DÉU AMB NOSALTRES...

Sense gaire ordre…però si amb sinceritat de cor…volia mostrar-vos que veritablement m’adono que “Ens ha nascut un infant…i està enmig nostre”.
-Avui l’Encarnació, una amiga, ens ha telefonat, per dir-nos que son pare havia mort. Que ell ja li havia dit que ja tenia ganes d’anar al cel.
-En Lluís, en acabar la reunió habitual amb nosaltres, ens ha comunicat que té un càncer a l’esòfag i que no sap si ens tronarem a trobar. Però que sapiguem que se sent feliç...que ja sabia de fa temps que la “mort” forma part de la nostra vida.
-Amb aquest grup d’amics que ens reunim periòdicament, tot i la crisi que patim, hem posat en comú que estem convençuts de la presència de Deu en la nostra vida, en el nostre compromís i això ens dona esperança i felicitat.
-Avui , amb 4 nois que tenen càncer i que estan ingressat a l’Hospital, hem jugat al “Uno” i la felicitat que expressaven era el testimoni que la “vida” que tenien, la volien per sempre més amb Aquell que els la va donar.
...
Massa coses...continuaré...