lunes, junio 29, 2009

"...perquè es posi bé i no es mori." (Mc.5,23)



...Aquesta és l'esperança... però...

- Mor Vicenç Ferrer...el bisbe Guix...Michel...

- Ahir, vaig veure a la tele una escena d'una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu "de cos present" un company que s'havia mort. I parlaven d'ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
- Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la "mort"
- Entre família...parlant de les persones malaltes...un va dir: "Parlem de coses alegres..."


- Conec ben poca gent que espera la "mort" com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la "Vida".


- Quan veig els meus fills i néts...amb la seves ganes de "vida" el misteri de la "VIDA" se'm fa més present que mai.



"Talita qum" Aixeca't

1 comentario:

Assumpta dijo...

Preguem perque volem que els nostres essers estimats es trobin bé, que segueixin entre nosaltres, és normal. Els estimem i no els volem veure patir...

Però, per altre part, hem d'estar preparats pel que pugui passar i absolutament convençuts de que la millor part de la Vida és la que ve després d'aquesta :-))