Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
domingo, junio 15, 2008
En veure aquella multitud de gent...(Mt.9,36)
Necessitava un matí de reflexió...
I vaig anar a la 4a. Trobada del voluntariat oncològic.
Havien vingut de Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida.
Tots van comunicar-nos les seves vivències - com el diari personal - en la seva dedicació, com a voluntaris en hospitals i domicilis familiars.
Aquest servei era el més normal entre germans, com erem tots els que ens vam trobar...
Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.
Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Ei Manel, com anem, a mi m'ha passat de tot, i ara estic força amoïnada pel pare, però suposo que tirarem endavant, fa temps que no em llegeixes, exh?
Publicar un comentario