sábado, diciembre 24, 2011

BON NADAL


El nostre grup de Cant Gregorià de l'Ateneu de Sant Just Desver. Concert al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
i també...


Com que tinc bons amics/gues a l'Hospital de Can Ruti, els demanat autorització per publicar la seva POSTAL DE NADAL 2011.

Amb ells us desitjo a tots vosaltres un BON NADAL.

miércoles, diciembre 21, 2011

DÉU AMB NOSALTRES...



Sense gaire ordre…però si amb sinceritat de cor…volia mostrar-vos que veritablement m’adono que “Ens ha nascut un infant…i està enmig nostre”.
-Avui l’Encarnació, una amiga, ens ha telefonat, per dir-nos que son pare havia mort. Que ell ja li havia dit que ja tenia ganes d’anar al cel.
-En Lluís, en acabar la reunió habitual amb nosaltres, ens ha comunicat que té un càncer a l’esòfag i que no sap si ens tronarem a trobar. Però que sapiguem que se sent feliç...que ja sabia de fa temps que la “mort” forma part de la nostra vida.
-Amb aquest grup d’amics que ens reunim periòdicament, tot i la crisi que patim, hem posat en comú que estem convençuts de la presència de Deu en la nostra vida, en el nostre compromís i això ens dona esperança i felicitat.
-Avui , amb 4 nois que tenen càncer i que estan ingressat a l’Hospital, hem jugat al “Uno” i la felicitat que expressaven era el testimoni que la “vida” que tenien, la volien per sempre més amb Aquell que els la va donar.
...
Massa coses...continuaré...

martes, diciembre 06, 2011

Bon Nadal: del Bisbe Pere Casaldàliga

--------------------------------------------------------------------------------------
Nadal, un Nadal altre:
per descobrir, acollir i anunciar
el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;
segons Mateu, capítol 25.
Qui s'entén amb els pobres
pot entendre's amb Déu.
Només així, fet infant,
fet Déu vingut a menys,
podríem trobar-te,
diàriament nostre,
entre Betlem i la Pasqua,
Jesús, el de Natzaret.
Any Nou, Temps Nou,
alternatiu
en Política, en Economia, en Religió.
Contra els grans projectes de mort,
el gran projecte de la Vida.
Contra el consumisme depredador
entre armes i agrotòxics,
consumim indignació
amb tendresa i militància.
Visquem en Sumak Kawsay.
Terra i Pau pel Poble Palestí,
pel Poble Kaiowá Guarani,
per tots els pobles indígenes i quilombolas,
per totes les migracions del món,
pels milions de gent humana
condemnada a la fam...
Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança.

(Pere Casaldàliga, Nadal 2011-Any Nou 2012)

domingo, noviembre 13, 2011

"Ets un administrador dolent i gandul"(Mt.25,14-30)


"GANDUL"

- Un diu:
- Jo no penso votar el dia 20N.
- Jo no ser fer per millorar la situació econòmica
- Jo no sé què fer quan veig un pobre, agenollat, que pidola pel carrer o a la porta de l'Església.
- M'han acomiadat de la feina, a mi i a 40 companys...i no puc fer-hi res.
- El meu fill és un descarat. No sé que li ensenyen a l'escola...
- Cada dia em donen menys tant per cent, als bancs on tinc els estalvis.
- Hi ha una "banca ètica", però allí no donen gaire interessos.
- No sé com educar els meus néts...són tan diferents als de temps passats.
- Jonada de "germanor" i sempre pidolant.
- A la declaració de la renda, no sé pas on posar la creueta, a l'Església o a Socials.

I després d´escoltar aquesta paràbola, continuaré essent "gandul"?

domingo, noviembre 06, 2011

EXPOSICIÓ D'ICONES BIZANTINES

L'art bizantí és una expressió artística que es configura a partir del segle VI, fortament arrelada en el món hel · lenístic, com a continuadora de l'art paleocristià oriental.

