viernes, septiembre 05, 2008

Converses en el meu "pipican"

videoEn Trapp, el meu gos “cocker”, ja està nerviós perquè s’acosta l’hora d’anar a jugar, que no a fer les seves necessitats fisiològiques, perquè aquestes les fa al pati de casa o, si s’escau, a qualsevol altre lloc però no al seu “pipican”. Allà hi va per jugar, relacionar-se, fer amistats... I mentrestant, jo hi trobo també, segons l’hora , veins i potser ja, amics i amigues que freqüenten el mateix indret. - Avui si que fa calor, eh? Aquests darrers dies com mai... comença sovint la conversa. - És veritat, aquesta nit era insoportable... I quines converses més hi tenim? Ui no acabaria pas. Però en selecciono algunes que crec més interessants.
- Desitgeu-me sort que dijous tinc el judici per acomiadament “inprocedent”... ja fa mesos que cobro de l’atur, però ara , espero que es resolgui definitivament la meva situació laboral... – explica l’Engràcia
- Jo també tinc un amic en una situació similar......afegeix en Carles
- Ja ens explicaràs com t’ha anat...eh? replica en Manel Sabeu què..?-diu en Xavier- a la meva escala ahir van entrar lladres i es van emportar les coses de valor que van trobar...Vam haver d’avisar la policia i els mossos d’esquadra. Eren uns “sudamericans” i uns “romanesos”. Aviat haurem de posar “alarmes” als pisos... - A mi em van entrar ara fa dos anys, per la nit, i ni me’n vaig assabentar. El meu gos un “labrador” tampoc li va cridar l’atenció. No sé pas com ho van fer per no cridar l’atenció.
- Ja he comprat el cadellet “labrador de color marró”. Ho he fet per internet i ara estem arreglant “els papers” perquè me’l puguin portar sense problemes (vacunes..etc.)
- I quan et va costar ?
- 1.300€...una mica car, però val la pena. El seu pare és preciós i premi nacional en un concurs de gossos que es va fer l’any passat.

- Els veïns del pis de dalt, avui m'han escridassat perquè, com que la meva companya i jo treballem de nit, el nostre gos quan sent qualsevol soroll, es posa a bordar. I clar, nosaltres no sabíem que bordava. Li hem hagut de posar un collaret que fa unes descàrregues i aleshores el gos escarmentat ja no intenta bodar més... També haurem d'insonoritzar ls parets del nostre pis...
- Pobre bèstia...
- I pobres veïns... Ja us aniré explicant...

Com veieu... converses que fan pensar i que difícilment trobes l’ocasió de ser testimoni de Salvació i Amor.... O és que potser amb la actitud..., paciència...en escoltar, respecte en respondre i les propostes que diexes anar de tant en tant...ja és això del que es tracta...

2 comentarios:

Assumpta dijo...

Situacions difícils, sí... Gent acomiadada, robatoris, immigrants que donen "mala fama" als altres...

En quant als gossos que borden de nit... ufff, ho sento però jo estic a l'altre banda: Una veïna que era jove i a les nits tornava tard en tenia un, molt maco, però que podia estar bordant ininterrompudament fins les 2 o les 3 de la matinada. Era insuportable.

Al final la noia va portar el gos al psicòleg (cert, eh?) i ho van solucionar amb un collar d'aquests... tot i que la sol·lució feia llastimeta per el pobre gos, més llàstima em feia el meu marit que s'havia de llevar d'hora i tenia escàndol de gos...

En fi, com tu dius, a vegades escoltar ja és important :-))

eloi dijo...

Ja veig que el pipican vindria a equivaldre a el que canten Els Pets a la cançó "converses de café", no? interessant...
records Manel! (insonoritzar?... pots posar una paret de pladur)