- L’Assumpció, la meva dona, va convocar unes amigues de la infantesa. Varen ser disset comensals. Curiós…els homes es posen junts. I les dones també. Així poden parlar de les seves coses: negocis, viatges, treball, iniciatives, curiositats de la gent de la ciutat de Mataró, de les amigues comunes. És que viuen a Mataró.
- No fa gaire dies en va tornar a convocar unes altres amistats. Varen ser onze comensals. En aquesta ocasió les dones amb la seva parella i tots barrejats. La conversa es va iniciar tot just posats a taula. Cadascun va explicar la seva vida des de ben petit. Començant pels propis pares, l’educació que varen tenir, els estudis i les seves iniciatives de la seva vida: direcció d’un ganivet d’arquitectes, de l’experìència en el món dels estibadors del port, del peregrinatge transformador en el Camí de Santiago, de la participació i suport en el comerç just amb els països del tercer món, de la participació en el món de la política municipal, el camp educatiu i d’orientació psicológica, el camp del voluntariat –ONG, suport escolar, hospitalari...etc.
- Els dijous, a la tarda, els nostres néts ens convoquen per anar amb ells al “sorralet” on poden jugar amb altres infants de la seva edat. Es deixen les pales i les galledetes, juguen i juguen. Ens trobem amb els pares d’altres nens i nenes que van a la mateixa escola. Parlem de l’educació, del creixement, de les malalties. I també ens trobem amb ells quan la mestra ens convoca per explicar el procés de creixement dels nostres fills i néts.
- També els dimarts i dijous se’ns convoca per participar en el reforç escolar de nens i nenes i joves del barri. Allí ens trobem amb els monitors i voluntaris. I ens comuniquem les iniciatives, les dificultats de la tasca, el seguiment i el seu progrès curricular.
- Ara que tenim un gosset cocker, de 4 mesos, en “Trap”, hem d’anar al “pipi can” i allà ens trobem ben bé uns deu gossos, amb els seus amos i mestresses. Quines converses més assenyades i de bons educadors canins. Ja ens coneixem tots. I també surten altres temes del poble i preocupacions personals. Fins i tot s’han fer “kedades” per anar a sopar…etc.
- A travès dels Blogs que faig i que cerco segons interessos i edats....he fet molts amics, que ens comuniquem les nostres vides. També fan “trobades” i expliquen les seves descobertes , aficions, qualitats, dificultats en l’educació dels fills, els seus viatges i les qualitats i virtuts dels seus països I cultures.
- Quantes ocasions de comunicació...quantes convocatòries per comunicar-nos les nostres vides, de grups de militans, de comunitats on participem...per parlar del que passa al món que ens ha tocat de viure i on succeeixen tantes coses...desgràcies, acords, guerres, explotacions de l’home per l’home...etc...
- I al diumenge se’ns “convoca” a la celebració de l’Eucaristia... Quina diferència de convocatoria! Quina diferencia d’intercanvi! Quina diferencia “d’aliment”!
Quina diferencia en la comunicació dels nostres compromisos! Semblaria que per un cristià aquesta convocatoria que ens fa Jesús hauria de ser la principal, la que ilumina la nostra vida i el nostre Projecte de vida. Un altre dia ja us en parlaré...
1 comentario:
Ja em canso només de llegir-te, veig que tens l'agenda ocupada.
Això es bó.
Publicar un comentario