sábado, diciembre 18, 2010

ESTÀ MOLT A PROP...!

En el dia a dia t’adones que Jesús està molt a prop. Trobes creients que creuen el mateix, que ho comparteixen i que van redescobrint què vol dir ser creients cristians.



- Un dia vaig anar a la trobada periòdica dels “Creients en diàspora" on hem treballat sobre el tema de l'Educación del fills i la transmisió dels valors que mouen les nostres vides. Una quarantena de persones posant en comú què significava educar en valors cristians


El passat 12 de desembre uns quaranta militants de l'ACO del nostre bisbat i una bona colla de quitxalla, filles i fills d’aquests, ens varem reunir a La Casa De l'Església per celebrar la Trobada d'Advent. Tradicionalment, aquest encontre és obert a d'altres persones interessades i va dedicat a la formació. La prioritat de curs d’engany és: "L’opció preferencial pels pobres des de la militància obrera i cristiana". Conxa Marqués, Coordinadora General de Caritas del bisbat, va ser-ne la ponent. En primera instància va presentar-nos el servei de Caritas Diocesana amb al seva complexitat de tasques, beneficiaris i personal contractat o col·laborador i, en la segona part, va endinsar-nos en els diferents tipus de pobresa que hi ha així com en els diversos factors que actualment influeixen en l’exclusió social de les persones afectades. Després, en grups, dialogàrem sobre les crides personals que experimentàvem en relació al tema i les posàrem en comú en l’assemblea. La trobada va cloure a la capella, on celebrarem l'Eucaristia juntament amb la mainada. Donem gràcies a Deú pel privilegi d'haver pogut viure aquesta comunió! Bon Nadal a tothom!



- El GRUP MUNTANYÈS, de la Fundació del Pare Manel, de nou barris, juntament amb el meu fill, resident allà, la seva muller i els seus fills, una altra seixantena de persones, també vàrem “Compartir” el que creiem que és el Nadal i el ser creients.
- També allí vaig conèixer l’existència de diversos grups de cristians que aquests dies es troben per pregar i reflexionar sobre la seva vida de creients i del significat del Nadal , entre nosaltres.




BON NADAL- 2010 de part de l’Assumpció i d’en Manel (pessebre de casa)


I si voleu veure gaudir d’un “lipdupd’ fet a una escola de Berga...cliqueu

http://www.youtube.com/watch?v=rYMpQ5bie7E

lunes, noviembre 08, 2010

La Vinguda del Papa a Barcelona



M'ho temia...
Tanta informació...tant de comentaris...tantes maneres de veure i de viure l'esdeviment de la vinguda del Papa Benet XVI a Barcelona, m'han colapsat les meves reflexions.
He pensat que de moment em quedo amb dues reflexions que he llegit en dos espais:
- la primera la publicada ea web de CatalunyaReligió i que clicant podreu llegir en el següent enllaç i que té per títol:"PERÒ, QUÈ HA DIT EL PAPA"

- la segona la que es va llegir a la trobada de pregària i reflexió d'entitats a l'Esglesia del Pi de Barcelona,el passat dia 5 de novembre:

