I vosaltres qui dieu que sóc ? (Mt.16,13-20)

Vós sou Misericordia, Amor, Salvació..!!!
És a dir que sóc perdonat, estimat i salvat...!!!

I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- quan vaig a l'hospital a fer voluntariat de companyia..
- els dies que vas a fer reforç escolar a Nou barris o a Ciutat Vella
- quan dones aquell curset d'informàtica...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

Contemplar és molt sà...

Ja aniré dient coses que he anat pensant, tot contemplant la natura...
Són massa coses per un dia sol...
Mai havia pensat que no aprofitava mil ocasions de "veure", "judicar" i "actuar" a l'estil de la millor "revisió de vida" que ens van ensenyar a la JOC i a l'ACO.
M'he adonat que més que "contemplar" la vida...mirava de justificar les meves reaccions o no actuacions.
Quantes vegades davant de l'alarma de les "emocions" no he sabut il·luminar la meva ment i més aviat cercava explicacions interessades.
La gent gran...el jovent...els infants...els amics i amigues m'han ensenyat a ser sincers i a no tenir por a les il·lusions, als projectes humans...a la vida...a la mort...
En fi...ara m'allargaria. Ja ho aniré fent en properes actualitzacions d'aquesta propera entrada a la vida més rutinària...

Acabem d'assaborir les darreres festes majors dels nostres pobles,ciutats i barris.

Confiar...

Des de l'Artiga de Lin...Val d'Aran

- En "Trap", el meu gos...tot jugant ha trobat pel camp del Pallars Sobirà un ocellet mort entre les herbes de la muntanya...
- Un excursionista que passava per allà...m'ha explicat les excel·lències dels "cockers" sense jo demanar-li pas...
- Avui estic contemplant la grandiositat de les muntanyes del Montardo, la serralada dels Colomers...
- Unes jovenetes de 14 anys, que conviuen en el meu mateix hotel estan preocupadíssimes per fer goig als nois que es passegen pels voltants...
- Penso en les desgràcies i guerres que existeixen per tot arreu.
- Penso en les preocupacions dels nostres polítics i les del president de la conferència episcopal...
- Penso en na S, na B, en R, en F, na I,n'I, i tants que no saben per què a ells els ha tocat de viure amb la malaltia...
- En les enfermetats de tants familiars i amics i amigues meus...
- He de confiar en la presència salvadora i misericordiosa deJesús... és el més racional del meu ésser.
- En l'empenta i la il·lusió d'en M i d'en P en fer bé la feina que fan i en l'educació dels seus fills.

M' ho ha recordat els pans i els peixos de la multiplicació i la confiança de Pere per sobre de les aigües...

Bon estiu