jueves, mayo 26, 2011

TOMA LA CALLE-15.05.11

COM QUE L'HE TROBAT INTERESSANT, M'HE DECIDIT A PUBLICAR-LO...




Escrit per Òscar Fuentes

dimarts, 24 de maig de 2011 09:04


Les manifestacions socials sempre són ambivalents. És difícil copsar-ne totes les dimensions. En primer lloc, perquè depèn de la nostra perspectiva. En el meu cas porto dos anys destinat a Roma, per la qual cosa no he pogut experimentar personalment aquest fenòmen. Però m’han sorprès i m’han interpel•lat les visions que he conegut des de l’exterior per companys de classe de diverses procedències que representen els cinc continents. M’apropo a aquest moviment amb el desig d’aprofundir-hi i deixar’me interpel•lar des de la meva fe cristiana.


Primera reflexió. Etimològica. In-dignació. La negació de la dignitat; en aquest cas, la dignitat humana. Un dels conceptes que és font de discussió a nivell polític, social, econòmic... Al nostre país tendim a oblidar. El coneixement històric ens diu que potser –gairebé segur- estem vivint una de les èpoques on la nostra dignitat és més respectada. Hem de recordar que la nostra democràcia és jove i ha estat conquerida durant segles, amb tensions importants com la Guerra Civil i diverses dictadures. Repassem, per exemple, quantes Constitucions ha conegut el nostre país i la seva durada. El joc democràtic actualment està obert i garantit.

Potser ens hem de preguntar per la nostra actitud a nivell personal i col•lectiu. Jesús va qüestionar constructivament i críticament la seva societat. Essent Déu, es va encarnar. L’Encarnació demostra el grau més gran de solidaritat de Déu amb la humanitat. Jesús va saber demostrar compassió, capacitat d’anàlisi i inconformisme. Es va basar, sobretot, en la seva coherència personal. Potser nosaltres hauríem d’examinar la nostra. Com hem participat com a ciutadans per construir el nostre país? Com hem valorat i participat dels avenços o com hem afrontat els problemes i hem buscat una sol.lució?

Les persones que participen d’aquest moviment han analitzat la situació –sistema econòmic, atur, vida política- i troben motius suficients per adoptar aquesta actitud. La in-dignació ha de néixer de la im-plicació. Els drets es fonamenten en els deures recíprocament. Jesús és un model d’implicació i de coherència fins a l’extrem, representat i evidenciat a la creu.

És lloable que, actualment, tantes persones actuïn i es manifestin de forma espontània. És un primer pas. Potser ja hem esgotat les possibilitats del model actual i creiem, com tants d’altres, que un altre món és possible. En sentit cristià, que hem de continuar col•laborant per la construcció del Regne de Déu. Resta el repte de proposar solucions, alternatives creïbles. Això suposarà la necessitat de reformes. També a nivell personal. Espero que no oblidem altres societats o estats on encara no poden manifestar aquesta indignació. Malgrat tot, som uns privilegiats perquè nosaltres ho podem fer i, amb humilitat, hauríem de reconèixer-ho i comptar amb aquells que resten exclosos per tants motius.

Segona reflexió. Partint de l’Antic Testament i de la història del Poble d’Israel. El poble d’Israel neix com a tal a través d’un seguit d’aliances amb Déu –amb Noè, amb Abraham, amb Moisès-. Els israelites interpretaven els fets històrics en funció d’aquests pactes amb Déu, que esdevenia l’únic veritable Senyor-. Paral•lelament, en diverses ocasions, el Poble d’Israel es mostrava infidel al compromís adquirit amb Déu per causa de la seva feblesa i del pecat dels seus membres. Per això, Israel, perd la llibertat.

Primer amb la monarquia, després amb les deportacions i amb les posteriors dominacions d’altres potències. Però davant d’aquests contextos, Israel reinterpretava les promeses de Déu, per recuperar la fidelitat i recuperar així el favor de Déu. Fins i tot, quan experimenta la mort dels innocents sols pel fet de no abandonar la seva fe. Els israelites experimentaven que Déu els continuava acompanyant i creien en la renovació de la promesa. Fins que aquesta es va complir en Jesús.

Podem aprendre a confiar i esperar com ho va fer el Poble d’Israel al llarg dels segles. Alguns recordem altres moviments similars, com les acampades del 0’7%, a favor de la Pau o per l’existència d’altres guerres on també participa el nostre Estat. L’important és restar fidels, transformar les nostres vides i promoure un nou sistema inspirat en el Regne. Potser els indignats no aconseguiran un gran èxit. En tot cas, s’han implicat. Els cristians creiem però que la història arribarà al seu compliment, malgrat les dificultats. Afirmem que el fracàs –les decepcions, la mort- no té la darrera paraula, perquè la Vida –Jesús- triomfarà. L’esperança, la fe en l’acció de Déu i el compromís –caritat- són els garants del Regne on finalitzarà la nostra indignació.


Òscar Fuentes sj