Si voleu fruir d'una mostra, una amiga meva de Mataró, us n'ensenyarà unes quantes fetes per ella mateixa, sota el guiatge dels experts en art bizantí.

                                    EXPOSICIÓ ICONES BIZANTINES

                                              CARME AYGUAVIVES   


 

                                                          FOMENT MATARONÍ

                                                              CARRER NOU,11


                                            DEL 14 DE NOVEMBRE AL 21 DE DESEMBRE


HORARIS DE VISITES
NOMÉS LABORABLES DE 10 A 13 I DE 17 A 22 HORES





viernes, octubre 07, 2011

Extol·lens quaedam mulier...



Text de l'Evangeli (Lc 11,27-28): En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». Però Ell va respondre: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!».

Mes del Càncer


OCTUBRE MES DE LA LUCHA CONTRA EL CÁNCER. Por todos los amigos, familia, seres queridos y aquellos que tal vez no conocemos. Por la memoria de alguien que conozcas que ha sido vencido por el cáncer, o que aun vive con el... PON EN TU MURO: El Lazo Rosa. http://renacerconluz.blogspot.​com/


Per: RENACER CON LUZ. Apoyo a la lucha del cáncer.

viernes, septiembre 23, 2011

Gandhi - 1869- 1948


Le Preguntaron a Mahatma Gandhi: ¿Cuáles son los Factores que Destruyen al ser Humano?
Él respondió así:
- La Política sin principios, el Placer sin compromiso, la Riqueza sin trabajo, la Sabiduría sin carácter, los Negocios sin moral, la Ciencia sin humanidad y la Oración sin caridad.
La vida me ha enseñado que la gente es amable, si yo soy amable; que las personas están tristes, si estoy triste; que todos me quieren, si yo los quiero; que todos son malos, si yo los odio; que hay caras sonrientes, si les sonrío; que hay caras amargas, si estoy amargado; que el mundo está feliz, si yo soy feliz; que la gente es enojona, si yo soy enojón; que las personas son agradecidas, si yo soy agradecido.La vida es como un espejo:
Si sonrío, el espejo me devuelve la sonrisa. La actitud que tome frente a la vida, es la misma que la vida tomará ante mí.
"El que quiera ser amado, que ame”

lunes, septiembre 19, 2011

Iniciem el nou curs...



Dóna la (pau) recompensa als qui en tu posem l’esperança,
Que els teus profetes siguin trobats dignes de crèdit:
Senyor, escolta la pregària dels teus servents
i del teu poble Israel.
Ps: Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor.

En iniciar el curs...us ofereixo la visió i audició del concert que es va fer a Barberà del Vallès. A l'Església romànica de Santa Maria. Al final de la visió podreu escollir altres peces que vàrem cantar.

Bon inici de curs per a tothom.. en Pau i Esperança

sábado, julio 30, 2011

jueves, junio 30, 2011

"Sobre aquesta pedra..."(Mt. 16,13-19)




Ahir vaig asistir a l’Ateneu barcelonès per celebrar la ”X Diada anual pel respecte a la pluralitat en l'Església”
M’hi vaig trobar com peix a l’aigua.
- Per què he d’anar buscant diades, ocasions, trobades, reflexions que m’ajudin a aprofundir l’Evangeli de Jesús? Potser és el que Ell volia que féssim els que diem que el seguim.
- Cada dia estic més trist per l’actitud de “gheto” que l’ Església va agafant en no reconèixer la pluralitat intrinseca dels seus seguidors.
- Però com que l’important és “estimar al teu germà més necessitat” no m’agrada perdre el poc temps que tenim, a la nostra vida, en discusions i pors sobre el missatge de Jesús a l’Evangeli.


