sábado, agosto 08, 2009

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel...(Jo,6,51)


A l'hivern el varen trasplantar en aquesta plaça...
Quina empenta tenia, de seguida li van sortir les primeres fulles...
Necessitava acomplir la seva tasca en aquest indret...

Fa uns dies ja estava així...
Segur que se sentia satisfet, la gent el contemplava i li agraia la seva vitalitat per a compartir...

Al costat del meu hortet i d'esquena al sol...- avui he contemplat aquest "girasol"
No n'havia vist mai de tan gran, de tant content, tan ufanós i volent dir-nos...que havia acomplert la seva existència i la seva missió...

I és el cas que he anat a visitar la meva "sogra", que l'han operat del "pancreas" i i en veure'm, en els seus 87 anys em diu:
"El capellà de l'hospital m'ha portat Nostre Senyor, fa una estona..."

És aleshores que he pensat en els arbres...en les flors...en les persones...en la fe... i amb la meva sogra:
" pacient, generosa, creient, entregada, acollidora, treballadora, oberta a qualsevol iniciativa, àvia, besàvia comprensiva de les il·lusions dels més petits i del jovent, soferta, servicial i mai enfadada...i sempre disposada"

Què més li espera..."Qui menja aquest pa, viurà per sempre."