domingo, noviembre 30, 2008

"Estigueu atents, vetlleu..."(Mc.13,33)



Escric amb una sola mà...
"no vetllava, no estava atent..."
No he vist un clot al terra i m'ha fet caure i m'he trencat el 5ê. metacarpià de la mà esquerra.
M'ha fet pensar...quantes coses, quants esdeveniments hi ha en el meu dia a dia...i no m'adono d'ells, no hi estic atent...

N'hi ha que sí...
- una amiga m'explicava que acaba de morir sa mare de 87 anys...semblava talment que esperés que morís son fill de 47 anys..(havia mor el mes de setembre passat)-"Fes-me un lloc al cel...que jo hi vindré aviat i vull estar al teu costat"
- la meva sogra avui ha celebrat el seu 87è aniversari amb els seus fills, néts i besnéts...Tothom li diu "Iaia" per distinguir-la de les àvies. EllA sempre està atenta..i vetllant.
- ahir ens vam trobar 12 companys, mestres...els primers que vàrem començar, l'escola de l'Ateneu, en una de les seves èpoques...Qui més qui menys..al voltant dels 60 anys...
- uns amics ens explicaven les pèripècies, enquestes i anys que han hagut d'esperar per poder fer-se realitat, l'adopció d'una nena nascuda a Rúsia. L'altre tot just ha iniciat els tràmits d'idoneïtat per poder-ne adoptar una altra, també.
- Demà serà el primer dia d'una nova experiència, en el nostre poble: el voluntariat per a fer "reforç escolar" a nenes i nens i joves amb necessitats diverses...
- un dia d'aquests els nens i nenes de l'hospital i dels esplais on vaig podran signar en el meu braç enguixat...Quina ilu...que em fa. És que mai he tingut aquesta oportunitat.
- Demà, a la meva dona, li entregaran l'estudi genètic de risc,ja que diverses vegades l'han intervingut per extirpar-li cèl·lules canceroses. Com el rebrem aquest informe? amoinats, resignats, enfadats...esperançats...?
- El meu nebot ha celebrat el naixement de la seva segona filla - Lila-...quina il·lusió davant aquesta nova vida...i la mare..tapant les orelles per protegir-la del soroll pertorbador que l'envoltava...No poso la seva foto...perquè volen el seu major bé i no la volen exposar a cap risc de publicitat.
- També he rebut l'estudi del "recompte" de les persones sense sostre a la ciutat de Barcelona...i així veure com es pot acollir i atendre dignament aquesta realitat.

Quantes ocasions no aporta cada dia, la vida...Cal estar atents...cal vetllar i saber-hi estar responsablement...Això és la vida.

lunes, noviembre 24, 2008

Jubilate...

Satisfets de la diada de celebració dels 25 anys del nostre grup de Cant Gregorià,de l'Ateneu de Sant Just Desvern.

Continuarem cantant aquests cants que tants records ens porten...i ens ajuden a aprofondir en la pregària.
Riquesa de cants litúrgics provinents del segle VIII.

Que en gaudiu també vosaltres d'aquesta mostra que us n'ofereixo.

video

Si ua ha agradat aquí en teniu un altra tast.

lunes, noviembre 17, 2008

Cant Gregorià




(clica sobre de la imatge per ampliar-la)

Saps què és el Cant Gregorià?
Vols sentir peces d'aquest cant, durant una horeta, amb explicacions d'un expert, com és el meu Director en Ramon Moragas?
Encara hi ets a temps perquè diumenge vinent, dia 23 cantem al "Petit Palau" del Palau de la Música de Barcelona.
És que fa 25 anys que vam formar aquest grup i ho celebrem.
L'entrada costa només 10€.
Aprofita aquesta ocasió...
En aquesta ocasió gravarem, també un nou CD.

A veure si t'animes.

viernes, noviembre 14, 2008

En record i acció de gràcies...


Aquesta fotografia està feta a la parròquia de Sant Antoni de llefià de Badalona, avui divendres dia 14 de novembre, on per iniciativa d'ACO,la Delegació de Pastoral Obrera, en record i acció de gràcies ha celebrat una missa. Parròquia en què fou rector durant uns quants anys, el Bisbe Joan Carrera, recentment traspassat.

El coneixia personalment i necessitava assistir-hi....
També vaig anar al funeral que es feu a la Catedral de Barcelona...però necessitava celebrar una "Acció de gràcies" en un ambient com el d'avui...
- ambient totalment obrer...
- amb unes lectures escollides...
- amb uns parlaments fets pels que van conviure amb ell aquells anys
- amb unes ofrenes presentades amb el cor de força gent
- amb unes pregàries dels fidels molt sentides i viscudes
- amb lectura dels sentiments viscuts pels primers feligresos que el van conèixer allí.

S'hi notava... la sinceritat, els records...l'acció de gràcies
L'esperança, en aquests moments de crisi, que no en surtin més perjudicats els obrers que moltes vegades necessiten que no se'ls retallin els seus ingresos fruit del treball o el seu lloc de treball...
- tot amb la senzillesa pròpia d'uns creients que volen recordar i donar gràcies al seu pastor, consiliari, company, amic...

sábado, noviembre 08, 2008

Vetlleu, doncs, ...(Mt 25,23)



Jesús m'ho diu...

No hi entenc gens de bolets i menys dels no comestibles...
Però a la Serra del Bestracà...en un raconet s'hi troba aquest exemplar...
Solet...que ningú el veu ni el visita...
Però avui ha tingut la sort de ser vist, observat,fotografiat i publicat en el meu Bloc
Què hi fa aquest exemplar desconegut i segurament verinós en aquest indret de l'Alta Garrotxa, on si no hi passa algun excursionista...s'hi passarà la seva existència i ningú s'haurà assabentat de la seva existència un xic efímera...
Però, és veritat,ell "vetlla" en la seva existència...i no cal que faci més...

Sovint no m'adono que també "vetllo":
- M'he trobat amb persones, amigues i m'han parlat de la seva feina...efímera... i les he escoltat.
- La meva dona, Assumpció, m'ha dit: anem a fer un vol!! i hem trobat amics que no havíem vist des de fa uns 15 o 20 anys....i hem fet memòria,també, dels seus fills, que ja tenen una quarentena d'anys. Quina "vetlla" més agradable...
- En el consell pastoral parroquial d'ahir reflexionàvem entorn de que cal estar present - "vetllar"- i donar testimoni enmig del nostre poble i els seus barris, organitzacions, grups,etc...
- Avui hem preparat, embalant les coses, la cuina, perquè la setmana vinent la canvíem...Però si no cal..!!! que hi ha crisi... però els nostres fills ho volen i nosaltres ens cal un xic de "vetlla" per poder acollir qui vingui a casa a menjar.
- Feia uns dies que no actualitzava aquests bloc...i els meus amics i amigues el visitaven per veure si hi havia alguna cosa nova. I no en trobaven...És que estava un xic "adormit" i no "vetllava" gaire.
- Fa uns dies vam anar,invitats, a un casament d'uns amics nostres...
Quina alegria...! quants petons...quants crits "que visquin els nuvis..!!"
Quina enveja de felicitat..!!! millor dit quina nostàlgia per no haver estat "vetllant" tots aquests anys passats, o potser no haver "vetllat gaire". Aleshores si que haguèssim estat feliços i no amb sanglots de tristesa pel temps no aprofitat o "vetllat"

Demà necessito alimentar-me d'Aquell que "vetlla sempre"...a les muntanyes i a les ciutats perquè sàpiga "vetllar sempre" també...
-