martes, diciembre 18, 2012

Pregària Trobada d'Advent ACO

Conte Els Tres Porquets, versió del grup NINI(ACO)
En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se’ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va anar a buscar casa i en va veure una molt xula però que no podia pagar. Va anar al banc, i aquest li va dir que no patís, que amb una hipoteca que només era el 60% del què cobrava la podria pagar abans de ser besavi. I el porquet així ho va fer. El mitjà va anar al banc per saber què podia comprar i quina hipoteca podria fer. Va veure que podia comprar una petita casa i que sense patir molt, amb el què guanyava netejant granges ho podria pagar abans de jubilar-se. I el més gran treballava en la seva casa de totxos, ja que havia decidit de fer-se-la ell que així no hauria de fer una hipoteca tant gran, els deia: - Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé. El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que el va deixar a l’atur, i com que no podia pagar l’hipoteca el va desnonar. El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que també el va deixar a l’atur. El mitjà va fer mans i mànigues per poder pagar, fins i tot va fer alguna feina amb el seu tiet per treure’s algun euro extra. Però el llop va aconseguir desnonar-lo, i el porquet mitjà, junt amb el petit va decidir no enfrontar-se més amb el llop. Els dos porquets van sortir disparats d'allà. Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran. Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però no aconseguia deixar-lo l’atur. Llavors li apujà els impostos, li va reduir la cobertura sanitària, li va treure les ajudes per cuidar dels seus pares porcs invàlids. Finalment va aconseguir que cap membre porquet pogués treballar. Però el porquet gran va trucar uns amics explicant-los la situació i aquests van córrer a posar al foc una olla amb aigua. Un amic que tenia un carro va portar l’olla a casa el porquet gran. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, va trucar a la policia, al jutge i algun que altre jefe del banc buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima van pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però els amics del porquet gran van posar al foc una olla amb aigua. El llop golafre i els que anaven amb ell van davallar per l'interior de la xemeneia., però van caure sobre l'aigua bullint i es van escaldar. Van fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet, ni desnonar cap altra casa.

ELS TRES PORQUETS
  James Finn Garner (Contes per a nens i nenes políticament correctes)
  Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació. Però el seu idil•li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Des de dins, els porcs van contestar: -Les teves tàctiques bèl•liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura! Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera. A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Els porquets van contestar: -Vés-te’n a la merda, imperialista opressor i carnívor! Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.” Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins. A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar: -Porquets, porquets, deixeu-me entrar! Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs. A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos. Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques. Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.

sábado, diciembre 08, 2012

lunes, noviembre 19, 2012

"Senyor, fes que hi vegi..."


 
«Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!» (Lc 18,37).

 «Senyor, fes que hi vegi».

- Els meus néts sempre estan cercant la realitat, la felicitat, l’acomplir els seus desitjos i si pot ser per medi de la meva col·laboració.

- Els infants que ahir van participar a l’Eucaristia i se’ls va demanar que diguessin per qui pregaven, la majoria van dir: “que els rics, ajudin  a les famílies pobres”

- Jo de bon matí em pregunto si estaré disponible per “veure-hi” al meu voltant, tot i haver demanat que “tingués pietat de mi”?

- Em costa molt veure en els polítics el seu interès, encara que diuen que el tenen, per a fer una societat millor, més justa i fraternal.

- En el meu grup de l’ACO, ens costa molt de descobrir la visió de Jesús en el dia a dia.

- Quan trobo aquell jovent tan ple de vida i empenta, quan sabré veure-hi la crida per ajudar a viure i estimar els altres.

- I quan veig tots aquells ancians amb tantes ganes de ser útils i esperant ser valorats per tot el que han fet a la seva vida, sovint em quedo “cec” i justifico  la ceguesa amb “és que tinc cataractes...i m’han d’operar aviat”

- Quan passejo el gos per la muntanya, veig aquelles floretes tan blanques i sovint no se m’acut de regalar-ne alguna a la meva muller que tant els hi agrada. Penso...són capricis... i no serveixen per a res...

domingo, octubre 14, 2012

"...Després torna i vine amb mi."