CARTA ALS CRISTIANS I CRISTIANES DE CATALUNYA
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
Adrecem aquesta carta pensant en el profund goig que significaria rebre al successor o a la successora de Pere, el bisbe de Roma, com el germà, germana gran en la fe que ens ve a visitar, que ve a conèixer com vivim i celebrem la fe en Jesús, com seguim el seu camí. Que arriba per compartir amb nosaltres la joia i les dificultats que experimentem a l’hora de participar, al costat d’altres homes i dones de bona voluntat, en la construcció d’un món més just, més solidari, més plenament humà, més conscient del valor que té la dimensió espiritual de la persona humana.
Ell, ella arriba per animar-nos a sentir la comunió fraterna amb tots els qui de forma conscient o no, participen del pla de Déu de crear una nova humanitat , fonamentada en la gratuïtat de l’Amor de Déu, donat i rebut.
En la seva visita mostra el desig de conèixer i respectar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història mil·lenària, construïda des del començament al costat de l’Església. Vol comprendre perquè un poble com el català, que va acollir ben aviat l’espiritualitat cristiana, i que aquesta va ser un dels principals artífex de la seva identitat nacional, ha preocupat tant als seus antecessors bisbes de Roma, fins l’extrem que des de fa segles mantenien sobre la seva taula una gruixuda carpeta, on hi havia escrit el títol de “Il problema catalano” (el problema
català).
El successor, successora de Pere, arriba discretament, sense pompa ni seguretat, confiant en la providència i en l’acolliment fraternal dels germans i germanes de Barcelona, donant exemple de pobresa, bondat i senzillesa que ens esperona a revisar aquelles actituds nostres que tenen a veure amb el poder, l’avarícia, l’enveja i l’egoisme. No pateix per la seva vida, està en mans de Déu. Si té por dels poderosos, com podrà ajudar als més desvalguts a alliberar-se de les seves
pors i limitacions? Com els podrà infondre esperança a treballar per un demà millor?
Quan arriba a Barcelona, no es reuneix només amb les comunitats catòliques, també es troba amb membres de les altres comunitats cristianes i de les diverses tradicions religioses instal·lades al nostre país. La seva crida a la col·laboració entre religions en benefici de la societat, ens ajuda a sortir del nostre egocentrisme i individualisme, i del teocentrisme que empobreixen la nostra vida personal i comunitària, i limita l’acció de l’Esperit.
Celebrem amb ell, ella l’eucaristia. Un acte senzill i vivencial, amb un llenguatge i uns símbols entenedors per les persones d’avui, on el Crist se’ns fa present per recordar-nos que el seu camí, és un camí de donació total al germà, i que els nostres bens, espirituals, materials i intel·lectual no ens pertanyen, en disposem en benefici del Regne.
La seva arribada és motiu de joia per tots aquells qui pateixen alguna mena de discriminació.
En ell, ella troben l’acolliment que sovint la societat els nega. Estan bé al seu costat perquè no es senten jutjats, ni condemnats, només estimats. Així els pot parlar de Jesús, animar-los a acostar-se al seu model de vida, confiar que tenen la possibilitat de donar un nou sentit a la seva vida.
El successor, successora de Pere no gaudeix de cap poder temporal ni de cap privilegi especial,però pot canviar el cor i l’actitud de les persones, perquè tot el món li reconeix la seva veu profètica, el lideratge espiritual, el poder sanador que transmet amb la seva presència i la seva paraula.
Benvolguts, benvolgudes, el fet que avui no puguem reconèixer en l’actual estructura jeràrquica de l’Església a el successor de Pere que se’ns revela en els escrits evangèlics, no ha de ser motiu de desànim, ben al contrari, seguim pregant i treballant perquè un dia sigui possible.
Festa en el cor, som Església, som testimonis del Crist !!
També l’apòstol Pere visqué l’experiència amarga de la divisió, el fanatisme, la sacralització, el pietisme, l’ànsia de poder, la criminalització del divers, el ritualisme,... Ell formava part d’aquest model d’Església, però Pere, per la força de l’Esperit i per la força de la pregària de la comunitat que cercava l’autenticitat del camí de Jesús, va aconseguir alliberar-se de les cadenes
que el lligaven a aquelles conductes errònies. Quan es va sentir lliure va poder proclamar amb força la Bona Nova de Jesús i la gent l’escoltava i anava creant noves comunitats de cristians i cristianes.
TOTS SOM PERE, i així cadascú de nosaltres, com Pere, hem de fer un procés interior
d’alliberament de totes les adherències doctrinals que hem rebut, deconstruir el nostre bagatge eclesial i, confiant en l’Esperit, superar els entrebancs que ara no ens permeten sortir del vell Temple.
TOTS SOM PERE i a nosaltres Jesús ens diu, com a Simó: sobre la pedra de la vostra fe
construiré la meva Església.
Avui, aquí reunits, reconeixem la importància que per l’Església té disposar del servei del successor de Pere, però molt poques vegades podem reconèixer en la jerarquia l’esperit dels apòstols. Les veus que ens arriben dels qui ostenten aquest servei no acostumen a ser la dels guies espirituals que vetllen per la comunitat. Com més volen fer sentir la seva veu, imposar la seva doctrina i la seva moral, més i més persones s’allunyen del coneixement de Jesús.
Avui hem estat i seguirem estan en actitud de pregària confiada, perquè tenim el convenciment que un dia emergirà del fons d’una fosca presó, on ara està retingut per la institució constantiniana, el successor, successora de Pere que anunciarà al món que l’Església de Jesús és aquella on tothom hi te cabuda, sense cap mena de discriminació, ja sigui raó de gènere, cultura, raça o orientació sexual, entre altres. Una Església dialogant, compassiva, misericordiosa, diversa, unida en l’essencial: l’Amor compartit, la lluita pels pobres i marginats, l’anunci de la
fi de tot esclavatge, la construcció de societats justes, humanes i solidàries, l’esperança en la plenitud de la creació, en el Crist universal, on tot home i tota dona compartiran l’harmoniosa identificació amb el seu creador. Una església profètica on el carisma de cada persona sigui tingut en compte més enllà de càrrecs, distincions o ordes sagramentals.
Avui malgrat les dificultats, malgrat la força de les velles estructures, malgrat la incomprensió, el menyspreu, la marginació i fins hi tot en alguns casos la persecució que pateixen moltes veus profètiques, sentim el goig de ser cridats a fer Església amb Jesús.
Festa en el cor, som Església !! Som testimonis del Crist !!

