
- Ja gairebé no sento cap petard...Fa una estona encara sentia el Castell de focs de la veïna població de Sant Joan Despí... Ara ja puc escriure tranquil·lament...
* Quanta vida he vist al meu voltant aquests dies..
* Quants petards, volcans, coets...tirats per mainada i no tan mainada...
* Fogueres...
* Flama del Canigó...
* La família al voltant de les coques de "llardons" i de fruita confitada.
* I aquells amics mataronins, que com cada any, ens retrobem encara que siguin les dotze de la nit...
* Quanta comunicació en aquesta diada estiuenca... Quants acudits explicats... quantes rialles...quanta felicitat escampada...encara que a la família i entre els amics hi hagi el dolor de l'enfermetat...
I aquest matí tot anant a Missa...els carrer plens de restes de les fogueres i de piules que no havien explotat...
- Em recordaven l'alegria del dia anterior..
Misteri de la vida - Misteri de la comunicació - Misteri de l'amor - Misteri de la família - Misteri de ser "precursos- com Joan" de l'anunci de la Bona Nova.
I m'ha fet pensar què poc "precursos...som....i de què..."