viernes, febrero 29, 2008

Com Déu estima...


No podem saber com Déu estima... Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer....
I potser no cal que sapiguem com estima.... Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia...com ens ha mostrat en Jesús.

- He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?” Sivoleu veure un resum de la reflexió podeu llegir-la en el Bloc "El mosquit i el camell"
Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

- Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.
Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.
I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?
Déu sí que se l’estimava!

- Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.
Es van explicar, també, noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball...

- Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida
Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent...

- El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.
Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!
Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.
Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

1 comentario:

G. Sergi d'Assís dijo...

Sento lo del teu germà, Manel.