jueves, marzo 20, 2008

Dijous sant...



Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat...
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes...
- Però..oh avui!!!...un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou...
- Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
- El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia...i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona... A l'homilia...repàs de l'últim sopar i res més...
- S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
- Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia....en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
- Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell...no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
- Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
- També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies... per repensar com és la meva relació amb Jesús.
- Sovint relació petitoria....no tinc correcció...De petit em van ensenyar que s’havia de fer així...
- Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència...
- Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Avegades va be estar una estona en silenci, retroban-te amb tu mateix i deixant la ment mes o menys en blanc... I dic mes o menys, perquè oblides tot el que el teu cap pensa minut a minut i et transportes a una part de tu mateix que avegades és dificil d'entrar-hi... és una zona "perillosa"... normalment fa por... i perque?
Ostres que heavy, fer-nos por nosaltres mateixos...
Potser la gent no ho viu així, però jo si... avegades em faig por a mi mateixa i no vull veure'm, no em vull trobar... simplement em quedo amb la màscara exterior...

Recordo un viatge a Taizé, ja fa uns anys... quina tranquil.litat, quina pau interior... l'últim dia, just abans de marxar, vam anar a una última missa... aquells cants... aquelles músiques... aquelles veus... aquella parafarnàlia... la situació em va fer caure una llàgrima... quants pensaments de cop...
Va ser una estada molt maca... amb gent fantàstica, que m'agradaria repetir.

Aquests dies em quedo a casa... em quedo fent la rutina del dia a dia... però crec que algún dia desapareixaré, ni que sigui unes horetes, per tornar-me a trobar amb mi mateixa... crec que de tant en tant va be i jo ara ho necessito més que mai !!!

Aprofito per demanar-te perdó per l’altra dia, per la conversa... (si així es pot dir).

Necessito desconectar de tot i tothom una temporadeta.
Petons, cuida’t i acaba de passar una bona pasqua!!!

Tina.

Manel Filella dijo...

Tina...He començat llegint el teu comentari sense saber de qui era...i al final veig la teva petició i el teu nom..
No saps la sorpresa i la joia dintre meu... l'haver sintonitzat i compartit amb una amiga com tu, en coses tan trascendents i que toquen el nucli de l'ésser humà.
Gràcies