Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
sábado, noviembre 08, 2008
Vetlleu, doncs, ...(Mt 25,23)
Jesús m'ho diu...
No hi entenc gens de bolets i menys dels no comestibles...
Però a la Serra del Bestracà...en un raconet s'hi troba aquest exemplar...
Solet...que ningú el veu ni el visita...
Però avui ha tingut la sort de ser vist, observat,fotografiat i publicat en el meu Bloc
Què hi fa aquest exemplar desconegut i segurament verinós en aquest indret de l'Alta Garrotxa, on si no hi passa algun excursionista...s'hi passarà la seva existència i ningú s'haurà assabentat de la seva existència un xic efímera...
Però, és veritat,ell "vetlla" en la seva existència...i no cal que faci més...
Sovint no m'adono que també "vetllo":
- M'he trobat amb persones, amigues i m'han parlat de la seva feina...efímera... i les he escoltat.
- La meva dona, Assumpció, m'ha dit: anem a fer un vol!! i hem trobat amics que no havíem vist des de fa uns 15 o 20 anys....i hem fet memòria,també, dels seus fills, que ja tenen una quarentena d'anys. Quina "vetlla" més agradable...
- En el consell pastoral parroquial d'ahir reflexionàvem entorn de que cal estar present - "vetllar"- i donar testimoni enmig del nostre poble i els seus barris, organitzacions, grups,etc...
- Avui hem preparat, embalant les coses, la cuina, perquè la setmana vinent la canvíem...Però si no cal..!!! que hi ha crisi... però els nostres fills ho volen i nosaltres ens cal un xic de "vetlla" per poder acollir qui vingui a casa a menjar.
- Feia uns dies que no actualitzava aquests bloc...i els meus amics i amigues el visitaven per veure si hi havia alguna cosa nova. I no en trobaven...És que estava un xic "adormit" i no "vetllava" gaire.
- Fa uns dies vam anar,invitats, a un casament d'uns amics nostres...
Quina alegria...! quants petons...quants crits "que visquin els nuvis..!!"
Quina enveja de felicitat..!!! millor dit quina nostàlgia per no haver estat "vetllant" tots aquests anys passats, o potser no haver "vetllat gaire". Aleshores si que haguèssim estat feliços i no amb sanglots de tristesa pel temps no aprofitat o "vetllat"
Demà necessito alimentar-me d'Aquell que "vetlla sempre"...a les muntanyes i a les ciutats perquè sàpiga "vetllar sempre" també...
-
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Una gran idea fotografiar-lo i no agafar-lo!! :-)
Jo tampoc hi entenc gens ni mica de bolets!! :-))
Sí, hem de vetllar, hem d'estar sempre atents...
Publicar un comentario