domingo, julio 22, 2012

...Veniu i reposeu...



-“Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”(Mc.6,30-34)
- Reposar de què? Físicament per tenir el cap més clar? Només una mica…per no oblidar la tasca que tinc entre les mans?
Puc descansar… i quanta estona i així poder justificar-me d’allò que no he fet?
O potser cal reposar una mica per veure amb perspectiva tot el que faig o no faig…
-Hi ha tantes coses a fer…per estimar els germans…!
- He visitat aquella persona que està sola a casa seva..? Ho podia fer? calia fer-ho o estava descansant?
- Que no havia d’anar a la manifestació per protestar de les reformes laborals i les retallades injustificades?
- Que no havia d’anar a “acompanyar” els meus germans senegalesos que els volen treure de la seva “nau” on viuen?
- I el meu testimoni “d’amor als germans” com l’he viscut?. Amb paciencia, o l’he defugit per impertinent…o desagradable?
- I com està la col·laboració a aquella Fundació, ONG, urgència mundial?
- Quan escolto les notícies dels mitjans de comunicació o els debats a TV…reposo? descanso, m’animo a comprometre’m?
- Què deuen fer aquells amics meus que estan a Mali, Síria, Jerusalem, donant la seva vida…?
No sé pas com passaré les meves vacances…i repòs… a la muntanya, a la platja…
Sabré estar atent al meu voltant i als germans, per poder estar descansar en Jesús?

miércoles, julio 04, 2012

Quins dies...d'estiu..!




- No sé si a vosaltres també us passa… cada dia tinc més “inputs”(entrades) de tots tipus i m’adono que cada vegada reflexiono menys. Cada cop vaig més a allò que crec l’essencial de les coses i les realitats de la vida i no tinc temps de reflexionar davant de tants esdeveniments que m’envolten. Potser és degut a que em faig vell…però no m’ho acabo de creure…! M’adono que passen moltes coses en aquest món i em paralitzen en comptes d’engrescar-me a  actuar…o em justifico “indignant-me” i prou, i deixo per a més endavant la reflexió, la reacció , l’actuació i el compromís.
No sé si m’explico… Intento explicar el que em passa
Ara, al meu voltant m’adono que:
- Estic davant de l’ordinador i mentre vaig reflexionant i escrivint aquestes línies, van sortint a la pantalla unes icones que m’avisen que amics meus s’estan connectant a internet, a les xarxes socials i que van escrivint missatges, observacions i això sense que em diguin res a mi personalment. Això , si cal, ho faran en un altre moment, per e-mail.
- Per cert, per e-mail rebo cada dia “l’Evangeli del dia” amb comentaris d’algun teòleg, les notícies del principals diaris i diversos informatius, ja siguin de temàtica religiosa com laica. També els RSS que m’estalvien la cerca d’articles o novetats de llocs prèviament sel.leccionats. Quin estalvi de paper... Ja no rebo gairebé cap rebut en format paper. Cal col.laborar a fer una societat més ecològica.
- No vull allargar-me comentant els “blogs” “webs””facebook”,” twiters” d’amics que et posen al dia de qualsevol esdeveniment. I no parlem de de la tasca de tenir al dia els propis “blog”...etc.
- Noto que la lectura, de llibres, ha afluixat comparativament amb altres èpoques. Però, ara, utilitzo els “E-book” per llegir llibrers digitals, durant l’estona que estic en el transport públic.
M’adono, que de moment només he parlat de les “entrades” que m’han ofert les TIC, d’ordre virtual. Ja vaig fer bé d’anar a un seminari, als jesuïtes de Casp, que tenia per títol: “L’església virtual”. Un altre moment parlaré d’altres informacions o esdeveniments, que m’envolten en el dia a dia... i què i puc fer...