sábado, abril 28, 2007

Temple virtual...


On t'arribarà el missatge o el comentari. On tu l'agrairàs.
On sovint esperaràs una mostra d'amistat.On tu et sentiràs valorat.
On a voltes un desamor et serà manifestat. On els teus ulls s'humitejaran.
On se't dirà "t'estimo molt". On a voltes se t'insultarà.
On descobriràs que hi ha gent molt maca, que pensa, que reflexiona, que viu i que vol compartir. On sentiràs el batec del cor de molta gent. On descobriràs que les persones tenen sentiments i alegries.
On també hi descobriràs la tristesa, dolor, sofriment i malaltia.
On algú t'informarà que ha fet l'experiència de l'amor de Déu.
On t'adonaràs de la solitud de força gent i també de la companyonia de molts altres.
On descobriràs molt projectes de vida, de servei, d'amor a les persones.
On alguna vegada potser intuiràs odi i enveja.
On descobriràs que som un poble de Déu...poble en marxa....
On existeix també la presència virtual de les persones a més de la seva presència real.
On..... (saps d'alguna cosa...?)

Oh, internet...gran misteri.... Temple virtual gegant!

sábado, abril 21, 2007

Rosa d'abril...


- Sí, si..aniré a comprar la "Rosa" per l'Assumpció, la meva muller. Sé que a ella li fa molt il·lusió que li porti i ho faig amb il·lusió i amor.

- Del llibre ja en parlarem...si me'n compra ella un..benvingut sigui..pel significat que podrà tenir el fet de donar-me'l -Estimació-. Però a mi mai m'ha agradat compar-ne per Sant Jordi. Em sembla que m'obliguin a comprar-lo quan menys el necessito.

- Unes paradetes de roses i llibres posades en llocs estratègics per a una major venda:

* per a recaptar alguns calerons per l'esplai del barri

* per la fundació... que anualment en rep una bona aportació.

* per aquelles actuacions solidàries...

* pel viatge de final de curs o carrera


Sí, sí...ja se que molts s'aprofiten i fomenten la dèria consumista

Però també hi trobes - il·lusió

- amor

- espontaneïtat

- transparència de sentiments

- ganes d'dentitat d'una nació o d'una tradició arrelada al poble


I tots aquests motius superen l'afany del consum, crec.

I enguany al meu poble s'hi celebra la FiraDesvern, amb el que comporta d'intercanvi entre els ciutadans.

Benvinguda la Rosa d'abril...

viernes, abril 13, 2007

"Feliços els qui creuran sense haver vist..."


Tornem a mirar vers l'horitzó...


Aquest horitzó és: "Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres."


- Després de pregar i intentar convertir-nos...

- Després de veure com preguen els altres... els més grans...els no tan grans...i els joves....


Hom es pregunta com visc, renovadament, l'experiència de la Resurrecció ?


- Ha millorat el meu testimoni d'amor envers els altres...i així els jovent també experimenti la Resurrecció a través nostre ?

- Ha quedat com era abans?

- Aparento una millora?

- Confio en la bona disposició de la joventut a rebre el testimoniatge o en desconfio?

- Cerco d'estimar-los i així descobrirem tot plegats l'Amor i la Misericòrdia


O més aviat cerco justificants de la meva manera de fer.

O judico fàcilment els altres i principalment els joves perquè no fan el que nosaltres voldríem.

O és que ha vingut el Senyor a fer cumplir la Llei...?

O potser que la liturgia és més sagrada i més important que el servei a les persones marginades i necessitades?

No és a ells a qui va dirigit el missatge Pasqual: "Jo us envio a vosaltres..."?


BONA PASQUA:"SIGUEM LLUM"

domingo, abril 08, 2007

SIGUES LLUM DEL MÓN...!!!


Aquest era el lema de la trobada de la Pasqua Jove '07

A Torroella de Montgrí (Girona)

Més de 500 joves dels pobles gironins

De les 4 de la tarda fins a les 2 de la matinada


- Qui diu que no hi ha gaire joves que reflexionin...

- Que no cerquin...


Ets jove!

Tens força!

Sents dins com un foc que crema!

Pero dubtes!

I ho deixes!

I et dius que no val la pena


Ofereix la teva vida, no et facis el sord...

Dóna testimoni a tot arreu del meu Amor!


SIGUES LLUM DEL MÓN

QUE NINGÚ NO POT AMAGAR

LA FE EN JESÚS RESSUCITAT


Veus guerra!

Pobresa!

I sents com un foc que crema!

Però et gires!

T'amagues!

I dius: no és el meu problema! Ofereix


Sents l'odi!

I l'enveja!

Dins teu com un foc que crema!

Et tanques!

T'enfades!

I el cor s'esllangueix de pena! Ofereix

lunes, abril 02, 2007

OTRA SEMANA SANTA ES POSIBLE... Y NECESARIA


Avui no em veig en cor d'escriure cap text testimonial...


emmatorralba@yahoo.es

ECLESALIA, 02/04/07.- Hay un lugar en el sur de mi imaginación donde cada Semana Santa las cofradías preparan con esmero sus pasos procesionales. Este año me han llamado especialmente la atención tres de ellas. La hermandad de los “mártires de Iraq”, la cofradía del “cuerno de África” y la compañía de “Los Desesperados”.

En la primera destacan unas figuras tremendamente realistas de niños mutilados y casas destruidas. El paso lo llevan a hombros padres desconsolados. Detrás de la carroza desfilan a paso marcial una legión de marines americanos perfectamente alineados y uniformados. El toque de tambor, como único sonido, reverbera en rabia contenida.

La cofradía del cuerno de África no se queda atrás en el realismo de las tallas. Un grupo de mujeres muriendo de meningitis, poliomielitis y sida componen un retablo estremecedor. Este paso no va escoltado por militares engalanados, un ejército de batas blancas lo va siguiendo en un respetuoso silencio. En los bolsillos de los médicos, las patentes de los medicamentos que permitirían acabar con esas enfermedades.

La compañía de “Los Desesperados” cierra la procesión. Un árbol con un ahorcado en el centro del espacio. Una cuerda tejida con las hebras del odio, la discriminación y el rechazo. A los pies del suicida lloran gays y lesbianas. Como es el paso que cierra la procesión va acompañado por las autoridades civiles, militares y religiosas de la localidad. Curiosamente, las cintas y borlas que adornan la vara de mando del alcalde, el sable del general, y el báculo del obispo van enlazadas con el famoso "nudo del ahorcado".

No es esta una Semana Santa apta para menores de edad, pero no se me ocurre otra. Porque qué otra cosa son las procesiones de esta Semana, sino sacar a la luz el sufrimiento de los crucificados de la historia. Rememorar el juicio social, político y religioso que llevó al madero al Crucificado. Esperar que el Domingo de Resurrección, Dios sea fiel a su Palabra y plante su justicia en el mundo, confundiendo la suerte de los malvados.

Es la Semana de las víctimas, son ellas las que esperan que Dios esté de su parte y los resucite a una nueva vida. A nosotras y nosotros, con nuestros pequeños desconsuelos de andar por casa, se nos pide que aguantemos la mirada del sufrimiento radical, que entremos a formar parte de los Cireneos que comparten la cruz del prójimo; para así, al lado de las víctimas, gritar, luchar y esperar una Resurrección necesaria.