lunes, junio 23, 2008

"No judiqueu i no sereu judicats.."(Mt.7,1)



"Com" mirem els esdeveniments...?

- La R. biòloga, cada cop saps més com es produeixen el canvis en les cèl·lules dels éssers vivents. La seva feina és la investigació.
- La V. també va descobrint la influència i les conseqüències de les nostres actituds amb la natura.
- En P. i la C. no havien vist mai les profunditats del mar en aigües de l'illa de Hierro. Quins paisatges...! quina meravella d'éssers marins...(Ja us posaré alguna fotografia...).
- En B. ha quedat parat en veure el llarg passadís (20 minuts de cursa) fins arribar a l'Aula d'aquella escola de "l'Opus"i es sorprenia que fos una escola "concertada". Ah...i els seus alumnes "escollits" o "recuperats" i sense "nouvinguts"...
- La I. cal que es tregui el nivell "D" de català per poder obtenir la plaça desitjada de fa força temps.
- La E. preocupada per la seva salut, ja que encara se'n ressent de la intervenció quirúrgica del seu cor. I va veient que les seves activitats queden força limitades.
- En R. il·lusionat per tirar endavant l'empresa que se li ha encarregat de fer i de la qual se'n beneficiaran molts estudiants.
- En J.des de fa molts i molts anys no ha deixat cap dissabte de fer "muntanyisme" a la Garrotxa, amb el seu grup d'amics.
- L'A. avui, el seu cardiòleg li dirà, com funciona el seu cor...
- Avui la família S. es trobarà i celebrarà com moltes d'altres la revetlla d Sant Joan ot i que els coets no són del seu grat.
- El mossen.. està fent un estadística de l'assistència a la missa dominical, en auest mes de juny i veure-hi la incidència de l'aportació econòmica dels feligresos.
- L'I. m'està esperant a l'hospital perquè l'ajudi en el treball que ha de presentar al seu profe, perquè li aprovi el curs de batxillerat.

I jo observant i observant. I veig com m'és de difícil de no "judicar".
M'adono que depèn de "COM" miro les coses i els esdeveniments.

Així és la vida i així anar cercant quina és la "mirada" de Déu i quin el meu projecte de Déu...?
Difícil...sense confiança.

3 comentarios:

Montse dijo...

Que difícil es creure amb Déu quan passen totes les coses dolentes al nostre voltant, i en realitat la culpa les tenim les persones, voldria tenir les coses tant clares com tú, però no les tinc.
En fi veig que tens una fe tremenda, inquebrantable, i que ets una persona, valenta amb empenta, i sobretot que sap estimar.
Una abraçada ben forta i bona trobada amb la family.

Anónimo dijo...

Nano!
Moltes gracies per tots els teus missatges i perdona que no t'escrigui personalment a tu pero es que vaig de bòlit i no tinc massa temps, tot iq ue intento conectar-me amb freqüència!

Bueno... doncs res, un petonas i fins ben aviat.

Tina.

blumun dijo...

Hola Manel, per mi creure amb Déu es molt fácil, sort que tinc. Desde xicoteta, parle amb Ell i mes que rezar bromeo, aunque tambien rezo.
Un beso.