jueves, febrero 08, 2007

En mig de la ciutat...


Aquest bosc no és la gran ciutat efectivament...on em moc

Però a voltes m'ajuda millor a descansar, a reflexionar i a veure la bondat de les coses, de les actuacions i de les persones que m'envolten.

* M'ajuda a pensar amb la Michelle - vuit anys- que m'espera per aprendre el català per quan pugui anar a escola. Ja que està molt malalta i no hi pot anar. És nouvinguda i només parla castellà.

* També en la Cinthia - 13 anys - en prou feines sap les taules de multiplicar i va a classe de 1r. d'Eso. Té dificultats per l'estudi degut a problemes familiars.

* L'Antonio -55 anys- m'espera per fer pràctiques amb el teclat i el ratolí de l'ordinador. Qui sap si al dia de demà li pot servir per guanyar-se la vida i poder refer la seva família. L'alcohol li ha minvat força la capacitat de concentració i automatizació dels reflexos.

* L'Oriol -17 anys- desconfia de les possibilitats de la seva salut. L'Internet no l'interessa. Prefereix les relacions presencials.No m'ha explicat mai, encara, quines són les seves il·lusions i somnis pel dia de demà. Cal paciència...

* En Lueting -13 anys- Aula Acollida de 1r.d'Eso. Aquest ho té tot molt clar. No para d'estudiar. Treu excel·lents en els estudis. coneix la història d'Espanya i Catalunya millor que jo mateix. Comprèn el català gairebé a la perfecció però en vol saber molt més. És xinès...

* N'Antoni Bentué em parla dels "Què creuen els que creuen". Què són els miracles...què és la Providència...què és la Pregària...No m'ho havien ensenyat pas així en la Facultat de Teologia els anys 60.

* A la visita pastoral del meu bisbe de Sant Feliu...vèiem que els reptes de la comunitat cristiana de la meva població es van assolint amb molta dificultat...Més si es pretén que els grups de nois/es, joves, emplenin les celebracions o s'acostin meravellats pel testimoni dels cristians o pel coneixement de Jesús.
----------------------------------------------------------------------------
Un altre estona continuu...i és que el bosc em fa adonar que tot i el silenci estic envoltat de persones amb el seu projecte o que l'estant cercant...

1 comentario:

eloi dijo...

Un bosc parla de comunitat, de procés, de temps i espera... també d'acollida, com la que trobem en el teu bloc. Gràcies Manel!