Per què callem tant?
Per què no parlem més sobre la “vida” dels germans que moren en les guerres, ?
Per què no prediquem , amb l’exmple, que les persones és el més preuat de la nostra existència?
Per què no lluitem perquè sigui l’Esperit i no el “poder” qui edifiqui l’Església?
Per què permetem que , entre els cristians, hi hagi tants “ni-nis” davant de tanta de feina que hi ha en el món creat per Déu?

Benvinguts els Premis de "Església Plural"...
Enguany concedits al Pare Manel i a la fundació "Dit i Fet"

I com ens va dir el Dr. Ramon Ma. Nogués,sort de la "Trascendència" dels éssers humans que és "plural"

jueves, mayo 26, 2011

TOMA LA CALLE-15.05.11

COM QUE L'HE TROBAT INTERESSANT, M'HE DECIDIT A PUBLICAR-LO...




Escrit per Òscar Fuentes

dimarts, 24 de maig de 2011 09:04


Les manifestacions socials sempre són ambivalents. És difícil copsar-ne totes les dimensions. En primer lloc, perquè depèn de la nostra perspectiva. En el meu cas porto dos anys destinat a Roma, per la qual cosa no he pogut experimentar personalment aquest fenòmen. Però m’han sorprès i m’han interpel•lat les visions que he conegut des de l’exterior per companys de classe de diverses procedències que representen els cinc continents. M’apropo a aquest moviment amb el desig d’aprofundir-hi i deixar’me interpel•lar des de la meva fe cristiana.


Primera reflexió. Etimològica. In-dignació. La negació de la dignitat; en aquest cas, la dignitat humana. Un dels conceptes que és font de discussió a nivell polític, social, econòmic... Al nostre país tendim a oblidar. El coneixement històric ens diu que potser –gairebé segur- estem vivint una de les èpoques on la nostra dignitat és més respectada. Hem de recordar que la nostra democràcia és jove i ha estat conquerida durant segles, amb tensions importants com la Guerra Civil i diverses dictadures. Repassem, per exemple, quantes Constitucions ha conegut el nostre país i la seva durada. El joc democràtic actualment està obert i garantit.

Potser ens hem de preguntar per la nostra actitud a nivell personal i col•lectiu. Jesús va qüestionar constructivament i críticament la seva societat. Essent Déu, es va encarnar. L’Encarnació demostra el grau més gran de solidaritat de Déu amb la humanitat. Jesús va saber demostrar compassió, capacitat d’anàlisi i inconformisme. Es va basar, sobretot, en la seva coherència personal. Potser nosaltres hauríem d’examinar la nostra. Com hem participat com a ciutadans per construir el nostre país? Com hem valorat i participat dels avenços o com hem afrontat els problemes i hem buscat una sol.lució?

Les persones que participen d’aquest moviment han analitzat la situació –sistema econòmic, atur, vida política- i troben motius suficients per adoptar aquesta actitud. La in-dignació ha de néixer de la im-plicació. Els drets es fonamenten en els deures recíprocament. Jesús és un model d’implicació i de coherència fins a l’extrem, representat i evidenciat a la creu.

És lloable que, actualment, tantes persones actuïn i es manifestin de forma espontània. És un primer pas. Potser ja hem esgotat les possibilitats del model actual i creiem, com tants d’altres, que un altre món és possible. En sentit cristià, que hem de continuar col•laborant per la construcció del Regne de Déu. Resta el repte de proposar solucions, alternatives creïbles. Això suposarà la necessitat de reformes. També a nivell personal. Espero que no oblidem altres societats o estats on encara no poden manifestar aquesta indignació. Malgrat tot, som uns privilegiats perquè nosaltres ho podem fer i, amb humilitat, hauríem de reconèixer-ho i comptar amb aquells que resten exclosos per tants motius.

