sábado, diciembre 27, 2008

GAZA



"Hola amigos y amigas..., pasó la navidad, los dias de "paz y amor", se termina la tregua en Gaza (Palestina) y parece que el ejercito israelí no va a esperar mas, se avecina una tormenta, hoy desalojaron Gaza de personal europeo, los muertos no son iguales según su nacionalidad...,. Siento la impotencia desde mi casa..., estuve en Gaza este verano, para mi Gaza tiene nombres, caras y miradas...y un montón de sonrisas...,. Tengo miedo a la masacre, las últimas noticias no son esperanzadoras, Isarel prepara el terreno, se criminaliza a toda la población palestina, se les acusa de radicalizar sus discursos y así se obtiene la licencia para matar..., Europa calla , mira y otorga...,.
Siento rabia y impotencia ...., espero equivocarme y que mis sensaciones no se cumplan, pero no digan que no lo sabiamos...
Les mando unos videos y unas fotos que dibujan otra Gaza, ahí estoy con los Payasos Sin Fronteras en agosto de este año..., esa es la Gaza que vimos y aprendimos a amar.., no los dejemos solos..., compartan este mensaje y mis buenos deseos.
Felices fiestas..para todos..."
Albert "Denguito"
Pallassos sense fronteres 1
Pallassos sense fronteres 2

miércoles, diciembre 24, 2008

domingo, diciembre 14, 2008

Recès d'Advent- ACO



Quin ambient més humà...i cristià...he viscut aquest matí..!
Recès amb els companys de la Zona de Montserrat del moviment obrer cristià de l'ACO.
Aquesta zona és única en el nostre bisbat de San Feliu de Llobregat. La componen 12 grups de Revisió de vida i un total de 106 militants
- Pregària
- Xerrada:Arcadi Oliveres ens ha parlat de l'actitud cristiana davant la situació de crisi econòmica actual.
- Testimonis de militants
- Col·loqui
- Eucaristia

Tot un matí de diumenge...Amb militants i els seus fills (n'hi havia dos que la seva edat no arribava al mes de la seva vida...)
Quines ganes de conèixer la realitat que ens envolta! I tenir una actitud cristiana davant d'ella.
Quina responsabilitat amb el moviment d'Església ACO.
Militants preparant, participant, erem força més gent que els militants dels grups.

I hem sortit amb la preocupació dels fets que la humanitat viu, però també amb l'esperança que el nostre dia a dia, el nostre testimoniatge contribueix a superar la crisi en què vivim...
- Hem reflexionat sobre la gran crisi de la FAM al món i les causes.
- També sobre la crisi energètica i ecològica.
- De la crisi financera
- L'impacte en el treball i els sous

En fi,hem vist com podem col·laborar amb la nostra actitud, amb el canvi de valors humans i cristians que hi ha en nostre fer diari.
Hem agrait, també, la carta pastoral que el nostre bisbe Agustí ha dirigit a tots els creients per tal de donar resposta en aquesta situació de crisi.

domingo, noviembre 30, 2008

"Estigueu atents, vetlleu..."(Mc.13,33)



Escric amb una sola mà...
"no vetllava, no estava atent..."
No he vist un clot al terra i m'ha fet caure i m'he trencat el 5ê. metacarpià de la mà esquerra.
M'ha fet pensar...quantes coses, quants esdeveniments hi ha en el meu dia a dia...i no m'adono d'ells, no hi estic atent...

N'hi ha que sí...
- una amiga m'explicava que acaba de morir sa mare de 87 anys...semblava talment que esperés que morís son fill de 47 anys..(havia mor el mes de setembre passat)-"Fes-me un lloc al cel...que jo hi vindré aviat i vull estar al teu costat"
- la meva sogra avui ha celebrat el seu 87è aniversari amb els seus fills, néts i besnéts...Tothom li diu "Iaia" per distinguir-la de les àvies. EllA sempre està atenta..i vetllant.
- ahir ens vam trobar 12 companys, mestres...els primers que vàrem començar, l'escola de l'Ateneu, en una de les seves èpoques...Qui més qui menys..al voltant dels 60 anys...
- uns amics ens explicaven les pèripècies, enquestes i anys que han hagut d'esperar per poder fer-se realitat, l'adopció d'una nena nascuda a Rúsia. L'altre tot just ha iniciat els tràmits d'idoneïtat per poder-ne adoptar una altra, també.
- Demà serà el primer dia d'una nova experiència, en el nostre poble: el voluntariat per a fer "reforç escolar" a nenes i nens i joves amb necessitats diverses...
- un dia d'aquests els nens i nenes de l'hospital i dels esplais on vaig podran signar en el meu braç enguixat...Quina ilu...que em fa. És que mai he tingut aquesta oportunitat.
- Demà, a la meva dona, li entregaran l'estudi genètic de risc,ja que diverses vegades l'han intervingut per extirpar-li cèl·lules canceroses. Com el rebrem aquest informe? amoinats, resignats, enfadats...esperançats...?
- El meu nebot ha celebrat el naixement de la seva segona filla - Lila-...quina il·lusió davant aquesta nova vida...i la mare..tapant les orelles per protegir-la del soroll pertorbador que l'envoltava...No poso la seva foto...perquè volen el seu major bé i no la volen exposar a cap risc de publicitat.
- També he rebut l'estudi del "recompte" de les persones sense sostre a la ciutat de Barcelona...i així veure com es pot acollir i atendre dignament aquesta realitat.

Quantes ocasions no aporta cada dia, la vida...Cal estar atents...cal vetllar i saber-hi estar responsablement...Això és la vida.

lunes, noviembre 24, 2008

Jubilate...

Satisfets de la diada de celebració dels 25 anys del nostre grup de Cant Gregorià,de l'Ateneu de Sant Just Desvern.

Continuarem cantant aquests cants que tants records ens porten...i ens ajuden a aprofondir en la pregària.
Riquesa de cants litúrgics provinents del segle VIII.

Que en gaudiu també vosaltres d'aquesta mostra que us n'ofereixo.

video

Si ua ha agradat aquí en teniu un altra tast.

lunes, noviembre 17, 2008

Cant Gregorià




(clica sobre de la imatge per ampliar-la)

Saps què és el Cant Gregorià?
Vols sentir peces d'aquest cant, durant una horeta, amb explicacions d'un expert, com és el meu Director en Ramon Moragas?
Encara hi ets a temps perquè diumenge vinent, dia 23 cantem al "Petit Palau" del Palau de la Música de Barcelona.
És que fa 25 anys que vam formar aquest grup i ho celebrem.
L'entrada costa només 10€.
Aprofita aquesta ocasió...
En aquesta ocasió gravarem, també un nou CD.

A veure si t'animes.

viernes, noviembre 14, 2008

En record i acció de gràcies...


Aquesta fotografia està feta a la parròquia de Sant Antoni de llefià de Badalona, avui divendres dia 14 de novembre, on per iniciativa d'ACO,la Delegació de Pastoral Obrera, en record i acció de gràcies ha celebrat una missa. Parròquia en què fou rector durant uns quants anys, el Bisbe Joan Carrera, recentment traspassat.

El coneixia personalment i necessitava assistir-hi....
També vaig anar al funeral que es feu a la Catedral de Barcelona...però necessitava celebrar una "Acció de gràcies" en un ambient com el d'avui...
- ambient totalment obrer...
- amb unes lectures escollides...
- amb uns parlaments fets pels que van conviure amb ell aquells anys
- amb unes ofrenes presentades amb el cor de força gent
- amb unes pregàries dels fidels molt sentides i viscudes
- amb lectura dels sentiments viscuts pels primers feligresos que el van conèixer allí.