Barcelona, Basílica de Sta. Maria del Pi.
5 de novembre de 2010.
Vigília de l’arribada del Papa Benet XVI a Barcelona.

lunes, octubre 18, 2010

El Regne de Déu és aprop vostre



Avui celebrem Sant Lluc, evangelista...

L'amor, l'acollida,l'anunci de Déu és aprop nostre, està ja entre nosaltres si l'acollim...si aprenem a acollir-lo.
- Dies enrera, en la 10a.trobada dels "filella", ens vàrem trobar una setantena de persones, la Ma. Àngels em comentà una mica ràpid i per sobre la seva recerca que en feia d'aquest regne...
- Dissabte fa uns dies el P.Xavier alesgre ens perlava a -espai obert- "la imatge de Jesús ens els Evangelis".
- També en aquest dia, els de cognom "ximenes",de part de la meva dona ferem la primera trobada, ens trobàrem una quarentena de persones i el plat fort de la trobada va ser retrobar-nos, reconèixer-nos i desitjar-nos salut i vida -hi havia una quinzena d'infants i adolescents.
- Per internet he seguit uns comentaris del P. Aguirre, del José Antonio Pagola i fa ben poc que he sentiut unes paraules d'en Salvador Piè, en ocasió de vinguda del papa Benet XVI a Barcelona.
- "Església plural" m'invita a una sessió de Reflexió en ocasió d'aquest esdeveniment.
- Ahir en Jaume Botey, en un seminari de reflexió de "Diaspora" ens feu una introducció al tema que enguany comentarem: "Aproximació històrica de Jesús"(J.A.Pagola).
- A la comunitat d'adults de S. Pere de Reixac, mensualment,rellegim ,l'evangelista Lluc, en la seva "Demostració a Teòfil.."
- A la meva parròquia, enguany estem reflexionant com podem ser veritablement "parròquia acollidora".
- Avui, uns voluntaris, hem accolit, uns adolescents per fer "reforç escolar".
- Acabo de llegir, en ocoasió del P.Puig, organitzador de la trobada papal, i en el blog "germinans...":"Nadie asumió la idea de que el nombramiento acabaría siendo como un poner a la zorra a guardar las gallinas. O sí." i em fa "pena" de continuar escrivint el que diuen...deu ser que per a ells ja saben què vol dir que el Regne de Déu és aprop
- En fi...quantes ocasions per anar descobrint aquest "Regne"

No tenim excusa....i sí moltes justificacions del que decidim fer i no estem atents al veritable Esperit de Déu

domingo, octubre 10, 2010

martes, septiembre 28, 2010

José Antonio Pagola, video 2 español: quién era Jesús?

De mica en mica anem comprenent qui era Jesús, què va venir a fer i què ens diu encara a qui ens diem "cristians"
Mira que arribem a ser tossuts...eh?

Deu ser perquè costa voler "acollir" el missatge de Jesús

domingo, septiembre 19, 2010

Trobar Déu a la vida quotidiana




Aquest ha estat el tema del 1r. Forum Església Plural celebrat a la Casa d’exercicis de la Cova de Manresa , amb l’acompanyament d’en Xavier Melloni.

Ara sabem que una persona espiritual és aquella que viu segons l’ètica de Jesús i té una proximitat estreta amb Déu. Som convidats a trobar espais de silenci a la nostra vida quotidiana i fer dels trànsits entre el món interior i exterior l’actitud fonamental de qualsevol persona que vol sentir Déu i vol experimentar les actituds de Jesús. Una vida espiritual intensa és una crida per a tota persona humana, que no podem defugir si volem gaudir de plenitud i felicitat, i omplir de sentit la nostra vida.

