Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
sábado, febrero 27, 2010
Projecte "SARAU"
Aquest dilluns, a "Singulars", Jaume Barberà entrevista Edgar Vinyals, un jove integrador social que amb només 24 anys treballa per la integració de les persones amb trastorns mentals o amb discapacitats físiques o mentals.
Tot i la seva joventut, Edgar Vinyals és un dels fundadors i el motor de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per a persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de qualsevol altre tipus. Aquesta és una de les batalles personals d'Edgar Vinyals, una de les qüestions que defensa amb més vehemència: que posar etiquetes acaba limitant totes les persones. Afirma que prefereix parlar de sentiments i emocions, que són comunes a tothom.
Sarau és un projecte pioner format per un equip interdisciplinari on hi ha integradors socials, psicoterapeutes i altres professionals en psicoeducació i psiquiatria. L'objectiu és que persones amb alteracions mentals puguin gaudir d'unes hores de festa i música el dissabte a la tarda. És a dir, la diversió i l'oci com a teràpia i com a manera de fer amics i de comunicar-se amb els altres. Per això, ell parla d'oci "integrador", perquè aquests moments de lleure ajuden a trencar barreres.
Però Edgar Vinyals, a part d'explicar com va néixer Sarau, explicarà el perquè de la seva implicació personal en aquest projecte: ell mateix va tenir als 15 anys un trastorn bipolar que el va portar a estar internat en un sanatori mental. D'aquesta etapa neix la seva negativa a deixar-se etiquetar i la seva lluita perquè a les persones no se'ls pengin rètols que les determinin simplement com a "malalts".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Doncs ho trobo interessantíssim.
La gent compren, vol ajudar a qui està malalt amb un càncer, amb una enfermetat greu... però en canvi, hi ha molta gent encara que no enten, que no accepta la malaltia mental... i potser són les que més fan patir, perquè, a més, el malalt sent aquesta incomprensió de la societat.
Espero que aquesta iniciativa tingui MOLT, MOLT èxit.
Publicar un comentario