S'hi notava... la sinceritat, els records...l'acció de gràcies
L'esperança, en aquests moments de crisi, que no en surtin més perjudicats els obrers que moltes vegades necessiten que no se'ls retallin els seus ingresos fruit del treball o el seu lloc de treball...
- tot amb la senzillesa pròpia d'uns creients que volen recordar i donar gràcies al seu pastor, consiliari, company, amic...

sábado, noviembre 08, 2008

Vetlleu, doncs, ...(Mt 25,23)



Jesús m'ho diu...

No hi entenc gens de bolets i menys dels no comestibles...
Però a la Serra del Bestracà...en un raconet s'hi troba aquest exemplar...
Solet...que ningú el veu ni el visita...
Però avui ha tingut la sort de ser vist, observat,fotografiat i publicat en el meu Bloc
Què hi fa aquest exemplar desconegut i segurament verinós en aquest indret de l'Alta Garrotxa, on si no hi passa algun excursionista...s'hi passarà la seva existència i ningú s'haurà assabentat de la seva existència un xic efímera...
Però, és veritat,ell "vetlla" en la seva existència...i no cal que faci més...

Sovint no m'adono que també "vetllo":
- M'he trobat amb persones, amigues i m'han parlat de la seva feina...efímera... i les he escoltat.
- La meva dona, Assumpció, m'ha dit: anem a fer un vol!! i hem trobat amics que no havíem vist des de fa uns 15 o 20 anys....i hem fet memòria,també, dels seus fills, que ja tenen una quarentena d'anys. Quina "vetlla" més agradable...
- En el consell pastoral parroquial d'ahir reflexionàvem entorn de que cal estar present - "vetllar"- i donar testimoni enmig del nostre poble i els seus barris, organitzacions, grups,etc...
- Avui hem preparat, embalant les coses, la cuina, perquè la setmana vinent la canvíem...Però si no cal..!!! que hi ha crisi... però els nostres fills ho volen i nosaltres ens cal un xic de "vetlla" per poder acollir qui vingui a casa a menjar.
- Feia uns dies que no actualitzava aquests bloc...i els meus amics i amigues el visitaven per veure si hi havia alguna cosa nova. I no en trobaven...És que estava un xic "adormit" i no "vetllava" gaire.
- Fa uns dies vam anar,invitats, a un casament d'uns amics nostres...
Quina alegria...! quants petons...quants crits "que visquin els nuvis..!!"
Quina enveja de felicitat..!!! millor dit quina nostàlgia per no haver estat "vetllant" tots aquests anys passats, o potser no haver "vetllat gaire". Aleshores si que haguèssim estat feliços i no amb sanglots de tristesa pel temps no aprofitat o "vetllat"

Demà necessito alimentar-me d'Aquell que "vetlla sempre"...a les muntanyes i a les ciutats perquè sàpiga "vetllar sempre" també...
-

jueves, octubre 30, 2008

Humanitzar l'economia



Dilluns 27 a la Sala de "Cristianime i justícia" no s'hi va caber i vam anar a emplenar de gom a gom el Temple del Sagrat Cor del Jesuites del carrer Casp...
És que com cristians ens preocupa i molt el que passa en el mon de l'economia aquests dies.
Com que "Mans Unides" ha fet en el seu bloc un resum molt ben fet, us poso l'enllaç

- Enllaç: Mans unides
Cal humanitzar el sistema econòmic.

Aquesta és una de les conclusions que es van escoltar dilluns passat a l’Església del Sagrat Cor del carrer Casp. Un grup d’experts de diferents àmbits van ser convidats per Cristianisme i Justícia per tal de tractar d’explicar davant de quin tipus de crisi estem: econòmica o de valors, de gran números econòmics o de rostres humans atrapats per un sistema insolidari.

domingo, octubre 26, 2008

"Estima els altres com a tu mateix..."



Avui he agafat la màquina de fer fotografies...Estava animat i convençut que en el dia d'avui...un dia tan clar, calorós i assoleiat...tindria ocasió de fer alguna foto per posar en aquest meu bloc...Doncs res de res. Cap fotografia...No hi he pensat tot i que portava la màquina a la meva butxaca...
Al final en poso una que el meu cunyat ha fet en la seva excursió setmanal...a la Garrotxa. I mira si no he tingut ocasions de fer-ne alguna...
- Avui és el dia de "Sant Just al carrer". Moltes paradetes per a vendre objectes i molta relació entre els ciutadans de Sant Just. Molta música.
- Avui, amb la família, en acabat de dinar, hem fet els panellets de pinyons, ametlla, de codonyat,etc...I el meu nét, en Joel, era el primer any que n'aprenia a fer.
- Al vespre hi ha hagut el concert "Requiem" de gabriel Fauré, a la meva parròquia. Han cantat l'Orfeó Enric Morera de l'Ateneu de Sant Just, acompanyat d'orgue. L'església plena de gom a gom.
- Tot passejant en Trapp, el nostre gosset, hem conegut una parella que també portava el seu gosset, en "Panxo". Tot i no vivint a Sant Just hi venen sovint. L'infància l'han passat aquí. Amb aquesta parella deseguida hem sintonitzat...Ens hem explicat la nostra vida actual. Amb d'altres persones costa una xic que hi hagi "feeling"
- Amb l'atre gent del "pipican" tot parlant de les batusses joganeres entre les gosses i els gossos, en anem comunicant en el nostre punt de vista i les estratègies de convivència ja sigui entre els gossos com entre les persones...
- Avui en S. i Na C. ens han explicat el seu viatge als voltants de Burgos, en uin dels seus viatges per l'Imserso" Semblava talment que si no poguessin viatjar mo es podrien anomenar de la "2a edat"
- Tampoc no ha falta l'ocasió de parlar de la "crisi"...econòmica que patim i patirem.

En cap de les ocasions he pensat de fer alguna fotografia.

Però vaja, he tingut moltes ocasions "d'estimar els altres..."

viernes, octubre 17, 2008

Concert de cant gregorià



- Com que fa 25 anys que canto en aquest grup de Cant Gregorià...
- Com que em fa por que s'exhaureixin les entrades i si t'agrada escoltar Cant Gregorià...ja no hi puguis venir...
- Com que pots encarregar les entrades per internet:Palau de la música

et comunico que el proper dia 23 de novembre- diumenge- i a les 6 de la tarda farem un concert al -Petit Palau- del Palau de la Música Catalana.

Ja estàs avisat... i l'entrada només val 10€.

miércoles, octubre 15, 2008

Què escollir...Cal escollir?



Ahir...dimarts, al Palau de la Música Catalana l'homentge a Lluís Ma. Xirinacs...
"En ple ús de les meves facultats marxo
perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em trova
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

Aquest és el testament d'en lluís Ma. en el seu "Acte de sobirania"

El Palau ple de gom a gom...i amb un sol cor i una sola veu.

Avui, dimecres, he anat a passar una estona amb els meus amics de l'hospital...

Quins plors no feia l'A. perquè li fallava una de les "bombes" deia ella, li pitava i l'infermera no sabia exactament què passava. Després d'una estona hem jugat juntament amb els seus amics i amigues.
l'Alej.apunt de ser intervingut quirùrgicament, em volia demostrar que ell dominava l'ordinador i sabia fer servir molt bé les "taules" del Word.
l'Ari.. no ha pogut jugar amb nosaltres perquè el metge l'ha cridat per fer-li unes proves i unes anàlisis.
Els pares i les mares d'ells aquesta estona que he estat amb els seus fills i filles han pogut descansar i anar al Bar a prendre una veguda o un entrepà. No sabien quina cara posar en veure que hi havia gent voluntària que volia fer una estona de companyia als seus fills i filles i passar una bona estona alegre i distreta, davant del dolor, el sofriment i la soledat en què es trobaven tots plegats.

