- Costa de saber què faré el "primer dia de la semana...". Deu ser l'edat...
- Però és que hi ha tantes coses, tants esdeveniments, tantes persones, tantes realitats al meu voltant... - I després hi ha el segon, el tercer..etc. dies de la setmana...
Potser fora interessant, la setmana vinent, de veure què ha passat a l'anterior.
- Quins justificants he tingut en la meva vida i actuació.Quina esperança,quina confiança, en els altres...
- Gràcies a les xarxes socials m'assebento d'allò que passa al món mundial. I quedo esperverat i parat. També m'adono que puc fer alguna coseta, però no la faig.
Penso, demà ja decidiré. En el fons, això de que Déu està enmig nostre, en cada persona, en cada esdeveniment, en cada alegría, en cada tristesa i jo m'hi trobo entremig....no ho veig gaire clar i ja em va bé de no aclarar-ho gaire, perquè aleshores, la feina seria massa feixuga i no podría...
Però, al cap i a la fi, la Resurrecció, què és si dic que sóc creient...?
A veure si la setmana vinent m'adono que no he trobat, ni vist a Jesús al meu voltant i no només en la liturgia i en la comunitat creient...
No hay comentarios:
Publicar un comentario