Una setantena de persones ens hem trobat, enguany, en aquest 1r. Fòrum i que seguim les activitats d’ ”Església Plural” a travès de la pàgina web i del butlletí periòdic que anem rebent.
Enguany però hem volgut donar un nou pas per, a més de comunicar-nos, veure’ns les cares, trobar-nos personalment, establir un debat sobre la situació de l’Església, les necessitats espirituals de les persones, el paper d’Església Plural, i comunicar de primera mà, les opinions, crítiques i propostes sobre la tasca que es fa.

Tot el matí, fins l’hora de dinar, ha estat de silenci, pregària i descoberta de la nostra existència avui i cada dia. S’ha coronat amb la celebració de l’Eucaristia per part de tots els assistents.

Ens hem adonat que:
Tú y yo
somos los dos
una sola hoja
de papel.
Yo soy
la página de arriba
al sol y al aire
y a todo el que quiera
leer una palabra,
oirte y encontrarte.
Tú eres
la página de abajo
que me sustenta,
oscuro,
invisible,
pegado a la madera
.................
¿Qué sé yo
dónde acabo yo
y dónde empiezas tú?

Benjamin Glez Buetta
“Salmos para gustar y sentir”

sábado, septiembre 04, 2010

Sant Tornem-hi



S’han acabat les vacances...i “Sant “Tornem-hi”.
El meu amic Eloi li fa la següent pregària:
“Oh, pietós i abnegat Sant Tornem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén”

A veure si m’animo a anar expressant, de tant en tant, el meu “dia a dia” i les reflexions que em provoquen o no em deixen indiferent.
- A la meva edat, em complau haver de refer, al setembre, el calendari de les diferents activitats que durant l’any anterior anava fent. És un moment a decidir... és millor que faci això o allò? Quin és el criteri per decidir-ho? A voltes mires més la teva satisfacció que la necessitat que hi ha... A més l’edat fa que per unes activitats ja no serveixis i per altres, encara si...
De mica en mica aniré completant les activitats.

En aquests darrers dies he viscut, i m’ha fet pensar, diversos esdeveniments que resumidament comunico.
- He parlat amb uns amics, que m’han dit “conservador...” perquè encara tinc “Fe”
- He sofert l’engany d’un familiar, el qual em deia que prenia el medicament que li havia receptat el seu metge, i en realitat no se’l prenia.
- Hem celebrat l’aniversari d’un familiar, però que no sentir-me parlar dels meus “voluntariats” si tenen relació amb la malaltia.
- Però he rebut la informació d’una neboda respecte la seva feina per l’any que iniciem. Amb quines ganes i il·lusió ho fa...
- Els meus néts m’han captivat, una vegada més, per les seves ganes de crèixer, viure, i fer-se grans...tot i les baralletes competitives que organitzen.


Pregària:
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells” (Lluc 15,1…)

Senyor Jesús, sempre ens aculls, sempre ens perdones, sempre ens estimes:
- trobes l’ovella perdua...
- trobes la moneda perduda
- sempre corres a tirar-te al coll del fill que s’ha anat i el beses.

Nosaltres, seguidors teus, som alhora extraviats i retrobats, fills pròdigs i germans grans i una mica bons pastors, mestresses de casa i pares.

En aquest inici del curs us demanem que:
- quan ens sentim cansats, més que l’actimel o la vitalínia, pensem que tu sempre ens estàs esperant per acollir-nos i animar-nos a seguir.
- envers els nostres germans sense feina, i quan estem preocupats per la crisi que vivim, pensem quina és la crida que ens fas, quina és la nostra actitud d’acollida i de compromís.
- les alegries viscudes, reforcin l’estimació als altres i la il·lusió per la vida.

Que la desafecció a tantes coses que ens envolten, política, sindicats, empresa es converteixi en compromís, col·laboració, i exemple d’acollida de totes les persones amb qui convivim i ens envolten, sabent distinguir el pecat, i les persones involucrades, les quals sempre estimes i hem d’estimar.