Les dues sessions viscudes no es contradiuen, són ben reals. Però semblaria que la d'avui ha estat més humana i més propera.
Jesús segurament també hauria estat present a les dues... No creus?

domingo, octubre 12, 2008

Resistència, utopia i alegria



El lema de la Jornada General de l'ACO d'enguany és:
ESPIRITUALITAT MILITANT: RESISTÈNCIA, UTOPIA I ALEGRIA
Més de 400 militans del moviment obrer ACO emplenaven la sala d'actes del Col·legi dels Salessians d'Horta, on s'ha celebrat la 55a. Jornada General d'aquests moviment obrer cristià.
- Molta gent gran...convençuda de la seva identitat,de la seva història i compromesos en el món.
- Conscient de la seva responsabilitat i de les dificultats per a iniciar a nous militants. Gràcies a la JOC, moviment obrer dels joves, les files de militans adults es nodreix de nous iniciats, però d'aquí uns anys...quan no hi hagi aquesta font...es preveu una recessió notable...
- I de la dificultat per mantenir una actitud militant.
L'espiritualitat de Jesús, ens ofereix un estil de vida singular:
- Actitud de denúncia
- Anunci militant de la Bona Nova
- Compartir l'utopia i l'alegria del nostres ser i fer
- Celebrar amb Jesús i els companys la comunió de la Salvació.

viernes, octubre 03, 2008

2a Jornada d'Intercanvi d'Experiències d'Aprenentatge Servei


És una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

La Sala d'actes de Rosa Sensat estava plena de gom a gom.
Les experiències presentades:
1- Aprenentatge solidari:d'acollida a nouvinguts, ha estat presentada per l'escola Solc Nou de Barcelona.
2- Rehabilitació del refugi del Xut a la Serra del Montroig, presentada per l'A. Escolta Garbí de Lleida.
3- Tutors de contes, presentada pel CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau.
I la primera part ha estat closa per la conferència: Ciutadania: una forma de ser i de fer, donada per la Doctora Adela Cortina, catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.
La segona part s'han fet Treballs de grup més específics.
L'acte s'ha clos amb un pica-pica sopar i espectacle a càrrec d'un grup d'alumnes de l'IES Eduard Fontseré de l'Hospitalet de Llobregat.
Tot un èxit d'assistència i d'interès

+ Info: Centre Promotor d'Aprenentatge Servei

jueves, septiembre 25, 2008

Sufficit diei malitia sua... (Mt.6,34)



"Ja en té prou cada dia amb el mal que porta..."

- A les vuit del matí calia portar a donar fer volta amb el gosset.
- Em trobo la M.també passejant el seu gos. És que avui el seu marit ha hagut de marxar a les cinc del matí per arribar a les set al seu lloc de treball, a Vilanova.. Tornarà a les cinc de la tarda. I així cada dia...
- He hagut d'anar a comprar al "super..." La caixerà estàt molt amable amb tots els clients, dient el nom de pila de cadascun...Es veu que els coneix molt bé...i així la cua de la caixa es feia eterna...per les converses que tenia amb cada client.
- He mirat si les cançons que necessita la meva jove per fer el crèdit d'estudis que pecisa per la seva feina, les havia pogut baixar totes amb l'Ares (programet per baixar fitxers d'internet)I sí, moltes. Estarà contenta i jo també...
- En Ll. m'ha enviat per correu electrònic...els cants de la Missa que diumenge vinent hauré d'assajar i conduir en la celebració...a la meva parròquia.
- La meva dona ha hagut d'anar al metge de capcelera per comentar allò que ha de fer ja que té unes pedretes a la melsa...
- El pastor evangèlic de l'església on va la noia que ve a casa a fer feines de neteja ha vingut a casa, amb el seu cotxe a recollir un armariet per poder-lo portar a casa de la P., ja que a mi no m'anava bé de fer-h.
- També avui ha sigut el primer dia que la meva dona i jo anàvem a buscar el nostre nét Joel a la nova escola pública d'enguany...perquè ja va a P3.
- Al "sorralet" s'ha trobat amb molts altres nens i nenes. I s'han deixat els juguets que portaven cadascú.
- He preparat la reunió de demà del Consell pastoral parroquial. La primera de l'any escolar que iniciem.
- M'he apuntat a una jornada de reflexió a Rosa Sensat, entorn uns projectes i experiències que s'anomenen "AS" - Aprenentatge i Servei-.
- Avui també hi ha hagut la reunió de Zona de l'ACO per nomenar el seu representant a les reunions del comité central (no hi he pogut anar...)
- El meu amic C. de l'hospital de Can Ruti que té 9 anys...m'explicava qu a la seva habitació hi ha una nena magrebina,que quan ha d'anar al Lavabo, no utilitza el que hi ha a l'habitacó, perquè aquest el fa servir ell, que és un nen. Ella ha d'anar a un que hi ha al final del passadís... El meu amic de nou anys em comenta: "És que costa molt canviar les tradicions dels pobles..."
- He mirat d'actuaitzar els meus "blocs" d'internet
- M'oblidava de dir-vos que cada cop que sento els comentaris sarcàstics i els insults partidistes del locutor "Jimenez Losantos" de la COPE, penso que alguns bisbes ho deiuen agrair i celebrar...

lunes, septiembre 22, 2008

Ut quaeant laxis...




El dia 21 el nostre grup de "Cant gregorià" de Sant Just Desvern, sota la direcció d'en Ramon Moragas, vàrem anar a monestir de Sant Pere de Casserres (Tavèrnoles-Osonès)en ocasió de celebració del 25è aniversari de la existència de nostre grup.
Aquí en teniu unes fotografies.
Va ser una ocasió més de trobada familiar i fraternal d'intercanvi.
I en el marc natural fantàstic de Sau i el seu pantà.
La nostra presentació la fem sempre així, tot recordant les notes musicals:

Ut quaeant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmulis tuorum
SOLve poluti
LAbiis reatus
Sancte Ioannes...

Que per molts anys puguem cantar les melodies gregorianes...

I si us plau escoltar-nos, el proper "Concert de Cant Gregorià" el farem el diumenge dia 23 de novembre de 2008 al Palau de la música Catalana -Petit Palau" , a les 6 de la tarda. Fin aviat

sábado, septiembre 13, 2008

Més converses...



Volia ordenar-les...
Volia reflexionar-hi...
Ja ho faré...però la vida està feta molts cops de coses petites, improvisades,de la vida diària de les persones que t'envolten... i el testimoniatge urgeix...

