domingo, agosto 24, 2008

I vosaltres qui dieu que sóc ? (Mt.16,13-20)




Vós sou Misericordia, Amor, Salvació..!!!
És a dir que sóc perdonat, estimat i salvat...!!!

I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- quan vaig a l'hospital a fer voluntariat de companyia..
- els dies que vas a fer reforç escolar a Nou barris o a Ciutat Vella
- quan dones aquell curset d'informàtica...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

3 comentarios:

Mercè Solé dijo...

... Llegir el teu blog em va molt bé, m'hi sento molt en sintonia... Moltes gràcies!
Per cert, alguna ocasió és també llegir, escoltar música, escriure els amics... Buff, és no acabar.
Mercè

Montse dijo...

Ei té raó l'anterior comentari, a mi em va bé poerquè em porta serenitat i veig com estàs ple de fe i d'amor per donar i repartir.

Assumpta dijo...

Holaaaaa!!!!

Moltísimes gràcies per la teva visita al meu blog!! No crec ni per un moment que puguis imaginar l'alegria que m'ha donat quan he clicat i he vist el "tipus de blog" que tens jeje :-))

Jo sóc catequista de Primera Comunió, així que trobar blogs com el teu m'encanta!! :-))

Ara mateix sense perdre un segon t'afegeixo a la meva llista de blogs que visito :-))

En tinc molts per visitar, de moltes persones diferents, de diverses maneres de pensar, i amb tots m'agrada xerrar i canviar impressions, però en trobo a faltar com aquest teu, així que... quedes "fitxat" :-))

Una abraçada!!