VIDA - AMOR

Fa uns dies que hi dono voltes…

No havia pensat mai que la circumstància de tenir un “gos-Coker” i d’haver-lo de portar a passejar, al matí i al vespre, la qual cosa se’m feia molt pesat i esclau. Darrerament he d’agrair aquesta obligació. Tinc a 5 minuts de casa “Collserola” i tan jo com en “Trapp” disfrutem d’allò més corrent i passejamt durant una mitja horeta per la muntanya.

Aquest fet m’ha fet imposible d’oblidar de fer una estona de meditació-reflexió vital a l’inici del dia i al final de la jornada. Mai li agrairé suficientment, al Trapp aquesta oportunitat.

Fa uns dies que em venia al cap aquests interrogants i vivències:

-Gràcies- Creador- per haver pogut celebrar amb la familia i en una casa rural l’aniversari de la meva muller (Assumpció) i la meva(Manel).

-Quines ganes de crèixer, superar-se, viure en plenitud en totes les situacions d’aquells dies…! per part dels meus fills i les seves mullers.

-Quina responsabilitat acceptada i quina amor de pares envers aquells infants – els meus néts de 2, 4 i 6 anyets.

-Quantes coses he après de tots ells, entorn la tasca educadora dels infants…! I això que m’he dedicat a l’educació durant tota la meva vida laboral…

-I aquesta tasca començava a les vuit del matí i no s’acabava fins les 10 de la nit…sense parar. A mi ja em costa d’estar atent a això si estic amb els meus néts un parell d’horetes.

-L’Assumpció em diu que, de jovenet, ho feia força bé per ajudar els fills i néts, a dormir-se plàcidament.

-El que pot l’AMOR…!

-Quina felicitat ESTIMAR i sabent que continues l’obra creadora.

-Tot i que gairebé tots nosaltres tením alguna cosa de salut a millorar o de suportar.

En fi, enguany,  hem celebrat d’aquesta manera el nostre aniversai…i per mi ja hi firmo de repetir-ho força sovint

PERQUÈ CREC QUE LA VIDA I L’AMOR ÉS AIXÒ I QUE ENS ENSENYA A CONVIIURE AMB TOTES LES PERSONES QUE ENS ENVOLTEN I HAURIA DE SER UN MODEL DELS VALORS A DIFONDRE PER TOT ARREU