Segona reflexió. Partint de l’Antic Testament i de la història del Poble d’Israel. El poble d’Israel neix com a tal a través d’un seguit d’aliances amb Déu –amb Noè, amb Abraham, amb Moisès-. Els israelites interpretaven els fets històrics en funció d’aquests pactes amb Déu, que esdevenia l’únic veritable Senyor-. Paral•lelament, en diverses ocasions, el Poble d’Israel es mostrava infidel al compromís adquirit amb Déu per causa de la seva feblesa i del pecat dels seus membres. Per això, Israel, perd la llibertat.

Primer amb la monarquia, després amb les deportacions i amb les posteriors dominacions d’altres potències. Però davant d’aquests contextos, Israel reinterpretava les promeses de Déu, per recuperar la fidelitat i recuperar així el favor de Déu. Fins i tot, quan experimenta la mort dels innocents sols pel fet de no abandonar la seva fe. Els israelites experimentaven que Déu els continuava acompanyant i creien en la renovació de la promesa. Fins que aquesta es va complir en Jesús.

Podem aprendre a confiar i esperar com ho va fer el Poble d’Israel al llarg dels segles. Alguns recordem altres moviments similars, com les acampades del 0’7%, a favor de la Pau o per l’existència d’altres guerres on també participa el nostre Estat. L’important és restar fidels, transformar les nostres vides i promoure un nou sistema inspirat en el Regne. Potser els indignats no aconseguiran un gran èxit. En tot cas, s’han implicat. Els cristians creiem però que la història arribarà al seu compliment, malgrat les dificultats. Afirmem que el fracàs –les decepcions, la mort- no té la darrera paraula, perquè la Vida –Jesús- triomfarà. L’esperança, la fe en l’acció de Déu i el compromís –caritat- són els garants del Regne on finalitzarà la nostra indignació.


Òscar Fuentes sj

domingo, abril 24, 2011

Jesús ha ressucitat...!!!



Mirant enrera...

- Molta gent a la Vetlla de Pasqüa... Gent d’edat... amb moltes ganes de cantar. Gent gran, però. M’animà el cant de l’Exultet...actualitzat i ple d’esperança...no el típic de l’ordenament litúrgic... També m’agradà l’homilia...”la resurrecció de Jesús i la nostra es notarà en l’estimació dels germans i necessitats.”
- Trobada d’amigues i amics a Sant Benet de Bages. Després de comunicar-nos les penes, defuncions i malalties... vàrem quedar per un altre ocasió i fruir de la natura i de les obres d’art cristià.
- “Senyor quantes vegades no he viscut i actuat envers els germans com Vós ens vau ensenyar amb la vostra vida!”. Però el Senyor ens perdonà i recordà que ens salvarà si estem oberts a Ell. Aquesta fou la conclusió de la Celebració de la penitència.
- El Consell pastoral parroquial pateix per poder anunciar l’Amor i Salvació de Jesús al nostre poble. Però en la jornada de reflexió comuna s’aprofundí que la nostra vida ha de créixer en l’actitud acollidora d’amor i d’escolta dels nostres germans i conciutadans en la seva vida de cada dia.
- Quina pena em fan aquells jovenets enganxats a la “droga”... Però en veure els terapeutes, pares, voluntaris... i les seves ganes de superació per ser més lliures em fa pensar que han respost a l’Amor i al Projecte de Déu.

- Com cada setmana el dolor, l’acompanyament als nois i noies malats de l’hospital em recorda l’acompanyament i l’Amor de Jesús en la meva vida.
- Comunitats parroquials empobrides...però el XIII Simposi suggeria “nous models de comunitat cristiana per a un nou contex”...Quina fora l’actitud de Jesús Salvador?
- No sabem gaire com acollir la immigració...però el “curs social en immigració i gestió multicultural” de Caritas ens recorda que les persones volen ser estimades i acollides com Jesús ho feu.