 
“…Després torna i vine amb mi” (Mc. 10,17-30)

…”però jo no sóc tonto”…- com diu l’anunci.

- No em decideixo a posar tots els meus estalvis a una “banca ética”. Una miqueta sí, però…

- Amb els més necessitats em justifico dient que no puc arreglar el món o que mirin d’estalviar com jo faig.

-Pràcticament, passo, per impotència, quan m’assabento dels infants i gent que moren de gana al món.

- L’altra dia, vaig anar a sentir una conferencia d’un teòleg (J.A.Tamayo), en ocasió del 50e`. aniversari de l’inici del concili Vaticà II,a un local d’un partit polític, perquè la jerarquía eclesiástica, li va prohibit de fer-la als locals de la parroquia. Em vaig recordar que fa uns 50 anys  els partits polítics, sindicats, clandestins, eren acollits als locals parroquials perquè es reunissin.

- El passat dia 12 vaig asistir a la 59 jornada General de l’ACO. Molta gent que volia carregar les piles amb l’estudi de l’encíclica “Joia i Esperança” (Gaudium et Spes) i publicant un Manifest.

- Ahir dissabte 13 vaig assistir al 1r. Fòrum de Balsereny “amb motiu dels 50 anys de la inauguració del concili Vaticà II i dels 40 anys del camí com a bisbe de Pere Casaldàliga. Quines ganes de fer treball ecumènic i diàleg interreligiós…Quines ganes de lluitar contra la marginació, la pobresa i la indignació davant les injustícies. Ganes d’una Església més plural i oberta a la diversitat… I la constatació que l’estructura jerarquica de l’Església és la d’una “monarquia absoluta”.

- Avui he assistit a l’inauguració de l’Any de la Fe” a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat.  Moltes ganes de recuperar el “gaudi de la bellesa de la fe i el goig del seu anunci”(“Porta fidei”) i no sé pas que farem entorn d’aquestes ganes…

- I la semana entrant seguirem fent les actuacions de voluntariat,amb ganes de no justificar-me davant Jesús, també anirem a un dinar de germanor amb la Gent Gran del poble i desprès ens trobarem germans creients de la “Diaspora” per estudiar la Carta als Romans de Sant Pau.

Tot per anar veient com es pot fer això de “tornar i seguir Jesús”

viernes, octubre 05, 2012

Ja ha començat el curs...




I no dono a l’abast…I voldria poder-ho fer. Però no puc. Deuen ser els anys.

I és que cada dia passen més esdeveniments als meu voltant i no dono a l’abast. I veig joves que sí…que están per tot…i per molts anys no?

Algunes de les coses…

- un nét meu – de 2 anys – m’ha ensenyat a utilizar l’IPad i ja fa 15 dies que he après a fer-lo servir i ja sé el que són les “apps” i”l’Iclod” i “l’Itunes”.

- un altre nét- 5anys- necessitava fulles seques per fer un treball sobre la tardor. Sort d’anar a passeig amb el meu gos per la muntanya…pels carrers també  trobem fulles seques.

- els nens i nenes de Can Ruti, on vaig un dia a la semana fan un treball sobre l’ús que fem de l’aigua tots plegats.

- Avui, a dos quarts de vuit ja he hagut d’anar a fer de “cangur” per acompañar el meu nét a la guardería.

I els diaris, la ràdio, la televisió no paren de parlar de “autodeterminació”, “independencia”, “federalisme”.

- Els bisbes espanyols mostren gran “inquietud” per la “desintegració d’Espanya.

- I els bisbes catalans diuen"Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles".

I per avui ja en tinc prou ...i això que són tot just les 10 del matí. Ja continuaré una altra estona.

“Demaneu i us donaran, cerqueu i trobareu...” Mt 7,7-11


jueves, septiembre 06, 2012

Inici de curs...