- E: A mi tenir un gos i haver d'anar al pipican m'ha canviat la vida. Els horaris són diferents d'abans...Però ho he fet amb molt de gust..Els gossos són bons amics i et fan companyia.
- En: Sabeu què ja he fet la segona entrevista i possiblement m'acceptaran a la nova feina de comercial...i també he guanyat el judici i podré cobrar l'atur si no m'accepten a l feina...???
- Ar: Doncs a mi també. Us he de comunicar que el meu "jefe" m'ha dit que estés tranquil·la, que em renovaven el contracte que tenia almnenys per un any.
- C: Doncs jo no sé si agafar una substitució de "plaça de difícil substitució (o alguna cosa així) perquè m'han dit que si l'agafes et donen punts i puges de numeració al moment d'escollir-ne d'altres, quan convingui.
- E:A mi ja m'han acceptat a les llistes de substitucions però he d'esperar que es produeixi alguna baixa.
- E: La meva filla -adoptada (provinent e Rússia)- dilluns començarà a anar a escola...Només una hora...Els mestres s'han d'adaptar a la noves criatures...
- M: Sabeu que continuen els robatoris per la nostra zona...?
..............

viernes, septiembre 05, 2008

Converses en el meu "pipican"

videoEn Trapp, el meu gos “cocker”, ja està nerviós perquè s’acosta l’hora d’anar a jugar, que no a fer les seves necessitats fisiològiques, perquè aquestes les fa al pati de casa o, si s’escau, a qualsevol altre lloc però no al seu “pipican”. Allà hi va per jugar, relacionar-se, fer amistats... I mentrestant, jo hi trobo també, segons l’hora , veins i potser ja, amics i amigues que freqüenten el mateix indret. - Avui si que fa calor, eh? Aquests darrers dies com mai... comença sovint la conversa. - És veritat, aquesta nit era insoportable... I quines converses més hi tenim? Ui no acabaria pas. Però en selecciono algunes que crec més interessants.
- Desitgeu-me sort que dijous tinc el judici per acomiadament “inprocedent”... ja fa mesos que cobro de l’atur, però ara , espero que es resolgui definitivament la meva situació laboral... – explica l’Engràcia
- Jo també tinc un amic en una situació similar......afegeix en Carles
- Ja ens explicaràs com t’ha anat...eh? replica en Manel Sabeu què..?-diu en Xavier- a la meva escala ahir van entrar lladres i es van emportar les coses de valor que van trobar...Vam haver d’avisar la policia i els mossos d’esquadra. Eren uns “sudamericans” i uns “romanesos”. Aviat haurem de posar “alarmes” als pisos... - A mi em van entrar ara fa dos anys, per la nit, i ni me’n vaig assabentar. El meu gos un “labrador” tampoc li va cridar l’atenció. No sé pas com ho van fer per no cridar l’atenció.
- Ja he comprat el cadellet “labrador de color marró”. Ho he fet per internet i ara estem arreglant “els papers” perquè me’l puguin portar sense problemes (vacunes..etc.)
- I quan et va costar ?
- 1.300€...una mica car, però val la pena. El seu pare és preciós i premi nacional en un concurs de gossos que es va fer l’any passat.

- Els veïns del pis de dalt, avui m'han escridassat perquè, com que la meva companya i jo treballem de nit, el nostre gos quan sent qualsevol soroll, es posa a bordar. I clar, nosaltres no sabíem que bordava. Li hem hagut de posar un collaret que fa unes descàrregues i aleshores el gos escarmentat ja no intenta bodar més... També haurem d'insonoritzar ls parets del nostre pis...
- Pobre bèstia...
- I pobres veïns... Ja us aniré explicant...

Com veieu... converses que fan pensar i que difícilment trobes l’ocasió de ser testimoni de Salvació i Amor.... O és que potser amb la actitud..., paciència...en escoltar, respecte en respondre i les propostes que diexes anar de tant en tant...ja és això del que es tracta...

domingo, agosto 24, 2008

I vosaltres qui dieu que sóc ? (Mt.16,13-20)




Vós sou Misericordia, Amor, Salvació..!!!
És a dir que sóc perdonat, estimat i salvat...!!!

I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- quan vaig a l'hospital a fer voluntariat de companyia..
- els dies que vas a fer reforç escolar a Nou barris o a Ciutat Vella
- quan dones aquell curset d'informàtica...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

jueves, agosto 21, 2008

Contemplar és molt sà...


Ja aniré dient coses que he anat pensant, tot contemplant la natura...
Són massa coses per un dia sol...
Mai havia pensat que no aprofitava mil ocasions de "veure", "judicar" i "actuar" a l'estil de la millor "revisió de vida" que ens van ensenyar a la JOC i a l'ACO.
M'he adonat que més que "contemplar" la vida...mirava de justificar les meves reaccions o no actuacions.
Quantes vegades davant de l'alarma de les "emocions" no he sabut il·luminar la meva ment i més aviat cercava explicacions interessades.
La gent gran...el jovent...els infants...els amics i amigues m'han ensenyat a ser sincers i a no tenir por a les il·lusions, als projectes humans...a la vida...a la mort...
En fi...ara m'allargaria. Ja ho aniré fent en properes actualitzacions d'aquesta propera entrada a la vida més rutinària...

Acabem d'assaborir les darreres festes majors dels nostres pobles,ciutats i barris.

martes, agosto 05, 2008

Confiar...


Des de l'Artiga de Lin...Val d'Aran

- En "Trap", el meu gos...tot jugant ha trobat pel camp del Pallars Sobirà un ocellet mort entre les herbes de la muntanya...
- Un excursionista que passava per allà...m'ha explicat les excel·lències dels "cockers" sense jo demanar-li pas...
- Avui estic contemplant la grandiositat de les muntanyes del Montardo, la serralada dels Colomers...
- Unes jovenetes de 14 anys, que conviuen en el meu mateix hotel estan preocupadíssimes per fer goig als nois que es passegen pels voltants...
- Penso en les desgràcies i guerres que existeixen per tot arreu.
- Penso en les preocupacions dels nostres polítics i les del president de la conferència episcopal...
- Penso en na S, na B, en R, en F, na I,n'I, i tants que no saben per què a ells els ha tocat de viure amb la malaltia...
- En les enfermetats de tants familiars i amics i amigues meus...
- He de confiar en la presència salvadora i misericordiosa deJesús... és el més racional del meu ésser.
- En l'empenta i la il·lusió d'en M i d'en P en fer bé la feina que fan i en l'educació dels seus fills.

M' ho ha recordat els pans i els peixos de la multiplicació i la confiança de Pere per sobre de les aigües...

Bon estiu

domingo, julio 27, 2008

Ven tot el que tens i compra el camp



El tresor que es troba en el camp...és l'Amor, la Misericòrdia divines, la Salvació...
El tresor del seguidor de Jesús és saber viure l'Amor, la Misericòrdia, la Salvació...

Cal vendre-ho tot per tenir el tresor.
Fa uns dies vaig assitir a la celebració del 60è. aniversari d'uns parents...
Quina explosió de "vida"...!
Quantes felicitacions per haver viscut tants anys!
Per poder "viure" calen gaire anys?...o depèn de com els vius ?
Conec amics i amigues de 10 anys que han mort...
Aquesta setmana aniré a veure un amic de 15 anys que no sap si viurà gaire anys per la malaltia que té...
També en conec que han mort als 91 anys (un cunyat meu).
Quan un ja copsa què és la vida i comencen les malalties greus o ja pesen els anys...no fora millor morir per poder "viure sempre" ja ?...
Qui ha viscut més la "vida"?
La "vida" inclou la mort? Per què valorem més la "vida" i no la "mort" o la "vida i la mort". Educació... Potser és que albirem que hem estat creats per "viure sempre"...i així valorem la vida tal com la coneixem...

Però mentre "vivim" visc el "tresor" = l'Amor als germans, als pobles,als homes..?
Força animals marins, segons els biòlegs, quan han fet la posta d'ous...es moren. Ja han fet el que havien de fer a la seva vida.
La mitjana de la vida mundial dels humans, segons els biòlegs, és de 40 anys...i nosaltres ens empenyem a voler viure...50, 60, 70 ,80 ,90..com si això fos la "vida" que ha de viure el seguidor de Jesús...

domingo, julio 13, 2008

"El sembrador va sortir a sembrar..."(Mt.13)



Aquest pany està a l'ermita de Sta. Bàrbara de Pruneres(Alta Garrotxa).
No he pogut entrar a l'ermita perquè l'ermita "Enric" aquell moment no hi era.
Però, en ocasió de l'evangeli d'avui...m'ha fet pensar si estic obert a la llavor que Jesús tira perquè doni fruit esperat...
Ah...llavor d'amor fraternal, de servei al germà, de testimoni personal...

