domingo, enero 20, 2013

Noces a Canà i alegria (Io.2,1-12)



- Cada cultura celebra els seus esdeveniments.

- Cada cultura els celebra a la seva manera

- A l’Occident hi ha festes assenyalades, al calendari i algunes no hi són, com les noces i l’amor.

- L’amor, cada cultura el celebra, també a la seva manera.

- L’alegria, en celebrar l’amor, és una característica molt pròpia i diversa en cada cultura.

- Jesús i Maria hi són presents en la celebració de les noces i de l’amor i de l’alegria.

- Hi aporten alegría, hi col.laboren aportant allò que hi manca, el vi, en aquesta ocasió, que hi portaría alegria.  

- El creient també, en moltíssimes ocasions  de la vida hi pot aportar esperança, alegria, amor a persones, perquè sap que Déu. Jesús i Maria hi són presents també enmig nostre.

- On hi manqui esperança i confiança hi podrá aportar  vi i amor i alegría.

lunes, enero 07, 2013

JUSTÍCIA...


 
M’ha fet gràcia… però també m’ha inpactat.
És per això que m’he aturat  i he reflexionat envers el meu entorn…
- En M. té un pis en propietat que va posar “en venda”, ara deu fer uns 10 anys, però no hi ha manera que algú el vulgui comprar. I està  buit tot aquest temps. Es tranquil·litat justificada o és injusticia i insensibilitat davant del panorama dels “desnonaments”?
- En P. és gerent i de tant en tant l’empresa on treballa decideix acomiadar alguns treblladors. Ell fa el que li ordenen de fer. No sap pas si ha de fer quelcom més cada cop que es troba en la aquesta situación. Qualsevol dia potser l’acomiaden a ell…però mentrestant…
- Na D. fa mesos que no es troba amb els seus companys de la feina. Temps enrera tot esmorzant parlaven de les condicions del treball que feien i de la dignitat i respecte a les persones que els envoltaven, però ara casdascú va a la seva i té por de parlar més del compte, no fos cas que perdés la feina. Na D. no sap què fer…
- Na A. enguany i segons el costum de la seva familia ha tingut molta feina per preparar els Reis de la seva familia. Ella ha pogut mantener el costum perquè és pensionista i per ara encara cobra suficient i té un “reconet” d’herències que li ho permet de mantener el costum, però, pensa quanta gent no pot fer el que ella fa…
- En R. no té gaire temps per pensar en allo que llegix en els mitjans de comunicació, gana, abandonament i morts d’infants arreu. Al cap i a la fi ell no ha propiciat i no hi pot fer res… Algun E-Mail reivindicatiu si que el fa, però no en queda satisfet.
- No acabaría pas d’explicar el que veig al meu voltant i sort que sóc gran i m’oblido fàcilment de les coses i desgràcies que m’envolten.
- Sovint ens trobem uns amics i reflexionem….ens diem cristians…sabem judicar els altres però continua essent un misteri saber “què em demana Jesús de fer” i com treballar per la “justicia”

martes, diciembre 18, 2012

Pregària Trobada d'Advent ACO

Conte Els Tres Porquets, versió del grup NINI(ACO)
En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se’ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va anar a buscar casa i en va veure una molt xula però que no podia pagar. Va anar al banc, i aquest li va dir que no patís, que amb una hipoteca que només era el 60% del què cobrava la podria pagar abans de ser besavi. I el porquet així ho va fer. El mitjà va anar al banc per saber què podia comprar i quina hipoteca podria fer. Va veure que podia comprar una petita casa i que sense patir molt, amb el què guanyava netejant granges ho podria pagar abans de jubilar-se. I el més gran treballava en la seva casa de totxos, ja que havia decidit de fer-se-la ell que així no hauria de fer una hipoteca tant gran, els deia: - Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé. El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que el va deixar a l’atur, i com que no podia pagar l’hipoteca el va desnonar. El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que també el va deixar a l’atur. El mitjà va fer mans i mànigues per poder pagar, fins i tot va fer alguna feina amb el seu tiet per treure’s algun euro extra. Però el llop va aconseguir desnonar-lo, i el porquet mitjà, junt amb el petit va decidir no enfrontar-se més amb el llop. Els dos porquets van sortir disparats d'allà. Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran. Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però no aconseguia deixar-lo l’atur. Llavors li apujà els impostos, li va reduir la cobertura sanitària, li va treure les ajudes per cuidar dels seus pares porcs invàlids. Finalment va aconseguir que cap membre porquet pogués treballar. Però el porquet gran va trucar uns amics explicant-los la situació i aquests van córrer a posar al foc una olla amb aigua. Un amic que tenia un carro va portar l’olla a casa el porquet gran. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, va trucar a la policia, al jutge i algun que altre jefe del banc buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima van pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però els amics del porquet gran van posar al foc una olla amb aigua. El llop golafre i els que anaven amb ell van davallar per l'interior de la xemeneia., però van caure sobre l'aigua bullint i es van escaldar. Van fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet, ni desnonar cap altra casa.