Torne-m`hi

Ja som al setembre. Com es presenta? Com están els ànims? Tens il·lusions? Et desanimes  en saber que sant torne-m’hi?
Està plovent… cosa estranya aquest estiu oi?
Per a mi és una barreja de sentiments, il·lusions, utopies, projectes…Masses!!
Perquè, clar, cal escollir…i sovint  et mous per criteris de possibilitat o simpatía.
Possibilitats…clar. Dic això perquè dies enrera em vaig oferir per fer voluntariat d`acompanyament en una residencia d’ancians i em van dir que no podien aceptar voluntaris majors de 75 anys. I cada vegada em fa més por d’oferir-me. Em costa creure que sóc gran…Fisicament no em costa… mentalment em costa una mica més.
- Aviat començaré el reforç escolar dels serveis socials del meu Ajuntament, de 9barris o Sant Feliu.
- Continuaré acompanyant els infants i joves d’aquell hospital on des de anys col·laboro.
- Les sessions del consell pastoral parroquial están apunt de començar.
- Grup de liturgia i grup d’ACO.
- Els seminaris d’estudi on acostumo a anar també están al caure. (CiJ- Espai obert- ISCREB – Facultat de teología –CEP-
- Aquelles trobades de creients en “diáspora” i les sessions de formació comencem aquest mes de setembre.
- El seguiment, acompanyament d’aquells grups compromesos en la realitat social i d’exclusió, ocupen el seu temps.
- Les xarxes socials no les pensó pas deixar…m’ajuden a veure que el mon és molt complex i que hi ha necessitats arreu.
- Si perquè estàs a l’aguait d’allò que t’envolta, descobreixes necessitats de les quals no te’n pots desentendre…què he de fer?
Em va anar molt bé d’escoltar aquella amiga  que em va dir: “jo cada dia vaig treient les fulles inútils d’aquella seva que em van donar quan m’educaven religiosament a la meva joventut, el nucli de la qual era “el misteri de la vida…estimar els altres i ser estimat”
Bé…ja vaig fent i pensant i estructurant la meva agenda.
- Perquè, en ser avi de tres infants, de 7, 5 i 2 anys fa que cada cop més m’adoni que no gaire d’aquest món, ja….quina vida, quina empenta, quina  il·lusió…viuen i quina actitud meva els acompanya…
Bé ja aniré explicant el meu inici de curs… Que us provi , també a vosaltres…

domingo, julio 22, 2012

...Veniu i reposeu...



-“Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”(Mc.6,30-34)
- Reposar de què? Físicament per tenir el cap més clar? Només una mica…per no oblidar la tasca que tinc entre les mans?
Puc descansar… i quanta estona i així poder justificar-me d’allò que no he fet?
O potser cal reposar una mica per veure amb perspectiva tot el que faig o no faig…
-Hi ha tantes coses a fer…per estimar els germans…!
- He visitat aquella persona que està sola a casa seva..? Ho podia fer? calia fer-ho o estava descansant?
- Que no havia d’anar a la manifestació per protestar de les reformes laborals i les retallades injustificades?
- Que no havia d’anar a “acompanyar” els meus germans senegalesos que els volen treure de la seva “nau” on viuen?
- I el meu testimoni “d’amor als germans” com l’he viscut?. Amb paciencia, o l’he defugit per impertinent…o desagradable?
- I com està la col·laboració a aquella Fundació, ONG, urgència mundial?
- Quan escolto les notícies dels mitjans de comunicació o els debats a TV…reposo? descanso, m’animo a comprometre’m?
- Què deuen fer aquells amics meus que estan a Mali, Síria, Jerusalem, donant la seva vida…?
No sé pas com passaré les meves vacances…i repòs… a la muntanya, a la platja…
Sabré estar atent al meu voltant i als germans, per poder estar descansar en Jesús?

miércoles, julio 04, 2012

Quins dies...d'estiu..!