jueves, julio 29, 2010

Massa coses...al dia a dia

Sovint penso que a la vida d’una persona esdevenen massa coses i no tens temps de viure-les amb plenitud.
I passes per sobre de moltes i ni te n’adones que et passen...
Ara, en ocasió de tenir un “gosset” i haver-lo de portar a passejar, tinc més ocasions que abans per reviure, repassar allò que visc i que passa al meu voltant.
És quan m’adono de la superficialitat amb què he viscut els esdeveniments del meu entorn i també dels esdeveniments del meu interior (pensaments, il·lusions, desitjos, valoracions, prejudicis i judicis...)
Hi ha dies que m’agrada comunicar algun fet viscut immediatament... i altres els passo, creient que no són importants a comunicar.
Coses que se m’acudeixen ara mateix i que he passat superficialment...
- el meu gos s’ha trobat un altre gosset...s’han saludat i han continuat el seu camí com si res...
- ara es posa a ploure, després de molts de dies.... i aquelles formigues que trobo a la muntanya fent la seva feina, amunt i avall, de moment se suspen, tot esperant que millori el temps.
- al meu cotxe li anirà bé una ruxadeta que estava molt brut.
- penso amb els amics d’una amiga meva que viuen a Palestina i que necessiten moltes coses per poder viure dignament i amb il·lusió.
- Acabo de trobar, pel carrer, un nét meu de 7 mesos. Ha somrigut quan m’ha vist. No se pas quins sentiments vivia. Deuen ser els sentiments que viuen els nens de set mesos. Millor dit, no els sentiments en general, sinó els propis d’ell, com a personeta que és. Un misteri...però es veia feliç. I sempre em pregunto...com és que la mare se l’estima tant que gairebé només pensa en el seu fill. I aquelles mares que no poden o no volen estimar els seus fills..!! És possible això..?

domingo, julio 11, 2010

Temps de vacances...



Tothom fa vacances...?
Crec que no..Hi ha força gent que no para tot l'any...
Potser variarà de ritme i d'ocupació...

- Avui es juga la final de la MUNDIAL. Encara no fan vacances...
- Ahir vaig assistir a la gran manifestació de: "SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM" i alguns varen sacrificar una mica llurs vacances.
- Dimecres vinent,assitiré, una vegada més a "l'ALTA" d'uns joves (elles i ells) de 20 anys que durant tot aquest any han estat treballant per sortir-se'n de la seva "adicció a alguna droga". Aquests si que començaran unes bones vacances...!!! Quin petó més sentit els donaré...després que ens hagin explicat com ho han lograt...
Veure aquestes ganes de ser "lliures" m'emociona, em fa creure en la vida, m'anima a col·laborar amb tots els altres joves del "Projecte Jove" que estant treballant per ser lliures i no sentir-se sols en aquesta societat tan egoista...
Ja us explicaré com haurà anat.

"Estima els altres com a tu mateix"(Lc:10,25-37)
Per a mi, qui són aquests altres?

sábado, junio 19, 2010

Fi de curs



Aquests darrers dies he assistit a tres esdeveniments, que podríem dir de final de curs. Però no eren a cap col·legi, però sí que eren a "escoles".
Em vaig sortir força impressionat. Resumeixo:
- El primer va ser a Moncada i Reixac, a una torre on resideix la "Comunitat terapéutica" del "Projecte Home",ONG per al tractament i la prevenció de les drogodependències. En aquesta ocasió es celebrava la recuperació de tres homes i el seu comiat després d'un any de tractament.
Es va viure molta sinceritat, molta alegria, molta esperança, molt de suport. És que hi havia un centenar de persones, d'entre 25 a 45 anys...explicant la seva vida i experiència, preguntant... tot una sèrie de qüestions entorn la drogadicció i com sortir-se'n
- El segon a Mongat, a una torre on es reuneixen els joves en el també "Projecte Jove". També celebraven el comiat, després d'una altre any de tractament, de quatre nois entre les edats de 19 a 23 anys, totalment rehabilitats.
Donava gust de sentir aquells joves dient que ara vivien la "seva vida" i que abans només vivien per obtenir droga... Era molt emocionant. Una cinquantena de persones, amics i familiars acompanyant-los. Es va subratllar la importància de l'ajut i la influència de la família. Cal que tots canviin per sortir d'aquesta esclavitut que no deixa viure.
- El tercer, amb el lema "Amb vosaltres cada dia" el mateix que la trobada de l'Esperit que el jovent, creient, va celebrar a Terrassa fa uns dies, però en aquesta ocasió era la "Celebració de l'Eucaristia de Fi de curs" de l'"Escola de pregària" per a joves que tingué lloc a la Catedral de Barcelona.
No hi havia assistit mai. Tenia curiositat de viure l'ambient d'aquesta escola...
La veritat és que de jovent ben poc, però el caliu de fe i d'esperança hi era present. Com en la trobada de Terrassa, que també hi vaig assistir, crec que fa por la iniciativa, la sinceritat, el planteig obert, els interrogants dels joves d'avui...El dia de demà ja ho entomaran ells mateixos sense pors...