- He conviscut amb 20 persones al meu grup, tot reflexionant si els jocs que fem amb la canalla i a la no tant canalla, porta implícits uns valors a educar i com fer-ho...
- Al camping...tenia veins al bungalow on estava...Nois i noies, cadascú amb el seu historial vital...una vintena venien de Castella a passar-ho bé i a viure uns dies de convivència...Què posaven en comú...quina era la seva reflexió?...
- Uns altres tenien la seva tenda plena d'eines diguem-ne ecològiques: dipòsits per recollir l'aigua de pluja...contenidors per fer-se el compostatge...bidons per a cada una de les escombraries...vidre, plàstic...rebuig... Una planxa per a fer-se l'electricitat..i l'aigua calenta...Un estiu ben ecològic.
- L'amo del camping m'ha dit la contrasenya perquè pugui tenir "internet" i poder llegir i enviar els E-Mails.. i escriure en el meu Blog...
- Un amic meu s'ha passat l'estona del dinar d'avui explicant acudits perquè passessim l'estona rient (risoteràpia...)i així comencessim la setmana amb il·lusió...
- Avui al "pipi-can" erem una bona colla de gossos... uns 12..i els seus amos corresponents discutien i valoraven costums dels "cans" i com repercutia en la pròpia vida de persones...
- Clar, també hi ha ocasió de crear lligams nous de moltes menes...

Aquestes ocasions de convivència, d'intercanvi, d'enriquiment mutu, de servei... què més necessiten perquè la "llavor" de Jesús doni fruit esperat...?
En el projecte de Déu per a les persones...cal que existeixi una declaració "explícita" de la fe cristiana?...o cal una resposta i acollida d'amor, de servei, de millora...encara que no es tingui el do de la fe...
Per a la salvació amorosa de Déu..calen gaire requisits...?

viernes, julio 04, 2008

Escola d'estiu del voluntariat



Al poble d'Alp(Cerdanya) aquests dies 3-4-5-6 de juliol se celebra la 13a."Escola d'estiu del Voluntariat" on hi participo.
Des d'aquest intret escric aquestes línies...

Quina pau hi ha entres aquestes muntanyes...i quina frescor...

Quina germanor entres els companys assistents...voluntaris tots, de diverses institucions o fundacions, ja siguin públiques o privades.

Quatre dies de formació, en diversos cursos i activitats que fan que les coneixenses s'ampliin i ens adonem que hi han persones, a tot arreu, que dediquen varies hores de la seva jornada a diversos serveis sovint mancats d'atenció.

Que passeu un bon estiu

lunes, junio 30, 2008

L'ÈTICA DE CRIST...



Dissabte passat es va celebrar la "DIADA PER LA PLURALITAT" a Barcelona
Va intervenir el teòleg José M. Castillo. L'esquema de la seva conferència és la que us ofereixo avui. Algun altre dia ja us en parlaré més vivencialment en el meu "Dia a dia"

L'ÈTICA DE CRIST: ÉTICA DEL PLURALISME EN L'ESGLÉSIA I LA SOCIETAT
1- No se trata de plantear el problema filosófico que se refiere a la posibilidad de una ética no-religiosa. Es una cuestión debatida en teoría. Pero resuelta en la práctica, puesto que la experiencia enseña que hay gente no religiosa que es éticamente ejemplar.
2- Tomamos como punto de partida un hecho: Jesús de Nazaret vivió una ética que es normativa para nosotros. Sabemos que Jesús ha inspirado a cientos de generaciones de personas para vivir con rectitud y ejemplaridad hasta el heroismo.
3- Uno de los componenetes más distintivos y elocuentes de la ética de Jesús fue la tolerancia. De forma que sólo fue intolerante con los intolerantes, tanto por motivos religiosos, como por motivos nacionalistas. Por eso se puede afirmar que la intolerancia es la manifestación más clara del comportamiento anti-cristiano y anti-evangélico.
4- Jesús y el pluralismo con su comunidad de discípulos y seguidores.
5- Jesús y el pluralismo con los pecadores: los "perdidos" y "extraviados".
6- Jesús y el pluralismo con los infieles: los "magos", los extrangeros, los romanos, los samaritanos...
7- La cuestión de fondo: el Dios que se revela en Jesús es el "Dios encarnado", el Dios que se funde y se confunde con lo humano, con todo lo humano.

lunes, junio 23, 2008

"No judiqueu i no sereu judicats.."(Mt.7,1)



"Com" mirem els esdeveniments...?

- La R. biòloga, cada cop saps més com es produeixen el canvis en les cèl·lules dels éssers vivents. La seva feina és la investigació.
- La V. també va descobrint la influència i les conseqüències de les nostres actituds amb la natura.
- En P. i la C. no havien vist mai les profunditats del mar en aigües de l'illa de Hierro. Quins paisatges...! quina meravella d'éssers marins...(Ja us posaré alguna fotografia...).
- En B. ha quedat parat en veure el llarg passadís (20 minuts de cursa) fins arribar a l'Aula d'aquella escola de "l'Opus"i es sorprenia que fos una escola "concertada". Ah...i els seus alumnes "escollits" o "recuperats" i sense "nouvinguts"...
- La I. cal que es tregui el nivell "D" de català per poder obtenir la plaça desitjada de fa força temps.
- La E. preocupada per la seva salut, ja que encara se'n ressent de la intervenció quirúrgica del seu cor. I va veient que les seves activitats queden força limitades.
- En R. il·lusionat per tirar endavant l'empresa que se li ha encarregat de fer i de la qual se'n beneficiaran molts estudiants.
- En J.des de fa molts i molts anys no ha deixat cap dissabte de fer "muntanyisme" a la Garrotxa, amb el seu grup d'amics.
- L'A. avui, el seu cardiòleg li dirà, com funciona el seu cor...
- Avui la família S. es trobarà i celebrarà com moltes d'altres la revetlla d Sant Joan ot i que els coets no són del seu grat.
- El mossen.. està fent un estadística de l'assistència a la missa dominical, en auest mes de juny i veure-hi la incidència de l'aportació econòmica dels feligresos.
- L'I. m'està esperant a l'hospital perquè l'ajudi en el treball que ha de presentar al seu profe, perquè li aprovi el curs de batxillerat.

I jo observant i observant. I veig com m'és de difícil de no "judicar".
M'adono que depèn de "COM" miro les coses i els esdeveniments.

Així és la vida i així anar cercant quina és la "mirada" de Déu i quin el meu projecte de Déu...?
Difícil...sense confiança.

domingo, junio 15, 2008

En veure aquella multitud de gent...(Mt.9,36)



Necessitava un matí de reflexió...
I vaig anar a la 4a. Trobada del voluntariat oncològic.
Havien vingut de Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida.
Tots van comunicar-nos les seves vivències - com el diari personal - en la seva dedicació, com a voluntaris en hospitals i domicilis familiars.
Aquest servei era el més normal entre germans, com erem tots els que ens vam trobar...

Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.

Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...

domingo, junio 08, 2008

"El que jo vull és amor..."

- La Maria està preocupada perquè després de la intervenció quirúrgica que li van fer tot ja no és igual...
- L'Helena pateix perquè una amiga seva li ha dit que és anorèxica...
- En Miquel després de l'embolia que va patir veu que la seva vida a canviat sensiblement... - En Pere ha descobert l'hinduïsme i el camí del Ioga que l'ajuda a trobar-se a si mateix i a tenir sentit la seva vida.
- L'Ignasi després de l'accident de moto que va patir vol sortir-se'n en la selectivitat. Té la cara, el braç i la cama enguixada...
- M'ha sorprès l'esforç de superació i l'acceptació de les seves limitacions dels artistes que heu vist en el video que us he posat...
- La Irene no vol que li facin fotografies...diu que "no surt gens bé"...
- La "Cope" només sap criticar els nacionalistes i els populars reformistes...
- Aquests dies són dies de "congresos" en alguns dels partits polítics, per a... Què te a veure...el video...la vida... l'evangeli d'avui...?

video

lunes, junio 02, 2008

Vida...!



