sábado, noviembre 03, 2007

...torneu a Déu els cors que l'han deixat.


Al bell mig del pont....

L'assumpció, la meva dona, i jo en veure un dia tan maco i que feia temps que no havíem estat a Montserrat, ens hem decidit a anar-hi.
Però en arribar al trencall per pujar des de Monistrol...viem un avís P1 del Monestir complet.
I com que feia anys i panys que no agafàvem el "cremallera"..cap a l'estació hem anat.
- Quina estació més bonica,moderna i funcional !!! I parquing gratuït...
- Quantes combinacions de bitllets, d'anada i tornada....funiculars, menjars, museu, vídeo...
- Tretze minuts justos, d'abaix a dalt.
- Oh...i el cremallera arriba a peu pla, a la plaça dels parquings d'abans...
- Llàstima...acabaven de cantar la Salve i el Virolai.

Però què era tanta gent....i molt estrangers!!!
Tothom amb màquines de fotografiar
A cada moment fotografies per aquí, per allà...
Una cua per anar al cambril de la Mare de Déu que arribava a la plaça del monestir...
Oh...i quines botigues més grans i quantes coses es podien comprar...
El menjador no hi havia gairebé lloc per seure i autoservir-te el menjar.
Gent per tot arreu, als bars, a l'avinguda, a la plaça, a la Creu, als funiculars...

Per fer una mica de pregària, inevitablement, has d'entrar a la Basílica...

I penses per què hi ha tanta gent?
Hi han anat a pregar? Cadascú a la seva manera...
La meva dona em diu...això és pur turisme...

Els reclams exteriors són...que vagis al museu, que vagis a veure el vídeo, tot de projectes de millora de la plaça...i d'ajudar econòmicament a fer l'orgue nou que s'hi vol posar a la basílica...

Aquesta ha estat una visió molt superficial i exterior... Un altre dia miraré de viure'n la part més de fe i pregària...

"sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní."

5 comentarios:

Montse dijo...

Manel, Manel, fa dies que no em visites, que no et poses a l'ordinador?, jo havia d'anar a Montserrat el passat 21 d'octubre, però no em vaig veure capaç d'aguantar tot el dia allí, hi aniré quan tot acabi.
Una abraçada forta!!

Maria Escalas Bernat dijo...

Vas coincidir amb els meus sogres, també hi eren, quina gràcia, oi?
També em van comentar que hi havia anat moltíssima gent.
Tinc por que Montserrat mori d'èxit. Espero que no. Que puguem sempre trobar el que hi anem a buscar.
Una abraçada.
Maria

Sergi d'Assís dijo...

Manel, sap greu que ho trobessis tan aglomerat de gent... Però la veritat és que canvia radicalment en funció de les hores del dia en què s'hi va. Si un es queda a dormir en una cel·la, aleshores sovint es pot gaudir d'un altre Montserrat... em sembla.

Manel Filella dijo...

Montse...perdona...vaig un xic atrafegat.
I quan és "que tot acabi" encara falta ?

Maria. Quines casualitats oi? Montserrat, sempre serà montserrat oi?

Sergi: Mercès per la recomanació. Fa molt de temps que no h passo la nit. Però segur que sí, que es molt diferent.

Zoileta dijo...

Jo sempre que hi vaig hi trobo força gent i a vegades atabala una mica, però faig la meva...

Feia temps que no m'hi passejava, pel teu blog!! Abraçades,