Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel...(Jo,6,51)

A l'hivern el varen trasplantar en aquesta plaça...
Quina empenta tenia, de seguida li van sortir les primeres fulles...
Necessitava acomplir la seva tasca en aquest indret...

Fa uns dies ja estava així...
Segur que se sentia satisfet, la gent el contemplava i li agraia la seva vitalitat per a compartir...

Al costat del meu hortet i d'esquena al sol...- avui he contemplat aquest "girasol"
No n'havia vist mai de tan gran, de tant content, tan ufanós i volent dir-nos...que havia acomplert la seva existència i la seva missió...

I és el cas que he anat a visitar la meva "sogra", que l'han operat del "pancreas" i i en veure'm, en els seus 87 anys em diu:
"El capellà de l'hospital m'ha portat Nostre Senyor, fa una estona..."

És aleshores que he pensat en els arbres...en les flors...en les persones...en la fe... i amb la meva sogra:
" pacient, generosa, creient, entregada, acollidora, treballadora, oberta a qualsevol iniciativa, àvia, besàvia comprensiva de les il·lusions dels més petits i del jovent, soferta, servicial i mai enfadada...i sempre disposada"

Què més li espera..."Qui menja aquest pa, viurà per sempre."

Sempre amb el misteri...Fe...Confiança

(Les fotografies són tretes del "google". Cap referència a familiars)

- Estava contemplant un dels meus néts...J.I em deia...: - El meu pare em diu... El meu pare em diu....I no parava, satisfet, de fer les coses que el seu pare li havia ensenyat de fer... Els infants depenen dels pares...creuen en ells, confien en ells..
I tot això per a poder crèixer i viure en plenitud.


- La meva amiga E.i el meu amic D.tot el seu ser...és agradar...tenir amigues i amics. Trobar l'amor de la seva vida. També ensortir-se'n en els estudis i tenir una bona professió. I de més gran "viure" i trobar la felicitat.
- La meva sogra l'han d'operar perquè té un tumor. Esperem que se'n sorti bé..Que si ara té 86 anys en pugui celebrar uns quants més més de vida....

Quan una persona estima una altra, no no vol que s'acabi mai aquest intercanvi d'amor.

Però és raonable "confiar" en la vida, també creure en l'altra "vida".
És raonable que aspirem a VIURE.

Continua el misteri de l'ésser humà...

Dia a dia...amb el misteri

- Aquest insecte tan bonic i aquesta flor tan formosa...si arribo a passar dos minuts després..no els veig , ni ells potser tampoc es troben...
- Diuen que fa milions d'anys....aquell astre va començar a existir...i ningú se n'havia assabentat...
- El meu fill em diu, ara que tinc 75 anys..., que tinc en el meu cos una proteïna desviada i que potser aniria bé de estudiar-ho bé...per interés de la salut dels meus néts...
- Aquell vellet...cada dia i a la mateixa hora va a un banc d'aquella plaça per veure si pot "magrejar" les noies que també hi van, i si convé pagant el que sigui...Cada dia, cada dia...Diuen que està malalt, als seus 80 anys...
- La M. s'ha anat, com cada any a Palestina...No pot viure, en la seva joventut, sense ajudar, ser solidari, estimar els ses amics d'aquell país...
- Quantes fundacions...sense ànim de lucre es creen...en benefici de tantes altres persones, només seguint la "raó" del seu cor i del sentit comú...

A prop d'aquell insecte i la seva flor...aquest parell de caragols....MISTERIS

Salut mental i persones sense sostre

PRESENTACIÓ

La I Jornada Tècnica de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre de Barcelona: "Salut mental i persones en situació de sense sostre" està organitzada per aquesta Xarxa i és el fruit d'un treball de consens i coordinació amb tots/es els/les agents implicats/des en l'atenció a aquest col·lectiu, agents tant del camp sanitari com del social.

L'any 2005 es constitueix la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre amb la finalitat d'enfortir la capacitat d'organització de la ciutat per acompanyar a persones sense sostre en un procés de recuperació de la màxima autonomia personal i incentivar la detecció i vinculació de les persones sense sostre als recursos existents, tot establint i ampliant el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials.

Aquesta Xarxa forma part de l'Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva, que s'emmarca dins del Pla Municipal per a la Inclusió social 2005-2010.

La Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre està formada actualment per 24 organitzacions, de les quals l'Ajuntament de Barcelona n'és la impulsora. Una de les actuacions prioritzades en el pla de treball de la Xarxa està orientada a la intervenció social, i específicament durant l'any 2009 s'ha acordat abordar la temàtica de la salut mental.

És en aquest marc, que es decideix realitzar la I Jornada Técnica de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre amb la temàtica específica de "Salut mental i persones sense sostre". L'objectiu de les jornades consisteix a conèixer, compartir i analitzar la situació tot plantejant estratègies de millora.

-------------------------------------------------------------------------------


Per la seva utilitat i pel seu gran nombre enllaços de caire social us enllaço a la Web de l'Ajuntament de Barcelona: Serveis Socials on hi podreu trobar les entitats que formen part de la Xarxa d'atenció a Persones Sense Sostre i d'altres webs d'informació

Plans per a aquest estiu! Aprèn, disfruta, col·labora!

Aquest any passes de grans viatges? Vols donar un cop de mà prop de casa? Busca una oportunitat de voluntariat a la teva ciutat i viuràs un estiu diferent. Acompanyar menors o donar suport a persones amb VIH són algunes de les propostes.

+ info:Canalsolidari

"...perquè es posi bé i no es mori." (Mc.5,23)

...Aquesta és l'esperança... però...

- Mor Vicenç Ferrer...el bisbe Guix...Michel...

- Ahir, vaig veure a la tele una escena d'una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu "de cos present" un company que s'havia mort. I parlaven d'ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
- Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la "mort"
- Entre família...parlant de les persones malaltes...un va dir: "Parlem de coses alegres..."


- Conec ben poca gent que espera la "mort" com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la "Vida".


- Quan veig els meus fills i néts...amb la seves ganes de "vida" el misteri de la "VIDA" se'm fa més present que mai.



"Talita qum" Aixeca't

...Encara és Primavera

Vaig veure con transportaven l'arbre vellet al seu nou indret.
Vaig pensar que potser no viuria...Ni el vaig fotografiar...
I tot d'una "brota" i torna a viure...

M'ha fet pensar en mi mateix...
Estem cridats sempre a "brotar" a "viure"...el MISTERI, allà on sigui. Cal tenir els ulls ben oberts, però...


- el veig en el Q. quan ve a reforç i veig que va adquirint els hàbits de convivència, tot somrient...
- també en el J. que es vol escaquejar de l'esforç que li comporta els seus estudis d'ESO.
- en l'A.,de 16 anys, que fa dos mesos que està incomunicada, a l'hospital i que espera recuperare-se aviat...
- en aquells "parroquians" escoltant la conferència "sobre com aproximar-se als joves" avui dia.
- en aquell grupet de joves de 13 a 23 anys del "Projecte Jove" que voluntàriament, demanen a la societat que els ajudem a sortir-se'n de la seva "addicció".
- i finalment també per saber lluitar contra alguns "contravalors" de la nostra societat...(fitxatges de jugadors,idolatries, consumisme...guerres...)
- Ja he revisat el meu "testimoni"? És el que cal pel Regne?