Ahir diumenge la meva dona, Assumpció i jo vam tornar a casa després de set dies d'estar a l'hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica que li van haver de fer.De moment tot bé.
Aquest hospital i molts d'altres són veritables ciutats sanitàries.
Quanta gent vàrem veure...! Quantes preocupcions...quantes llàgrimes...quantes alegries.
Gairebé tot orientat a la VIDA !!!
Mil i un esforços per assegurar, per salvar, per allargar la vida...
I la mort gairebé silenciada...

En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans.
Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren.
La mitjana de vida dels humans és de 40 anys.
I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys.
I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...?
Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!

miércoles, mayo 21, 2008

Qui ens convoca...!



- L’Assumpció, la meva dona, va convocar unes amigues de la infantesa. Varen ser disset comensals. Curiós…els homes es posen junts. I les dones també. Així poden parlar de les seves coses: negocis, viatges, treball, iniciatives, curiositats de la gent de la ciutat de Mataró, de les amigues comunes. És que viuen a Mataró.

- No fa gaire dies en va tornar a convocar unes altres amistats. Varen ser onze comensals. En aquesta ocasió les dones amb la seva parella i tots barrejats. La conversa es va iniciar tot just posats a taula. Cadascun va explicar la seva vida des de ben petit. Començant pels propis pares, l’educació que varen tenir, els estudis i les seves iniciatives de la seva vida: direcció d’un ganivet d’arquitectes, de l’experìència en el món dels estibadors del port, del peregrinatge transformador en el Camí de Santiago, de la participació i suport en el comerç just amb els països del tercer món, de la participació en el món de la política municipal, el camp educatiu i d’orientació psicológica, el camp del voluntariat –ONG, suport escolar, hospitalari...etc.

- Els dijous, a la tarda, els nostres néts ens convoquen per anar amb ells al “sorralet” on poden jugar amb altres infants de la seva edat. Es deixen les pales i les galledetes, juguen i juguen. Ens trobem amb els pares d’altres nens i nenes que van a la mateixa escola. Parlem de l’educació, del creixement, de les malalties. I també ens trobem amb ells quan la mestra ens convoca per explicar el procés de creixement dels nostres fills i néts.

- També els dimarts i dijous se’ns convoca per participar en el reforç escolar de nens i nenes i joves del barri. Allí ens trobem amb els monitors i voluntaris. I ens comuniquem les iniciatives, les dificultats de la tasca, el seguiment i el seu progrès curricular.

- Ara que tenim un gosset cocker, de 4 mesos, en “Trap”, hem d’anar al “pipi can” i allà ens trobem ben bé uns deu gossos, amb els seus amos i mestresses. Quines converses més assenyades i de bons educadors canins. Ja ens coneixem tots. I també surten altres temes del poble i preocupacions personals. Fins i tot s’han fer “kedades” per anar a sopar…etc.

- A travès dels Blogs que faig i que cerco segons interessos i edats....he fet molts amics, que ens comuniquem les nostres vides. També fan “trobades” i expliquen les seves descobertes , aficions, qualitats, dificultats en l’educació dels fills, els seus viatges i les qualitats i virtuts dels seus països I cultures.

- Quantes ocasions de comunicació...quantes convocatòries per comunicar-nos les nostres vides, de grups de militans, de comunitats on participem...per parlar del que passa al món que ens ha tocat de viure i on succeeixen tantes coses...desgràcies, acords, guerres, explotacions de l’home per l’home...etc...

- I al diumenge se’ns “convoca” a la celebració de l’Eucaristia... Quina diferència de convocatoria! Quina diferencia d’intercanvi! Quina diferencia “d’aliment”!

Quina diferencia en la comunicació dels nostres compromisos! Semblaria que per un cristià aquesta convocatoria que ens fa Jesús hauria de ser la principal, la que ilumina la nostra vida i el nostre Projecte de vida. Un altre dia ja us en parlaré...

viernes, mayo 16, 2008

Més primavera


Entre flor i flor...
- L'harmonia i convivència entre les famílies de la guarderia delmeu nét, tot celebrant la festa de la Primavera.
- També la trobada, entranyable d'onze amics i amigues de jovenut de la meva dona i que feia més de trenta anys que no es retrobaven junts. Més de tres hores explicant i compartint la "vida"...familiar, professional, de cooperació amb el tercer món, de participació en obres de justícia, en la política...Tot i l'edat...-mitjana de 60 anys...es notava la joventut intrior i la "primavera" de noves il·lusions, de noves trobades enriquidores entre tots...
- Entremig, dolors i desgràcies que succeeixen per tot el món, terratrèmols, aiguats, enfermetats, morts...

..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:"Abbà,Pare"...ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell" (Rom.8)

sábado, mayo 10, 2008

Fent Temple...virtual



Ves per on...volia escriure...i em costava de fer-ho.
Tenia tantes coses a comentar...
I de sobte una "amiga virtual" publica el que a continuació transcric. M'ha estalviat rumiar i escriure. Mercès "Abril" que és l'autora de la carta a Benedicte XVI.