jueves, marzo 24, 2011

Palabras que mataron a Romero



Mañana se cumplen 31 años desde que el obispo mártir de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero, fuera asesinado mientras oficiaba misa. El día anterior (tal día como hoy, 23 de marzo), sabiéndose ya perseguido y en peligro, optó por dar el paso de los mártires: el de no arrugarse, el de seguir cantando las verdades del barquero. Y por eso lo mataron. Estas fueron, entre otras muchas, las palabras que mataron a Romero. Que, 31 años después, siguen poniendo los pelos de punta. Ojalá, pronto, podamos reseñar, con letras de oro -y también de barro-, las palabras que beatifiquen a San Romero de América:
"Ya sé que hay muchos que se escandalizan de estas palabras y quieren acusarlas de que han dejado la predicación del Evangelio para meterse en política. Pero no acepto yo esa acusación, sino que hago un esfuerzo para que todo lo que nos ha querido impulsar el Concilio Vaticano II, la reunión de Medellín y de Puebla, no sólo lo tengamos en las páginas y lo estudiemos teóricamente, sino que lo vivamos y lo traduzcamos en esta conflictiva realidad de predicar como se debe el Evangelio para nuestro pueb. por eso, pido al Señor durante toda la semana, mientras voy recogiendo el clamor del pueblo y el dolor de tanto crimen, la ignominia de tanta violencia, que me dé la palabra oportuna para consolar, para denunciar, para llamar al arrepentimiento, y aunque siga siendo una voz que clama en el desierto, sé que la Iglesia está haciendo el esfuerzo por cumplir con su misión

Yo quisiera hacer un llamamiento muy especial a los hombres del ejército, y en concreto a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles. Hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos, y, ante una orden de matarr que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios, que dice: no matar. Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado. La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. Queremos que el Gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo, cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno, en nombre de Dios: ¡cese la represión!"

jueves, marzo 17, 2011

Amor Salvador de Déu...Justícia de Déu



- No vàrem quedar que havíem entés que erem “homes i deus”. Ja m’entens oi?
- I que si Déu, en Jesús, era Amor i Salvador, també nosaltres havíem de ser Amor i Salvació ?
- I qui som nosaltres, encara que sigui “jerarquia” per jutjar les persones, en els seus actes?
- Que no havíem quedat que la “consciència” és la primera norma de conducta de l’home? Hom pot fer en contra del que li diu la seva consciència ?
- Pel que sembla el “dret canònic” és més important que l’obra social que hom pugui fer. És que el dret canònic no diu que qui no “estimi i salvi com Jesús estimava i salvava”...que sigui “excomunicat”.
- Fa uns dies que vaig veure que uns voluntaris “acompanyaven, estimaven...” uns pares, mares, família..i nens, nenes malalts oncològics.
- També vaig veure com uns altres, acompanyaven uns adolescents que atrapats per la droga i que en volien sortir, els ajudaven a seguir uns compromisos, dia i un altre dia...
- Uns altres que feien “reforç escolar” perquè infants-nens-adolescents-joves...Déus...fossin, el dia de demà, adults responsables i testimonis de l’Amor Salvador de Déu envers els germans...
- Altres se sentien cridats a participar en grups, partits polítics al servei dels germans i no per “manar”.

lunes, febrero 28, 2011

"Homes i Déus"



- Diumenge vaig anar al mercat de Collbató...Heus ací una fotografia que vaig fer...
- De sobte vaig recordar la pel.lícula que vaig anar a veure la setmana passada "Des hommes et des dieux" de Xavier Beauvais.

- Talment hi vaig veure, també..."uns homes tan humans que encarnaven Déu".
- "Pues Dios no habita en el cielo, ni desciende a veces de lo alto, sino que es la entraña de la tierra y de todo lo entrañable".
- "Y cuando entrañas a Dios en tu vida, entonces eres dios con minúscula e incluso con mayúscula".
-"Todos los seres humanos guardan un misterio divino que estan llamados a revelar y realizar. Ya lo dijo el salmo bíblico, hablando de los hombres:"Sois dioses, hijos del Altísimo todos"(Sal 82,6) = José Arregui.