lunes, junio 30, 2008

L'ÈTICA DE CRIST...



Dissabte passat es va celebrar la "DIADA PER LA PLURALITAT" a Barcelona
Va intervenir el teòleg José M. Castillo. L'esquema de la seva conferència és la que us ofereixo avui. Algun altre dia ja us en parlaré més vivencialment en el meu "Dia a dia"

L'ÈTICA DE CRIST: ÉTICA DEL PLURALISME EN L'ESGLÉSIA I LA SOCIETAT
1- No se trata de plantear el problema filosófico que se refiere a la posibilidad de una ética no-religiosa. Es una cuestión debatida en teoría. Pero resuelta en la práctica, puesto que la experiencia enseña que hay gente no religiosa que es éticamente ejemplar.
2- Tomamos como punto de partida un hecho: Jesús de Nazaret vivió una ética que es normativa para nosotros. Sabemos que Jesús ha inspirado a cientos de generaciones de personas para vivir con rectitud y ejemplaridad hasta el heroismo.
3- Uno de los componenetes más distintivos y elocuentes de la ética de Jesús fue la tolerancia. De forma que sólo fue intolerante con los intolerantes, tanto por motivos religiosos, como por motivos nacionalistas. Por eso se puede afirmar que la intolerancia es la manifestación más clara del comportamiento anti-cristiano y anti-evangélico.
4- Jesús y el pluralismo con su comunidad de discípulos y seguidores.
5- Jesús y el pluralismo con los pecadores: los "perdidos" y "extraviados".
6- Jesús y el pluralismo con los infieles: los "magos", los extrangeros, los romanos, los samaritanos...
7- La cuestión de fondo: el Dios que se revela en Jesús es el "Dios encarnado", el Dios que se funde y se confunde con lo humano, con todo lo humano.

lunes, junio 23, 2008

"No judiqueu i no sereu judicats.."(Mt.7,1)



"Com" mirem els esdeveniments...?

- La R. biòloga, cada cop saps més com es produeixen el canvis en les cèl·lules dels éssers vivents. La seva feina és la investigació.
- La V. també va descobrint la influència i les conseqüències de les nostres actituds amb la natura.
- En P. i la C. no havien vist mai les profunditats del mar en aigües de l'illa de Hierro. Quins paisatges...! quina meravella d'éssers marins...(Ja us posaré alguna fotografia...).
- En B. ha quedat parat en veure el llarg passadís (20 minuts de cursa) fins arribar a l'Aula d'aquella escola de "l'Opus"i es sorprenia que fos una escola "concertada". Ah...i els seus alumnes "escollits" o "recuperats" i sense "nouvinguts"...
- La I. cal que es tregui el nivell "D" de català per poder obtenir la plaça desitjada de fa força temps.
- La E. preocupada per la seva salut, ja que encara se'n ressent de la intervenció quirúrgica del seu cor. I va veient que les seves activitats queden força limitades.
- En R. il·lusionat per tirar endavant l'empresa que se li ha encarregat de fer i de la qual se'n beneficiaran molts estudiants.
- En J.des de fa molts i molts anys no ha deixat cap dissabte de fer "muntanyisme" a la Garrotxa, amb el seu grup d'amics.
- L'A. avui, el seu cardiòleg li dirà, com funciona el seu cor...
- Avui la família S. es trobarà i celebrarà com moltes d'altres la revetlla d Sant Joan ot i que els coets no són del seu grat.
- El mossen.. està fent un estadística de l'assistència a la missa dominical, en auest mes de juny i veure-hi la incidència de l'aportació econòmica dels feligresos.
- L'I. m'està esperant a l'hospital perquè l'ajudi en el treball que ha de presentar al seu profe, perquè li aprovi el curs de batxillerat.

I jo observant i observant. I veig com m'és de difícil de no "judicar".
M'adono que depèn de "COM" miro les coses i els esdeveniments.

Així és la vida i així anar cercant quina és la "mirada" de Déu i quin el meu projecte de Déu...?
Difícil...sense confiança.

domingo, junio 15, 2008

En veure aquella multitud de gent...(Mt.9,36)



Necessitava un matí de reflexió...
I vaig anar a la 4a. Trobada del voluntariat oncològic.
Havien vingut de Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida.
Tots van comunicar-nos les seves vivències - com el diari personal - en la seva dedicació, com a voluntaris en hospitals i domicilis familiars.
Aquest servei era el més normal entre germans, com erem tots els que ens vam trobar...

Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.

Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...

domingo, junio 08, 2008

"El que jo vull és amor..."

- La Maria està preocupada perquè després de la intervenció quirúrgica que li van fer tot ja no és igual...
- L'Helena pateix perquè una amiga seva li ha dit que és anorèxica...
- En Miquel després de l'embolia que va patir veu que la seva vida a canviat sensiblement... - En Pere ha descobert l'hinduïsme i el camí del Ioga que l'ajuda a trobar-se a si mateix i a tenir sentit la seva vida.
- L'Ignasi després de l'accident de moto que va patir vol sortir-se'n en la selectivitat. Té la cara, el braç i la cama enguixada...
- M'ha sorprès l'esforç de superació i l'acceptació de les seves limitacions dels artistes que heu vist en el video que us he posat...
- La Irene no vol que li facin fotografies...diu que "no surt gens bé"...
- La "Cope" només sap criticar els nacionalistes i els populars reformistes...
- Aquests dies són dies de "congresos" en alguns dels partits polítics, per a... Què te a veure...el video...la vida... l'evangeli d'avui...?

video

lunes, junio 02, 2008

Vida...!



Ahir diumenge la meva dona, Assumpció i jo vam tornar a casa després de set dies d'estar a l'hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica que li van haver de fer.De moment tot bé.
Aquest hospital i molts d'altres són veritables ciutats sanitàries.
Quanta gent vàrem veure...! Quantes preocupcions...quantes llàgrimes...quantes alegries.
Gairebé tot orientat a la VIDA !!!
Mil i un esforços per assegurar, per salvar, per allargar la vida...
I la mort gairebé silenciada...

En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans.
Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren.
La mitjana de vida dels humans és de 40 anys.
I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys.
I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...?
Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!