"Estimado Benedicto XVI:
Oficialmente soy CATOLICA,. Soy consciente de que lo real y lo aparente a menudo están en contradicción en este mundo en el que vivimos –qué te voy a contar que tú no sepas–, pero siendo este un hecho que afecta tan directamente a mi persona, a mi forma de vida, a mis pensamientos e ideas, a mi dignidad como ser humano, no tengo por menos que indignarme
Y decirte las razones de mi indignacion
-Porque atacas la eutanasia y defiendes el valor del sufrimiento.
-Por considerar el aborto como homicidio en todos los casos.
-Porque haces el divorcio muy difícil y conviertes la vida de “pareja” en un infierno para ellos y sus hijos, provocando la violencia doméstica.
-Por impedir otros tipos de matrimonio o uniones, que en nada perjudican ni atacan al matrimonio convencional. Es falso que la familia en España esté sufriendo ningún tipo de ataque, como dicen tus obispos.
- Porque tienes homofobia a los homosexuales, al considerarlos una desviación moral, una enfermedad o un pecado.
- Por querer enseñar la religión de modo obligatorio a todos, en lugar de reservarla al ámbito familiar o de la comunidad creyente.
- Porque no respetas el laicismo, que es el estado primitivo del individuo.
- Por oponerte a la utilización de células-madre, que Tantas vidas podrían salvar.
- Porque sigues bautizando a los niños, seres Inconscientes del acto que reciben.
- Por convertir la comunión de los niños y niñas en un acto de ostentación y riqueza, contraviniendo la vida de Jesús-Pobre.
- Por callar tus obispos y sacerdotes, en las fiestas de los pueblos, con motivo de honrar a santos y a vírgenes, cuando se tortura y mata a animales indefensos e inocentes.
- Porque rechazas el preservativo, elemento indispensable para regular el número de hijos y evitar el Sida.
- Por acumular riquezas en el Vaticano y en todos los templos De Tu Iglesia, habiendo dicho Jesús que Él no tenía dónde reclinar la cabeza.
- Porque tú y la jerarquía que diriges deseáis el poder, cuando el Maestro vino a servir y no a
ser servido.
- Por rechazar la píldora, medio eficaz para ejercer una paternidad responsable.
- Porque sois “repartidores de sacramentos” en lugar de transmisores de la Buena Nueva.
- Por imponer el celibato a todos los sacerdotes, sabiendo que no fue así en la Iglesia Primitiva.
- Porque habéis convertido la Iglesia en una burocracia descomunal, alejándoos de la simplicidad de los primeros cristianos.
- Porque gran parte del clero se empeña en vivir “del altar”, en lugar de ganar el pan con el sudor de vuestra frente y repartir gratis los que gratis se os dio.
- Porque os falta contundencia en rechazar las guerras y condenar a quienes las inician.
- Por no oponeros frontalmente a los estados que aplican la pena de muerte: China, Irán, USA, etc.
- Porque dais un mensaje de la Navidad equivocado. Cristo no vuelve a nacer.
Y si está en algún lugar, está en los pobres, emigrantes, desheredados, etc.
- Por transmitir durante la Semana Santa un mensaje que es ajeno al Evangelio. El sufrir por los demás es heroico; pero esto no trasciende. Dar la vida por los otros sí que encaja con la Pasión
- Por no colocar a la mujer en el lugar que le corresponde en la Iglesia que diriges.
- Porque no pediste perdón cuando fuiste a Auschwitz, ya que el Vaticano y la Iglesia contribuyeron a que murieran muchos judíos en los campos de concentración.
- Por haber perseguido y condenado la Teología de la Liberación, la Teología de los Pobres. cuando dirigías la Congregación del “Santo” (¿?) Oficio.
- Por tu intromisión en los asuntos internos del gobierno de España (Recuerda tu última entrevista con el Embajador Español).
- Porque tus obispos se meten en asuntos políticos, siempre decantados a favor de la derecha más reaccionaria.
- Porque el Congreso Teológico que se celebrará días antes de tu venida, estará manipulado por las personas más integristas, como son el Opus Dei, los Legionarios o los “kikos”.
- Porque creo que es incompatible el ser la Cabeza Visible de los creyentes y Jefe del Estado Vaticano. “Mi reino no es de este mundo”, dijo Jesús ante Pilatos (Juan 18,36).
- Porque la mayoría de obispos y sacerdotes no denunciáis la tortura en los países donde se practica (se os va el tiempo hablando de sexo y temas relacionados con el sexo).
- Por no denunciar las agresiones a nuestro Planeta, que salió de las manos del Creador mucho más hermoso de lo que está hoy.
- Porque no os preocupáis, con atención prioritaria, de la gente que pasa hambre y de las miserias del Tercer Mundo, cosa que sí hizo Juan Pablo I, pero que le fue imposible realizar por su cortísimo pontificado y su misteriosa muerte.
-Por tapar los delitos sexuales cometidos por mienbros de tu iglesia contra niños... "

martes, abril 29, 2008

"I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència..."(Jn.16)



- Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridaven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes...tot per tenir qualitat de "vida".
- Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes,tot prenent medicació intravenosa... per millorar i allargar la "vida".

- A la tarda, a Ciutat vella...una senyora d'una seixantena d'anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia "Tot el camp..." i repetia i repetia... Necessitat de cridar l'atenció? malaltia mental?..."vida"
- El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d'una forma mecànica...i resoldre quinze problemes de decimals...i que no comprenia... Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina...Això no era "vida" per a ell.
- A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitaven informació de feina per poder mantenir la família...per poder "viure".
- A l'escala del metro...avui també hi havia aquell "home" parlant ell tot sol i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences...com deu ser la seva "vida"?
- l'Heri...no m'ha enviat el resum de "filo" que havíem quedat que m'enviés...i d'aqui dos dies s'acaben les classes, per poder preparar la "sele".
- La traducció del "llatí" a fer per la C.... era un xic rebuscat. El significat dels verbs no se semblava gens a allò que deien les lletres... Tot per poder el curs vinent fer un Mòdul de grau superior i poder entrar a la Universitat...
- Al tren m'explicava l'amic que té tres "vàlvules" al cor i que ha de caminar força per no perjudicar la seva salut...
- Un dels meus fills està fent un curset per a esdevenir "capità d'embarcació"...
- La seva companya aprofitarà el pont de l'u de maig per anar a veure una amiga seva que viu Bèlgica.
- Els meus amics de l'ACO és preparen per aquests proper dia u, la festa del treball,per tenir una jornada de reflexió sindical i evangèlica...
- El confereciant ens parlava que "l'alliberament" dels més pobres era la crida que Jesús ens feia a tots els que ens diem cristians...

Tot això és la vida...el misteri de la vida...que un dia Ell...en posarà en evidència.

viernes, abril 25, 2008

Sant Jordi...



Quin dia més bonic i assoleiat...!!!

- A quarts de nou del matí els alumnes de moltes escoles anaven a les Sales Municipals per celebrar la diada tot recitant poemes creats per ells mateixos.
- Pel Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Plaça de Catalunya, les Rambles...etc.. plens de gent, desitjosos de celebrar com cal la diada de Sant Jordi.
- Volia que l'escriptor Ruiz Zafon em signes el seu llibre "El juego del ángel"i he desistit... La cua feia tres passades d'anada des del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya i tres més de tornada...
- He anat a buscar un llibre que la fundacio "Viure i conviure" de la Caixa de Catalunya ha publicat sobre els "Maltractaments a la gent gran".
- Les roses que volia donar a la meva dona les vaig voler anar a buscar a la parada que tenien feta els residents de la "Casa d'Acollida Assís" de Sarrià. Hi vaig observar molt d'acolliment i col·laboració.
- El meu fill que arribava de Madrid no es volia perdre aquesta diada tan entranyable.
- A les escoles ha estat una jornada de "contes", explicats per pares i mestres i també de venda de "roses" per a l'excursió de final de curs dels alumnes de 6è.de Primària.
- L'IES del meu poble feien un "Programa especial radiofònic".
- al centre Social El Mil·lenari del meu poble també feien una vetllada liricomusical

No acabaria pas la relació d'actes celebrats en aquesta Diada de Sant Jordi...però necessitava comunicar-ne uns quants...
Entre el deliri de les "editorials" i dels "importadors de roses" la ciutadania vivia una jornada d'harmonia, convivència i de ganes de transmisió de les seves tradicions del seu patró Sant Jordi.

lunes, abril 21, 2008

Vols curar-te ?...(joan,5,6)



Junts amb qui no té llar,
Junts en la pregària...

Dia 8 d'abril: Eucaristia pels difunts d'Arrels deldarrer any:
19 persones de menys de 60 anys, tots ells vinculats a Arrels, mortes al carrer, a una pensió, a l'hospital...durant 1 any.
100 persones, entre usuaris, voluntaris i treballadors donem gràcies a Déu per les seves vides.
Dia 12 de març: Recompte de les persones Sense Llar que dormen pels carrers de Barcelona.
658 persones arrecerades en portals, racons de carrers i places, entrades de pàrkings, caixers automàtics...
708 voluntaris s'hi acosten per comptar-los i, en alguns casos, interessar-se per la seva situació.
Una tarda qualsevol al Centre Obert d'Arrels
100 homes i 20 dones entren encaixant la mà a educadors i voluntaris que els estan esperant.
20 voluntaris i professionals somrients i dosposats a escoltar, facilitar l'accès a dutxes i rober, tramitar documents, gestionar visites mèdiques i socials...

- "Vols curar-te?
El malalt li respongué:
- Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
-Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
--------------------
"Que no se me acostumbre el corazón..."

domingo, abril 13, 2008

Sóc la porta...



De moment continuem amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant, d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...

- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

domingo, abril 06, 2008

Vivències sense ordenar...



Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut...i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d'altres amics i amigues amb qui comparteixo l'experiència blocaire. És per això que simplement abans d'anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m'ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m'han cridat l'atenció e el dia d'avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l'existència diària.