En fi, he viscut unes jornades de fi de curs que fan pensar i que ajuden a plantejar per al curs vinent quina carrera o quins estudis he de millorar...per poder "aprovar" amb fruit, com a cristià que em dic...i així comprendre millor com pensen els meus fills i néts...

jueves, junio 10, 2010

La ginesta



La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Joan Maragall

lunes, mayo 24, 2010

CADA DIA AMB VOSALTRES

La primavera és l’estació de l’any que més em captiva.
Fotografíes i més fotografies. Vida i més vida arreu.
Temps propici per a l’aparellament, diuen els cièntifics.
“La primvera la sang altera” diu el refrany nostrat.
La gent gran sembla talment que es rejoveneixi o al menys ho intenta.
La joventut és a “la primavera de la vida”



A Girona la Fira de les flors



Als aiguamolls flors i aus


I a Terrassa “L’aplec de l’Esperit” per al jovent



Les trobades de reflexió, testimoni i famíliar força dirigides i poc espontànies
Llastima... per la “fredor” jovenil en la celebració eucarística.
L’important és veu que eren...els bisbes..els capellans..., els diaques...
Fins i tot es va aprofitar per fer una crida al “sacerdoci” i a la Missa del diumenge i a la confessió. Semblava que em trobava als anys cinquanta.


Peró l’Esperit està amb els joves...
“CADA DIA AMB VOSALTRES”

domingo, mayo 09, 2010

A la Primavera...esclat d'activitats



Semblava que no vivia. Feia mesos que el van trasplantar. Però sí, sí...viu.
- Sovint passa...que segeuixes les rutines diàries i de cop i volta una possibilitat, una crida... i reneixes i et sents més jove del que ets...


I així a la FiraGran '10 de l'Hospitalet hi trobes una cinquantena d'expositors que ofereixen serveis per a la gent gran.... Però quan comences a ser "Gran"? Una realitat que sovint costa de reconèixer i d'acceptar.
I també hi trobes una vuitantena de Casals d'avis, jubilats i Corals de gent gran...



I a l'Hospital de la Vall d'Hebron ha celebrat la "Pasqua del malalt" i hem pensat en el sofriment i en l'esperança i en la Resurrecció.


"Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo"(Io.17,26)


Sortida o posta del sol...?
Joventut...malaltia...mort...Resurrecció...

domingo, abril 25, 2010

Celebració de la festa del Primer de Maig



No havia assistit mai a aquesta jornada organitzada per "La Pastoral Obrera de les Diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa"

- Com totes les trobades de la Pastoral Obrera el clima ha estat de reflexió i pregària.
- Hem intentat veure la viabilitat de 4 possibles sortides per combatre l'atur i accedir a una feina que permeti viure dignament:
* Repartiment del treball via jornada parcial i contractes de relleu.
* Capitalització de l'atur per crear auto-ocupació.
* Formació de cooperatives a partir d'empreses que tanquen, els treballadors decideixen tirar-la endavant.
* Generalitzar la jornada de 35 hores de treball.
- Hem celebrat l'Eucaristia amb la comunitat que ens ha acollit de la Parròquia de Sant Sebastià de Nou barris.
- Hem llegit "el Manifest del Primer de Maig de l'any 2010"

M'hagués agradat trobar-hi companys de la meva diòcesi i zona...
També un xic més il·lusió...Potser l'edat dels assistients i l'estona de reflexió i posada en comú no hi convidava gaire...

jueves, abril 15, 2010

PASQUA - MORT- RESURRECCIÓ- VIDA


El passat dia 13 d'abril ha mort la meva sogra Montserrat.
Ja viu la Vida sense fi.
Estimada per tothom. No podria, ni sabria parlar d'ella, com ho fan els que l'han coneguda. Sí que ho farien les seves amistats que han emplenat, avui dia 15, la Basílica de Santa Maria de Mataró per pregar per ella.

Sí que us vull transcriure les paraules que he llegit, com a primera lectura en la celebració de l'Eucaristia.
Déu la té al seu si.

"Què espereu després de la mort?
Reflexió entorn la resposta feta pel Cardenal Suenens(1975)


Si no esperem res després de la mort, la vida té per nosaltres sentit? Té sentit el sofriment? Té sentit l’amor autèntic?
Aquestes dues realitats, el sofriment i l’amor autèntic troben una explicació raonable i satisfactòria a la llum d’una vida per sempre, eterna..
La perspectiva de l’eternitat no suprimeix però, el misteri, si més no almenys m’orienta, m’il·lumina i pot donar sentit a les realitats joioses o doloroses del dia a dia de la vida.

