PASQUA - MORT- RESURRECCIÓ- VIDA

El passat dia 13 d'abril ha mort la meva sogra Montserrat.
Ja viu la Vida sense fi.
Estimada per tothom. No podria, ni sabria parlar d'ella, com ho fan els que l'han coneguda. Sí que ho farien les seves amistats que han emplenat, avui dia 15, la Basílica de Santa Maria de Mataró per pregar per ella.

Sí que us vull transcriure les paraules que he llegit, com a primera lectura en la celebració de l'Eucaristia.
Déu la té al seu si.

"Què espereu després de la mort?
Reflexió entorn la resposta feta pel Cardenal Suenens(1975)


Si no esperem res després de la mort, la vida té per nosaltres sentit? Té sentit el sofriment? Té sentit l’amor autèntic?
Aquestes dues realitats, el sofriment i l’amor autèntic troben una explicació raonable i satisfactòria a la llum d’una vida per sempre, eterna..
La perspectiva de l’eternitat no suprimeix però, el misteri, si més no almenys m’orienta, m’il·lumina i pot donar sentit a les realitats joioses o doloroses del dia a dia de la vida.

El que és vàlid per al sofriment ho és també per a l’amor. L’amor veritable, profund, demana eternitat. L’home refusa d’estimar o de ser estimat només per un temps limitat. L’amor veritable es desitja que duri per sempre. És una crida profunda a la victòria de la vida sobre la mort.

Aquest esdevenidor que esperem és llum per a la vida present, i això ja és una claror que no té preu.
Recordem-nos de les paraules de Sant Agustí: “El nostre cor se sent inquiet, o Senyor, fins que reposarà en vós”.
Per a un cristià, la vida més enllà de la mort és repòs i pau en Déu. I en ell, repòs i pau amb els nostres germans coneguts i desconeguts.

A la pregunta: “On anem després de la vida sobre la terra?”, vet ací la resposta: la mort no és un final. És un pas, un moment, misteriós, del camí de la vida que vam iniciar quan vàrem néixer i que esperem eterna. Deixem els sofriments passatgers per entrar en una joia que no té fi.
Beneït sigui el Senyor."