- No sé si a vosaltres també us passa… cada dia tinc més “inputs”(entrades) de tots tipus i m’adono que cada vegada reflexiono menys. Cada cop vaig més a allò que crec l’essencial de les coses i les realitats de la vida i no tinc temps de reflexionar davant de tants esdeveniments que m’envolten. Potser és degut a que em faig vell…però no m’ho acabo de creure…! M’adono que passen moltes coses en aquest món i em paralitzen en comptes d’engrescar-me a  actuar…o em justifico “indignant-me” i prou, i deixo per a més endavant la reflexió, la reacció , l’actuació i el compromís.
No sé si m’explico… Intento explicar el que em passa
Ara, al meu voltant m’adono que:
- Estic davant de l’ordinador i mentre vaig reflexionant i escrivint aquestes línies, van sortint a la pantalla unes icones que m’avisen que amics meus s’estan connectant a internet, a les xarxes socials i que van escrivint missatges, observacions i això sense que em diguin res a mi personalment. Això , si cal, ho faran en un altre moment, per e-mail.
- Per cert, per e-mail rebo cada dia “l’Evangeli del dia” amb comentaris d’algun teòleg, les notícies del principals diaris i diversos informatius, ja siguin de temàtica religiosa com laica. També els RSS que m’estalvien la cerca d’articles o novetats de llocs prèviament sel.leccionats. Quin estalvi de paper... Ja no rebo gairebé cap rebut en format paper. Cal col.laborar a fer una societat més ecològica.
- No vull allargar-me comentant els “blogs” “webs””facebook”,” twiters” d’amics que et posen al dia de qualsevol esdeveniment. I no parlem de de la tasca de tenir al dia els propis “blog”...etc.
- Noto que la lectura, de llibres, ha afluixat comparativament amb altres èpoques. Però, ara, utilitzo els “E-book” per llegir llibrers digitals, durant l’estona que estic en el transport públic.
M’adono, que de moment només he parlat de les “entrades” que m’han ofert les TIC, d’ordre virtual. Ja vaig fer bé d’anar a un seminari, als jesuïtes de Casp, que tenia per títol: “L’església virtual”. Un altre moment parlaré d’altres informacions o esdeveniments, que m’envolten en el dia a dia... i què i puc fer...

lunes, junio 18, 2012

Atents i acollidors...




“Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el que m’ha enviat” Mt- 10,40
-Diumenge passat, a la parròquia vàrem celebrar una “Jornada festiva parroquial” com a cloenda de curs 2012 i que tenia com a lema “El compromís social cristià”.
Enguany calia reflexionar en i amb aquest lema.
Quanta gent desorientada...! quanta desconfiança en les institucions i els polítics...! Què fer amb el treball, l’atur, el diner, els estalvis...! On posar-los...!
Els que som una mica grandets, no se’ns va educar gaire perquè fóssim “atents i acollidors” amb el germà.
I penso si enguany eduquem els nostres fills, néts...etc. en aquests valors... No en les Esglésies...on gairebé no hi van, sinó amb el testimoni diari i en les actituds i valors cristians. Això sí que ho entendran i podran anar descobrint que la vida és “un misteri d’amor” I que Jesús ens ho va dir i demostrar amb la seva vida.
Quant de temps hem perdut i perdem amb discussions, esclavituds, dependències amb els poders econòmics, polítics, religiosos.

Cal una “Església rebel”, també avui.... Mira , si et plau el programa “Segle XX” del canal 33, de diumenge passat, dia 17 de juny. Clica l'enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/4128430/LEsglesia-rebel

domingo, junio 03, 2012

"Benvinguda als premis de Blogs"

Un dia una amiga meva, la Montse, em va enviar un missatge dient-me que em premiava el Blog. A veure si volia participar en el "joc".
Mireu: -PAU A LA TERRA

Quina sorpresa en veure que havia estat premiat…
M’ha fet pensar… Responc? Continuo la “Benvinguda als premis de blog”?
Si continuo a quins 5 blogs premio? Amb quins criteris ?
He preferit reflexionar entorn al per què vaig crear aquest Blog meu: “Blog d’en Manel Filella” En l’encapçalament ja poso l’objectiu d’ell.