El que és vàlid per al sofriment ho és també per a l’amor. L’amor veritable, profund, demana eternitat. L’home refusa d’estimar o de ser estimat només per un temps limitat. L’amor veritable es desitja que duri per sempre. És una crida profunda a la victòria de la vida sobre la mort.

Aquest esdevenidor que esperem és llum per a la vida present, i això ja és una claror que no té preu.
Recordem-nos de les paraules de Sant Agustí: “El nostre cor se sent inquiet, o Senyor, fins que reposarà en vós”.
Per a un cristià, la vida més enllà de la mort és repòs i pau en Déu. I en ell, repòs i pau amb els nostres germans coneguts i desconeguts.

A la pregunta: “On anem després de la vida sobre la terra?”, vet ací la resposta: la mort no és un final. És un pas, un moment, misteriós, del camí de la vida que vam iniciar quan vàrem néixer i que esperem eterna. Deixem els sofriments passatgers per entrar en una joia que no té fi.
Beneït sigui el Senyor."

domingo, abril 04, 2010

BONA PASQUA

Després del que un viu aquests dies de la Setmana Santa i després de tantes reflexions, he preferit acompanyar-me, en fer el "post", de mots i de reflexions que companys, amics i d'altres "blogaires" han publicat en els seus.
BONA PASQUA !!!

"Es tracta del PAS= PASQUA
promès a tota la humanitat
perquè sortí del acabament amb la mort,
a la continuïtat de la vida amb
la glòria promesa."
(Paraules de Mn. Joaquim Rius, al full parroquial)
* * *
"Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús"
(Jordi López Camps)
* * *
"A l'ACO és costum d'invocar també els nostres sants particulars, no canonitzats ni beatificats: aquelles persones que han estat significatives per a la nostra fe i per a la nostra vida"
(Mercè solé)
* * *
"Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar: – Jo faig que tot sigui nou. (Apocalipsi 21, 5)
(Josep Ma. Domingo)
* * *
"Desitjo per a nosaltres
Ulls de Pasqua capaços de mirar
en la mort fins a la vida,
en la culpa fins al perdó,
en la divisió fins a la unitat,
en la llaga fins al’esplendor,
en l’home fins a Déu,
en Déu fins a l’home,
en el jo fins al tu."
(Klaus Hemmerle)
(De Marta Nin)
* * *
“Conviure”, “viure conjuntament amb Ell”, estimar-lo. O fem algun tipus d’experiència de vida amb el Crist, o de sobte sentirem com una veritable bogeria el que diem que creiem. Per això deia Ranher que el cristià del segle XXI o seria místic o no seria. I això és la mística: un coneixement, d’alguna manera una experiència de Déu. Una experiència que, de fet, ens canvia la vida.

Santiago Quijano
(Parròquia de Sant Ildefons-Barcelona)
* * *
"Jesús Ressuscitat, que portes el senyal de les ferides com a signes del teu Amor, sigues Vida per a nosaltres. I converteix les nostres ferides en espai fecund per al teu pla d’Amor."
(G.Sergi d’Assís (Oikia))
* * *

"No tenim altra prova que la seva presència entre nosaltres. Oculta. Però eficaç. Discreta. Tot el que ha canviat en nosaltres des de la seva mort.
Jo no som el mateix.
No som els que érem.
Hem vençut les pors.
I el dubte.
Som uns altres!
Ens sabem salvats.
Per un Altre.
Estimats.
Per Ell."
(Parròquia del Poble Nou)

Antonio Praena, dominic

Usa protector solar
Cargado por mauroar. - Todas las temporadas y episodios enteros online.

sábado, marzo 20, 2010

Primavera

Avui he anat a Mataró a fer una estona de companyia a la meva sogra.."la iaia Montserrat" per a tots.
En els seus 88 anys ben portats..i darrerament un xic empiocada per diverses infeccions que ha patit aquests dies.
També he anat a fer un vol pels carrers i places de la ciutat. En aquests poca estona em poso al corrent de les activitats, de les conferències, dels concerts, dels cursos, de les danses, de les exposicions, de les presentacions de llibres, etc, etc. I ho puc fer en poca estona perquè a Mataró hi ha el costum de penjar els cartells anunciadors de totes les activitats que s'hi fan, a les entrades de les botigues i en alguns trams de parets mig dissimulats.
Tot convida a viure en comunitat tot i ser una gran ciutat

Quina estona més bonica hi passo!
Quanta vida s'hi respira pels carrers i places de la ciutat.
I si a més hi ha alguna Fira agrícola, ramadera o de flors o del que sigui encara t'ho passes millor.

