Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
miércoles, octubre 15, 2008
Què escollir...Cal escollir?
Ahir...dimarts, al Palau de la Música Catalana l'homentge a Lluís Ma. Xirinacs...
"En ple ús de les meves facultats marxo
perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em trova
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
Aquest és el testament d'en lluís Ma. en el seu "Acte de sobirania"
El Palau ple de gom a gom...i amb un sol cor i una sola veu.
Avui, dimecres, he anat a passar una estona amb els meus amics de l'hospital...
Quins plors no feia l'A. perquè li fallava una de les "bombes" deia ella, li pitava i l'infermera no sabia exactament què passava. Després d'una estona hem jugat juntament amb els seus amics i amigues.
l'Alej.apunt de ser intervingut quirùrgicament, em volia demostrar que ell dominava l'ordinador i sabia fer servir molt bé les "taules" del Word.
l'Ari.. no ha pogut jugar amb nosaltres perquè el metge l'ha cridat per fer-li unes proves i unes anàlisis.
Els pares i les mares d'ells aquesta estona que he estat amb els seus fills i filles han pogut descansar i anar al Bar a prendre una veguda o un entrepà. No sabien quina cara posar en veure que hi havia gent voluntària que volia fer una estona de companyia als seus fills i filles i passar una bona estona alegre i distreta, davant del dolor, el sofriment i la soledat en què es trobaven tots plegats.
Les dues sessions viscudes no es contradiuen, són ben reals. Però semblaria que la d'avui ha estat més humana i més propera.
Jesús segurament també hauria estat present a les dues... No creus?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Això d'anar a fer companyia als petits a l'Hospital és quelcom tan maco, tan maco, que emociona llegir-ho, amic Manel.
En quant a Xirinacs, recordo les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de 1977... jo encara no podia votar, tenia 15 anys! :-) però li vaig estar dient a mon pare "Papa, vota en Xirinacs al senat, vota'l si us plaaaaaaaaaau"... i em va fer cas!!
Sí, sí... mon pare va votar al Senat en Xirinacs perquè jo li vaig dir :-))
Maneeeeeel!!!
He anat al Servi Caixa a veure si podia comprar les entrades pel concert... He vist coses pel Palau de la Música però pel Petit Palau res :-(
Com ho he de fer per comprar-les per Internet? dona'm algun enllaç o el que sigui, que jo no puc anar allí a comprar-les, que visc a Reus!!! :-))
Abraçades!!
Publicar un comentario