 Crec que he lograt aquest objectiu. Tinc uns quants seguidors i no se qui són...Nous? els mateixos ?

M’és igual si els faig algun bé comunicant-los allò que se m’acut i que m’agrada compartir.
I ara el que em passa és, que hi ha tants de “blogs” interessants i que m’agraden...i sempre en surten de nous i que tinc ganes de llegir-los i no tinc gaire temps per didacar-me a llegir-los...

I no parlem de les “xarxes socials” Facebook –Twiter- webs personals i col•lectives, de fundacions, d’ONG...d’Escoles, de participació col•lectiva.
Enmig de tanta “xarxa”, escollir i premiar 5 “blogs” m’és difícil. Trio els que miro més? Miro les noves descobertes? Per què cal que les premii...?
Admiro els blogs que m’ajuden a conèixer el món on visc i les maneres d’entomar-lo, ja que el “misteri” cadascú l’entoma tal com és.
Em deien quan estudiava filosofia que “quidquid recipitur ad modum recipientis recipitur” Encara que premii a companys que ha estat premiats per altres, escullo aquells blogs que habitualment m’ajuden a fer “xarxa social” i que manifesten més ganes de compartir vivències i m’ajuden a ser un persona “vivent” i que m’ajuden a “d’estimar” tothom en aquest món tan esbojarrat i desorientat en què vivim.
Podria posar, pel mateix motiu força “Webs socials” però avui no és la qüestió d’aquestes altres xarxes.

Em deicideixo a escollir-ne 5

 -PAU A LA TERRA

 - SANT ILDEFONS

- DIARI DE JOSEP LLIGADES

- VITA MOLESKINE

- IDÓ

Si els premiats voleu seguir la cadena heu de fer el següent:
1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho va atorgar.
2. Nominar als teus 5 blocs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
3. Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blogs.

lunes, mayo 28, 2012

Bassas entrevista Arcadi Oliveres

No calen comentaris. Tot queda claríssim. A veure quan els governants,els polítics,les judicatures i entitats vàries decideixen processar els responsables...

sábado, mayo 26, 2012

Marató de la pobresa

Als meus anys, mai m'havia vist de viure una situació de crisi de valors, econòmics, bancaris, institucionals, especulatius, polítics i religiosos, de tant calat... i com a conseqüència  la situació de pobresa, sense cap culpa, que la societat a empès a tanta gent.
Confio que Pentecosta hi faci més que nosaltres... Interessant aquesta tertúlia..

sábado, mayo 12, 2012

"TAL COM EL PARE M'ESTIMA..."

“Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres” “Aquest és el meu manament que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn.15,9-17) M’adono que realment es viu així…oi?
Principalment amb els que ho necessiten més.
Al meu voltant m’adono de tantes coses…
 - El proper diumenge celebrarem la fi de curs parroquial celebrant l’Eucaristia i després dinarem plegats a la plaça de l’Església.
- Avui els meus fills, amb els seus fills, han anat amb els seus amics I família a conviure I a explicar-se coses de la seva vida.
- Tinc unes amigues que aquests diez están a països africans portant a terme un projecte de vida i convivencia.
- Uns altres están treballant perquè la “cooperativa” que regenten amb gent necessitada no s’enfonsi per culpa de la “crisi”.
- La Rosa i la Carme m’expliquen la feina que tenen amb els seus marits, que tenen Alzeimer. I que cada dia novetats.
- Antics alumnes meus, avui, estant recollint aliments per una comunitat d’inmigrants, que ho necesita molt.
- El tema de “l’amor als altres” no el parlem mai amb la meva familia. Deu ser una cosa un xic vergonyosa…
- A les homilies on vaig, tothom parla que “ens hem d’estimar” però diuen com…tantes ocasions que hi ha a la vida…!
- Darrerament, deu ser que em faig gran, continuamente em pregunto com “estimo” i sempre trobo justificacions.

