La setmana passada vaig anar a una “conversa” pública, entre
dos conciutadans, a la meva població – Sant Just Desvern-,i que coneixia des de
ben petitons, perquè des del parvulari havien anat a l’escola on jo he
treballat sempre, fins que m’he jubilat, CEIP Montseny.
Aquests conciutadans eren la Clara Segura-actriu i l’Alex
Pi-músic de Sidonie. La conversa, presentada per la mestra, també de l’escola,
Carme Caminals, em va agradar força. El contingut, l’amistat, la sinceritat, la
senzillesa amb què s’expressaren els convidats em va fer pensar que llàstima
que poguéssim fer, sovint, aquest tipus de “converses” on cada persona
explicava la seva vida, la seva formació, la seva vocació, les dificultats que
van trobar en el seu caminar i progrés en la seva actual professió.
Vaig pensar que en diferents àmbits i cercles, seria molt
profitós i encoratjador per al jovent i també per a tothom, aquesta posta en
comú i dialogada com va ser la nostra trobada, per a moltes persones, que
sovint no han tingut la ocasió d’expressar-se i al propi temps animar a d’altre
gent a saber reflexionar i saber superar les dificultats que té la vida.
L’anterior “conversa” es va fer amb en Joan Margarit
–arquitecte i poeta i ja espero la
propera per enriquir-me amb l’experiència de conciutadans meus. I no cal que
siguin gent famosa. Cada persona és singular i única en la vida i amb
possibilitats de comunicació i d’acompanyar les altres en el caminar per la
vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario