M’ha fet gràcia…
però també m’ha inpactat.
És per això que m’he
aturat i he reflexionat envers el meu
entorn…
- En M. té un pis
en propietat que va posar “en venda”, ara deu fer uns 10 anys, però no hi ha
manera que algú el vulgui comprar. I està buit tot aquest temps. Es tranquil·litat
justificada o és injusticia i insensibilitat davant del panorama dels “desnonaments”?
- En P. és gerent
i de tant en tant l’empresa on treballa decideix acomiadar alguns treblladors.
Ell fa el que li ordenen de fer. No sap pas si ha de fer quelcom més cada cop
que es troba en la aquesta situación. Qualsevol dia potser l’acomiaden a ell…però
mentrestant…
- Na D. fa mesos
que no es troba amb els seus companys de la feina. Temps enrera tot esmorzant
parlaven de les condicions del treball que feien i de la dignitat i respecte a
les persones que els envoltaven, però ara casdascú va a la seva i té por de
parlar més del compte, no fos cas que perdés la feina. Na D. no sap què fer…
- Na A. enguany i
segons el costum de la seva familia ha tingut molta feina per preparar els Reis
de la seva familia. Ella ha pogut mantener el costum perquè és pensionista i
per ara encara cobra suficient i té un “reconet” d’herències que li ho permet
de mantener el costum, però, pensa quanta gent no pot fer el que ella fa…
- En R. no té
gaire temps per pensar en allo que llegix en els mitjans de comunicació, gana, abandonament
i morts d’infants arreu. Al cap i a la fi ell no ha propiciat i no hi pot fer
res… Algun E-Mail reivindicatiu si que el fa, però no en queda satisfet.
- No acabaría pas
d’explicar el que veig al meu voltant i sort que sóc gran i m’oblido fàcilment
de les coses i desgràcies que m’envolten.
- Sovint ens
trobem uns amics i reflexionem….ens diem cristians…sabem judicar els altres
però continua essent un misteri saber “què em demana Jesús de fer” i com
treballar per la “justicia”
No hay comentarios:
Publicar un comentario