Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
sábado, marzo 08, 2008
Complexitat...
Fa dies que no actualitzo...
Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint...
Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir...
A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.
N’anuncio algunes que visc actualment...:
- M’agradaria conèixer més a fons...què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”
- Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.
- Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.
- Com és que l’episcopat utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?
- M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.
- Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”
- Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.
- Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.
- Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.
- Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?
- També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿
- Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?
- Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen... i sempre em pregunto...com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?
...................................
La vida és força complexa...no creus ?
Etiquetes de comentaris:
Reflexions sobre la vida,
testimoniatge
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola, Manel,
Escrius poc, però escrius molt bé. Moltes felicitats pel vostre aniversari!
Mercè
Hola Manel, masses preguntes i poques respostes satisfactories, però tu fas el que pots, i amb bondat, i amor envers els altres, has de pensar que simplement som persones, i que fem el que podem, molts n'hi haguessin com tú.
Mercè i Montse. Gràcies pels ànims que em doneu amb els vostres comentaris i observacions. Me n'alegro que els blocs de la Blogosfera cristiana siguin de profit i de bona reflexió.
Publicar un comentario