sábado, septiembre 08, 2007

Si algú vol venir amb mi...


En ocasió de l'Evangeli d'avui:(Lc 14,25-33) pensava que en som de tossuts...

Què hi ha que no sigui "misteri"...?

No cal fer cap tesi doctoral per esbrinar-ho.
Només cal aturar-se uns minuts i observar...el MISTERI

- Aquest nét meu que ha nascut fa uns dies.
- Aquesta mare que l'ha engendrat amb el concurs del pare
- Aquesta cara d'admiració que fan els pares, els avis, tots els familiars.

- Aquest noi, malalt, que diàriament em saluda pel MSN d'internet.
- Aquesta nena que també em veu connectat a l'ordinador i em diu: "què msplikes"
- Els meus ulls que miren, observen, admiren, desitgen i parlen.
- El meu aparell digestiu que uns dies funciona bé i d'altres no tant.
- Aquest ordinador, que havent combinat uns xips funciona a vegades si i avegades també.
- Com és que la meva àvia té un "glaucoma" a l'ull i jo no..?
- Per què a la meva dona li han trobat tres inicis de càncer-al pit, a la matriu, al colon - i també un inici d'infart, que ja ha superat i a mi un infart...també superat i esperant que comencin les altres coses...?
- Per què a una amiga meva des de petita els nervis el porten pel camí de l'amargura i li surten tota mena de pupes a la pell?

- Per què en P troba la seva parella, tan bonica, tan interessant, tan plena d'estimació..i són tan feliços i na M no hi ha manera que li durin els seus nois ideals, perfectes , amb totes les qualitats..?
- Per què aquella parella se separa i l'altra dura tota la vida..?
- Per què aquell jove de 26 està del tot convençut que Déu el crida per a ell "per tota la vida" i aquell altra de 45 diu que l'escànner de la seva vocació li diu "que és ben pla" i no batega?
- I en D. que està apunt de començar el curs escolar amb tota la il·lusió i pensant que aviat podrà iniciar una carrera que el portarà a la felicitat i la plenitud de la vida.
- O na S. de 17 anys que no se'n surt del càncer que té a la cara i que si va deformant per les operacions quirúrgiques...i no pot fer excursions, no confia que pugui estudiar res...no pot dormir pensant en la vida futura que l'espera.?

- I les muntanyes, que continuen allà i el dia i la nit se succeeix, amb els terratremols, sunamis, i morts i el canvi climàtic segueix el seu curs...
- I les flors, les plantes, els bonsais, els incendis, els aiguats....

No esgotarem...el MISTERI

"Si algú vol venir amb mi i no m'èstima més que el pare i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu."

2 comentarios:

Montse dijo...

Tots portem una creu, Manel, i s'ha de tenir molta fe, perquè amb les desgràcies que expliques, et preguntis on està Dèu, el Dèu bo, que ens estima.
Perquè hi ha tantes injusticies al món?
Perquè hi ha guerres?
El perquè de tantes coses no té resposta, però de en segur, la culpa no es de Dèu, sino dels homes, del mal ús de les coses, de les ganes de tenir més poder.
En quan a les malaties no tinc resposta, em sap molt de greu, la quantitat de gent que no supera càncers, que està malalta i no se'n sortirà, em fa molta pena, els amics caiguats en el camí..
Perquè???

Saltimbanquineta dijo...

Sí, tot a la vida és un misteri. Sort n'hi ha que alguns dels misteris són ben interessants i engrescadors!