“Us he confiat la missió d’anar per tot arreu a donar fruit…”

jueves, abril 26, 2012

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

Quina setmana...!!!
- Dijous 19, amb companys de l'Associació "Àmbit XXI" tota una jornada al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Fa il·lusió de trobar-te amb antics companys i conviure i compartir la vida i els projectes de vida de cadascú.

-Dissabte i diumenge, 21 i 22  convivència, reflexió-estudi del llibre dels Fets dels Apòstols i celebració de la Pasqua de Resurrecció amb companys del grup de la "Diaspora".

- Dilluns,23 Sant Jordi...Rosa i llibre.
- Dimarts 24 i dimecres 25, ensopecs del Barça i el Madrid
- Dimecres 25 acompanyament a "Can Ruti" i reviure la celebració de la Festa de Sant Jordi amb els infants hospitalitzats i molt il·lusionats per la Llegenda de Sant Jordi i l'esperança de vida que entre tots ens encomanem per l'estimació que ens donem mútuament.

Aqui teniu un tast de la meva estada amb els infants ingressats...

i si en voleu assaborir una mica més cliqueu a l'enllaç:http://blocs.xtec.cat/aulahospitalariagtp2011/

miércoles, abril 25, 2012

CURS D'ICONOGRAFIA

US INTERESSA EL TEMA DE LES "ICONES" ?




CURS D'ICONOGRAFIA
 
Lloc de realització

Casa d'Espiritualitat Escolàpies d'Arenys de Mar.- C/ Andreu Guri, 54; C/Antoni Torrent, 43


(ACCESSOS: Trens de rodalies C1
Nacional II i autopista del litoral C32, a 40 km de Barcelona)

Quota

    preu del curs 400 €
    allotjament: Escolàpies d'Arenys de Mar                                
    40 € pensió complerta

 inscripcions i informació
Carme Ayguavives,
Ptge. Arada, 11 – 17800 OLOT
Tels. 972 26 22 10
         628 77 29 69
 
Per confirmar la preinscripció, abans del 30 d'Abril cal fer una bestreta de 150 € al cc de Catalunya Caixa
            2013 1808 92 0100002598.
(Pels assistents de fora d'Espanya:
IBAN: ES62 2013 1808 9201 0000 2598     
BIC: CESCESBBXXX)       
(La resta  es podrà satisfer al començament del Curs)


PROFESSOR
GIANCARLO PELLEGRINI
Titular de l'Studio Iconografico Labarum Coeli de Bologna

ORGANITZACIÓ I COORDINACIÓ DEL CURS
CARME AYGUAVIVES


 XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
 
GIANCARLO PELLEGRINI
Bologna 1957


Llicenciat en Belles Arts i especialista en Història Oriental es dedica a les icones des de 1980.
Va ser deixeble del Pare Georges Drobot de l'Església Russa i d'Aleksandr Stal'nov de l'Acadèmia Teològica de Sant Petersburg. El 1986 va fundar l'Studio Iconografico Labarum Coeli on es dedica a les icones, tant dins l'àmbit eclesiàstic com privat. Des de 1989 i sota el patrocini de l'Associazione Icona, que ell presideix, imparteix cursos d'iconografia a Bologna i a altres ciutats europe.
TEMA DEL CURS
ARCÀNGELS MIQUEL i GABRIEL


            

Horaris
matins de 9 a 13 h
tardes de 15 a 19            
  
Material
Material propi per escriure una icona (a càrrec de l'alumne)
Per daurar: or, coixí, ganivet, polonesa...
Pinzells : es recomana Raphael de marta sèrie 8408 núm. 0 i 2 i d'esquirol (petit gris) sèrie 8354 num. 5 i 10
Altres estris personals com llapis, paleta, cavallet així com draps i bata aniran també a càrrec de l'alumne.
Emulsió, disolvent, gomalaca, bol..., a disposicó de tothom.
La taula, ja preparada, la pot facilitar l'organització, al preu de 40 €....