas, quina és la nostra actitud d’acollida i de compromís.
- les alegries viscudes, reforcin l’estimació als altres i la il·lusió per la vida.

Que la desafecció a tantes coses que ens envolten, política, sindicats, empresa es converteixi en compromís, col·laboració, i exemple d’acollida de totes les persones amb qui convivim i ens envolten, sabent distinguir el pecat, i les persones involucrades, les quals sempre estimes i hem d’estimar.

jueves, julio 29, 2010

Massa coses...al dia a dia

Sovint penso que a la vida d’una persona esdevenen massa coses i no tens temps de viure-les amb plenitud.
I passes per sobre de moltes i ni te n’adones que et passen...
Ara, en ocasió de tenir un “gosset” i haver-lo de portar a passejar, tinc més ocasions que abans per reviure, repassar allò que visc i que passa al meu voltant.
És quan m’adono de la superficialitat amb què he viscut els esdeveniments del meu entorn i també dels esdeveniments del meu interior (pensaments, il·lusions, desitjos, valoracions, prejudicis i judicis...)
Hi ha dies que m’agrada comunicar algun fet viscut immediatament... i altres els passo, creient que no són importants a comunicar.
Coses que se m’acudeixen ara mateix i que he passat superficialment...
- el meu gos s’ha trobat un altre gosset...s’han saludat i han continuat el seu camí com si res...
- ara es posa a ploure, després de molts de dies.... i aquelles formigues que trobo a la muntanya fent la seva feina, amunt i avall, de moment se suspen, tot esperant que millori el temps.
- al meu cotxe li anirà bé una ruxadeta que estava molt brut.
- penso amb els amics d’una amiga meva que viuen a Palestina i que necessiten moltes coses per poder viure dignament i amb il·lusió.
- Acabo de trobar, pel carrer, un nét meu de 7 mesos. Ha somrigut quan m’ha vist. No se pas quins sentiments vivia. Deuen ser els sentiments que viuen els nens de set mesos. Millor dit, no els sentiments en general, sinó els propis d’ell, com a personeta que és. Un misteri...però es veia feliç. I sempre em pregunto...com és que la mare se l’estima tant que gairebé només pensa en el seu fill. I aquelles mares que no poden o no volen estimar els seus fills..!! És possible això..?

domingo, julio 11, 2010

Temps de vacances...



Tothom fa vacances...?
Crec que no..Hi ha força gent que no para tot l'any...
Potser variarà de ritme i d'ocupació...

- Avui es juga la final de la MUNDIAL. Encara no fan vacances...
- Ahir vaig assistir a la gran manifestació de: "SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM" i alguns varen sacrificar una mica llurs vacances.
- Dimecres vinent,assitiré, una vegada més a "l'ALTA" d'uns joves (elles i ells) de 20 anys que durant tot aquest any han estat treballant per sortir-se'n de la seva "adicció a alguna droga". Aquests si que començaran unes bones vacances...!!! Quin petó més sentit els donaré...després que ens hagin explicat com ho han lograt...
Veure aquestes ganes de ser "lliures" m'emociona, em fa creure en la vida, m'anima a col·laborar amb tots els altres joves del "Projecte Jove" que estant treballant per ser lliures i no sentir-se sols en aquesta societat tan egoista...
Ja us explicaré com haurà anat.

"Estima els altres com a tu mateix"(Lc:10,25-37)
Per a mi, qui són aquests altres?

sábado, junio 19, 2010

Fi de curs



Aquests darrers dies he assistit a tres esdeveniments, que podríem dir de final de curs. Però no eren a cap col·legi, però sí que eren a "escoles".
Em vaig sortir força impressionat. Resumeixo:
- El primer va ser a Moncada i Reixac, a una torre on resideix la "Comunitat terapéutica" del "Projecte Home",ONG per al tractament i la prevenció de les drogodependències. En aquesta ocasió es celebrava la recuperació de tres homes i el seu comiat després d'un any de tractament.
Es va viure molta sinceritat, molta alegria, molta esperança, molt de suport. És que hi havia un centenar de persones, d'entre 25 a 45 anys...explicant la seva vida i experiència, preguntant... tot una sèrie de qüestions entorn la drogadicció i com sortir-se'n
- El segon a Mongat, a una torre on es reuneixen els joves en el també "Projecte Jove". També celebraven el comiat, després d'una altre any de tractament, de quatre nois entre les edats de 19 a 23 anys, totalment rehabilitats.
Donava gust de sentir aquells joves dient que ara vivien la "seva vida" i que abans només vivien per obtenir droga... Era molt emocionant. Una cinquantena de persones, amics i familiars acompanyant-los. Es va subratllar la importància de l'ajut i la influència de la família. Cal que tots canviin per sortir d'aquesta esclavitut que no deixa viure.
- El tercer, amb el lema "Amb vosaltres cada dia" el mateix que la trobada de l'Esperit que el jovent, creient, va celebrar a Terrassa fa uns dies, però en aquesta ocasió era la "Celebració de l'Eucaristia de Fi de curs" de l'"Escola de pregària" per a joves que tingué lloc a la Catedral de Barcelona.
No hi havia assistit mai. Tenia curiositat de viure l'ambient d'aquesta escola...
La veritat és que de jovent ben poc, però el caliu de fe i d'esperança hi era present. Com en la trobada de Terrassa, que també hi vaig assistir, crec que fa por la iniciativa, la sinceritat, el planteig obert, els interrogants dels joves d'avui...El dia de demà ja ho entomaran ells mateixos sense pors...

En fi, he viscut unes jornades de fi de curs que fan pensar i que ajuden a plantejar per al curs vinent quina carrera o quins estudis he de millorar...per poder "aprovar" amb fruit, com a cristià que em dic...i així comprendre millor com pensen els meus fills i néts...

jueves, junio 10, 2010

La ginesta



La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Joan Maragall