ELS TRES PORQUETS
  James Finn Garner (Contes per a nens i nenes políticament correctes)
  Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació. Però el seu idil•li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Des de dins, els porcs van contestar: -Les teves tàctiques bèl•liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura! Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera. A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Els porquets van contestar: -Vés-te’n a la merda, imperialista opressor i carnívor! Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.” Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins. A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs. A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos. Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques. Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.

sábado, diciembre 08, 2012

lunes, noviembre 19, 2012

"Senyor, fes que hi vegi..."


 
«Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!» (Lc 18,37).

 «Senyor, fes que hi vegi».

- Els meus néts sempre estan cercant la realitat, la felicitat, l’acomplir els seus desitjos i si pot ser per medi de la meva col·laboració.

- Els infants que ahir van participar a l’Eucaristia i se’ls va demanar que diguessin per qui pregaven, la majoria van dir: “que els rics, ajudin  a les famílies pobres”

- Jo de bon matí em pregunto si estaré disponible per “veure-hi” al meu voltant, tot i haver demanat que “tingués pietat de mi”?

- Em costa molt veure en els polítics el seu interès, encara que diuen que el tenen, per a fer una societat millor, més justa i fraternal.

- En el meu grup de l’ACO, ens costa molt de descobrir la visió de Jesús en el dia a dia.

- Quan trobo aquell jovent tan ple de vida i empenta, quan sabré veure-hi la crida per ajudar a viure i estimar els altres.

- I quan veig tots aquells ancians amb tantes ganes de ser útils i esperant ser valorats per tot el que han fet a la seva vida, sovint em quedo “cec” i justifico  la ceguesa amb “és que tinc cataractes...i m’han d’operar aviat”

- Quan passejo el gos per la muntanya, veig aquelles floretes tan blanques i sovint no se m’acut de regalar-ne alguna a la meva muller que tant els hi agrada. Penso...són capricis... i no serveixen per a res...

domingo, octubre 14, 2012

"...Després torna i vine amb mi."




 
“…Després torna i vine amb mi” (Mc. 10,17-30)

…”però jo no sóc tonto”…- com diu l’anunci.

- No em decideixo a posar tots els meus estalvis a una “banca ética”. Una miqueta sí, però…

- Amb els més necessitats em justifico dient que no puc arreglar el món o que mirin d’estalviar com jo faig.

-Pràcticament, passo, per impotència, quan m’assabento dels infants i gent que moren de gana al món.

- L’altra dia, vaig anar a sentir una conferencia d’un teòleg (J.A.Tamayo), en ocasió del 50e`. aniversari de l’inici del concili Vaticà II,a un local d’un partit polític, perquè la jerarquía eclesiástica, li va prohibit de fer-la als locals de la parroquia. Em vaig recordar que fa uns 50 anys  els partits polítics, sindicats, clandestins, eren acollits als locals parroquials perquè es reunissin.

- El passat dia 12 vaig asistir a la 59 jornada General de l’ACO. Molta gent que volia carregar les piles amb l’estudi de l’encíclica “Joia i Esperança” (Gaudium et Spes) i publicant un Manifest.

- Ahir dissabte 13 vaig assistir al 1r. Fòrum de Balsereny “amb motiu dels 50 anys de la inauguració del concili Vaticà II i dels 40 anys del camí com a bisbe de Pere Casaldàliga. Quines ganes de fer treball ecumènic i diàleg interreligiós…Quines ganes de lluitar contra la marginació, la pobresa i la indignació davant les injustícies. Ganes d’una Església més plural i oberta a la diversitat… I la constatació que l’estructura jerarquica de l’Església és la d’una “monarquia absoluta”.

- Avui he assistit a l’inauguració de l’Any de la Fe” a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat.  Moltes ganes de recuperar el “gaudi de la bellesa de la fe i el goig del seu anunci”(“Porta fidei”) i no sé pas que farem entorn d’aquestes ganes…

- I la semana entrant seguirem fent les actuacions de voluntariat,amb ganes de no justificar-me davant Jesús, també anirem a un dinar de germanor amb la Gent Gran del poble i desprès ens trobarem germans creients de la “Diaspora” per estudiar la Carta als Romans de Sant Pau.

Tot per anar veient com es pot fer això de “tornar i seguir Jesús”