- Al meu gosset de dos mesos - Trap - no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
- "Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi" Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l'Eucarístia, cantés... Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l'abat Cassià Just.
- Hem plantat un llimoner a l'hort de casa d'uns amics que celebraven la seva seixantena d'anys de vida...Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars...sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps...
- Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina...Ràpida però compartida...N'hi havia de totes les edats...de 5 fins als 84 anys...passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem...
- Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el "comentari" adequat i personal.
- Planificació de la setmana propera....familiars i amics/gues que se'ls ha intervingut quirúrgicamet...
- Reunions de grup i comité d'ACO...reforços escolars voluntaris i remunerats.
- Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d'infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
- Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d'alguns creients.
- Ja aniré continuant qualsevol altra dia....les meves vivències...

domingo, marzo 30, 2008

"Senyor meu i Déu meu"



- Com era Jesús ressucitat...?
- Per què no el reconeixien...?
- Al partir el pà el reconeixen...
- "La pau sigui en vosaltres"

- Com és un cristià...?
- Per què, sovint, no el reconeixem..?
- El reconeixem a travès de l'Església...?

- Com s'hauria de reconèixer...?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

- Com s'hauria de reconèixer l'Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

- Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
- Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic...? Què dic...?
En allò que crec...? Què crec...?
En allò que faig? Què faig...?
...

lunes, marzo 24, 2008

Bona Pasqua



Bona Pasqua a tothom...

Reflexions en el dia d'avui:

- Ganes de viure amb plenitud ja ara...A partir d'ara...
- Com es pot viure amb plenitud tot pensant que al treball, amb els companys,en prou feines podem parlar perquè la cadena ens esclavitza?
- Com...sabent d'amics, famílies, amb dos i tres fills que en prou feines arriben a final de mes...
- Sabent que potser hauran d'intervenir quirúrgicament aquella amiga, amic, familiar i no els se transmetre la confiança que jo tinc que Déu està amb ells/es.
- No se comunicar als meus amics/gues el meu convenciment que aquell amor que cerquen en aquell noi o noia és un reflex de l'amor de Déu.
- Com he de ser i viure perquè la gent, en parlar del meu germà que acaba de morir, sàpiguen que crec que el meu germà viu..?
- Com dir als meus amics/gues que tot el que fan a "un d'aquests més necessitats ho fan a Jesús"?
- Com fer-los entendre que si dic que sóc creient vol dir que les persones són el primer interès de germanor?
- Una persona pot ser empresari, gerent, etc i ser seguidor de Jesús Ressucitat?
- Com hem d'entendre ser cristià...si n'hi ha molts que se'n diuen i no són imatge d'ell en les seves vides i obres?
-----------
Misteri de la Resurrecció de Jesús
Misteri de la nostra resurrecció
Misteri de la "Nova vida" de Pasqua..
Misteri de l'Amor, de la Misericordia i del perdó de Déu...

sábado, marzo 22, 2008

Via crucis...



Avui no sabria posar altra cosa que aquest via crucis, crec que és d'en Pere Casadaliga.. i que una amiga meva ha posat al seu Bloc (la Saltinbanquineta)
Fins demà:
I Estació: L'afany de lucre condemna els pobres a la mort.

II Estació: La Banca Internacional i els nostres governs corruptes ens van endeutar alegrement.

III Estació: El deute es fa impagable i significa la mort de milions.

IV Estació: Els deutes socials s'acumulen sobre les mares.

V Estació: El FMI sacrifica el Poble amb les "mesures" per cobrar el deute.

VI Estació: Els governs li fan el joc al FMI.

VII Estació: Les devaluacions condemnen el Poble a pagar el deute.

VIII Estació: Els poderosos condemnen el Poble a la mendicitat per seguir sobrant el deute.

IX Estació: Si el Poble protesta, li espera la repressió.

X Estació: Les privatitzacions ens deixen al carrer, i tot pel deute.

XI Estació: El deute extern crucifica el Poble.

XII Estació: Juntament amb el Poble, també la mare Terra està essent assassinada.

XIII Estació: El Poble segueix a la creu i els senyors del deute es consideren absoluts.

XIV Estació: Amb tots els nostres morts, cridem: -Pagar és morir, volem viure!

XV Estació: Volem un Jubileu per vèncer la creu del Deute.

jueves, marzo 20, 2008

Dijous sant...



Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat...
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes...
- Però..oh avui!!!...un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou...
- Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
- El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia...i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona... A l'homilia...repàs de l'últim sopar i res més...
- S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
- Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia....en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
- Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell...no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
- Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
- També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies... per repensar com és la meva relació amb Jesús.
- Sovint relació petitoria....no tinc correcció...De petit em van ensenyar que s’havia de fer així...
- Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència...
- Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

jueves, marzo 13, 2008

Recompte a BCN



Què són aquesta gent.? Fins i tot potser en reconeixem alguns...
Són el components de la Zona de nou barris apunt de fer el "mostreig"

Ahir vaig col·laborar en el "Recompte 0'8" que es va fer a tot Barcelona.
Jo vaig fer el "mostreig" d'una zona encara no explorada, com és la de Nou barris.
Des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada va durar el recompte.
Espero que se'ns informarà del resultat...
Si voleu llegir una crònica d'un grup que estava a l'eixample podreu fer-vos càrrec de la jornada viscuda: Informació Social

Jo per la meva part tot i que no vàrem trobar ningú al carrer he quedat corprès per tanta gent...a la vora de 800 persones sensibilitzades en aquest tema i amb qui podies parlar de l'assumpte com si fos un afer ben bé nostre.
Persones compromeses en alguna entitat per tal de col·laborar, quan calgui en assumpt que toquin les persones germans nostre.
Jo ja veia la Pasqua en la l·lusió i el testimoniatge d'aquesta gent creient o no creient...però que col·laboren en el construcció del Regne de Jesús.

sábado, marzo 08, 2008

Complexitat...



Fa dies que no actualitzo...
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint...
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir...

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment...:
- M’agradaria conèixer més a fons...què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
- Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
- Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
- Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
- M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
- Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
- Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
- Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
- Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
- Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
- També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
- Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
- Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen... i sempre em pregunto...com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
...................................

La vida és força complexa...no creus ?

viernes, febrero 29, 2008

Com Déu estima...


No podem saber com Déu estima... Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer....
I potser no cal que sapiguem com estima.... Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia...com ens ha mostrat en Jesús.

- He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc "El mosquit i el camell"
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

- Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

- Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball...

- Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent...

- El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

domingo, febrero 24, 2008

Tinc set...



Avui necessito contemplar...encara que sigui amb aquesta fotografia que m'ha facilitat el meu cunyat del Moixeró i la Roca Sansa...

I és que tinc set...
De tantes coses...
- De la pau, de la justícia, de la fraternitat entre les persones i els pobles...
- De saber escoltar les persones que m'envolten..
- De saber ajudar a aquells que necessiten del meu acolliment...
- De saber elegir la opció per satisfer el meu desig de plenitud dins el projecte de Déu en mi...
I sé que Jesús em diu: " que qui vegui de l'aigua que ell dóna no tindrà mai més set..."

No podrien suprimir les "campanyes electorals"...???
Em diuen pas res de nou. Si de cas mentides i interessos de poder.
Jo ja sé a qui he de votar...

Prefereixo llegir aquestes frases de St. Exupery, que una amiga meva ha posat al seu fotolog:
"La meva flor és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota la campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent....Perquè és la que jo he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar.Puig que és la meva rosa"

El meus amics, els meus familiars, els meus néts, el meu proisme...són la meva "rosa".

Deixeu-me contemplar i fins aviat.