El que em crida més l'atenció és "LA VIDA" que s'hi respira. No parlem del jovent que s'hi veu tot passejant per "La Riera..."

Fins i tot et sents invitat a celebrar algun aniversari.
I si vols saber si algun ciutadà ha mort, a la façana de l'entrada a l'Esglèsia de Santa Maria hi trobes l'esquela anunciadora.

Perquè te'n facis una idea et passo unes fotografies que anat fent tot passejant...

Benvinguda PRIMAVERA


sábado, febrero 27, 2010

Projecte "SARAU"



Aquest dilluns, a "Singulars", Jaume Barberà entrevista Edgar Vinyals, un jove integrador social que amb només 24 anys treballa per la integració de les persones amb trastorns mentals o amb discapacitats físiques o mentals.

Tot i la seva joventut, Edgar Vinyals és un dels fundadors i el motor de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per a persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de qualsevol altre tipus. Aquesta és una de les batalles personals d'Edgar Vinyals, una de les qüestions que defensa amb més vehemència: que posar etiquetes acaba limitant totes les persones. Afirma que prefereix parlar de sentiments i emocions, que són comunes a tothom.

Sarau és un projecte pioner format per un equip interdisciplinari on hi ha integradors socials, psicoterapeutes i altres professionals en psicoeducació i psiquiatria. L'objectiu és que persones amb alteracions mentals puguin gaudir d'unes hores de festa i música el dissabte a la tarda. És a dir, la diversió i l'oci com a teràpia i com a manera de fer amics i de comunicar-se amb els altres. Per això, ell parla d'oci "integrador", perquè aquests moments de lleure ajuden a trencar barreres.

Però Edgar Vinyals, a part d'explicar com va néixer Sarau, explicarà el perquè de la seva implicació personal en aquest projecte: ell mateix va tenir als 15 anys un trastorn bipolar que el va portar a estar internat en un sanatori mental. D'aquesta etapa neix la seva negativa a deixar-se etiquetar i la seva lluita perquè a les persones no se'ls pengin rètols que les determinin simplement com a "malalts".

domingo, febrero 14, 2010

Creients en diàspora

TROBADA DEL GRUP DIÀSPORA-CONVOCATÒRIA

Data: dia 13 de Febrer de 2010, 9:30h

Tema:

Compartir com a experiència de fe i d’església conjuntament amb altres religions el que hem viscut en aquesta trobada del Fòrum.

Reflexionar, des de la diàspora de cada dia, sobre el sentit nostre d'església.

La Diàspora ens ajuda a reflexionar sobre el què fem, també ens ajuda a qüestionar-nos sobre com ho fem i aquest Fòrum ha estat preparat per alguns t’entra nosaltres per ampliar aquesta reflexió a través de moltes experiències d’altres persones i d’altres religions.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
En aquesta trobada hi vaig trobar:
- Comunicació
- Fraternitat
- Creients
- Presència de Déu

Era la primera vegada que em trobava amb el grup, després de la trobada del Forum Català de Teologia i Alliberament.
Em va ser una jornada d'Alliberament que crec que em durarà força dies.
Vaig conèixer creients que no coneixia i amb qui vaig sintonitzar plenament.
Moltes vegades havia pensat que fora bo de promoure trobades amb l'esperit d'aquesta.
L'Eucaristia celebrada també fou de les somniades.
Espero que trobades similars es multipliquin arreu.

domingo, enero 24, 2010

FORUM CATALÀ DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT



Es fa difícil de resumir el que ha estat aquest primer Forum Català de Teologia i Alliberament.
Des de fa setmanes em vaig apuntar a aquest Forum...i en els diferents grups-tallers.
A través de la Web la gent s'anava coneixent,relacionant i proposant iniciatives..
Aquest forum vol ser "l’expressió catalana dels Fòrums Mundials de Teologia i Alliberament".


Des de la pregària inicial fins a la cinquantena de "tallers" es respirava "Espiritualitat i Trascendència"
- S'ha intercanviat...
- S'ha comunicat...
- S'ha compartit...
amb tota llibertat i respecte.
Es notava la presència de l"Esperit" en les converses.
Quan veies la presència de "jovent" en els tallers...et feia pensar en les primeres comunitats de cristians...i et refermava l'esperança en el futur de les actuals comunitats cristianes

No s'hi ha anat a discutir, a filosofar, a criticar...a voler arreglar l'Església...
S'HI APORTAVA EXPERIÈNCIES VISCUDES AMB FE.
i et senties ALLIBERAT per poder viure la pròpia Fe en Jesucirst.