- Hola J. Què fem?
- Vinc de fer “cinc piscines...” I les faig dos cops per setmana…
- Per això estàs tan àgil i fort.
- Però, és el cas que també camino una bona estona cada dia, vaig en bicicleta i faig gimnàs uns altres dies.
En J. Té 85 anys i cada cop es cuida més per no perdre l’agilitat i no agafar cap malaltia greu. Quines ganes de viure..!
I jo que alguna vegada m’agradaria parlar amb ell de “l’altre vida..” que cada vegada la té més a prop.... M’agradaria preguntar-li quin any pensa rebre el sagrament de “la unció dels malalts” , però amb l’interés que té per tenir una vida de “qualitat” no m’he atrevit encara a parlar-ne...
“- Vosaltres en sou testimonis-“
En P. té 12 anys i el conec d’anar-lo a visitar a l’hospital.
Pel MSN algunes vegades m’ha explicat que ha estat plorant molta estona i no entén per què li ha tocat a ell de tenir leucèmia i que de tant en tant l’han d’ingressar perquè no té les “plaquetes” que hauria de tenir...
A l’hospital s’hi fan moltes activitats i tallers per tal que els nens, nois, nenes i noies s’ho passin bé els dies que els toca d’estar-hi i no pensin en la seva greu malaltia.
I jo mai els he parlat que potser algun dia es moririen, com jo mateix, que vaig tenir un infart de miocardi...
El ditxós tabú de la mort, del dol... i de no encarar la realitat i assumir-la tranquil·lament i conscientment
“-Vosaltres en sou testimonis-“
És que deu ser que “ser testimoni” requereix haver tingut experiència personal de Jesús. I si un no el coneix, no l’estima, no en pot ser testimoni...Ens cal “la força que ve de Déu”.
2 comentarios:
Quina imatge més bonica has triat per il·lustrar la tendresa de l'amor de Déu envers tota l'humanitat!! Igual algun dia te la copio per alguna cosa de catequesi :-)
Molt difícil el tema de la mort... quelcom que ens ha de tocar a tots sense cap mena de dubte, però que sembla que no se'n pot parlar...
Ara bé, molt diferent hauria de ser l'actitut d'en J. que d'en P.
En J. fa bé de voler cuidar-se, però potser hauria de pensar en altres coses :-))
El cas d'en P. fa mal... és molt trist veure patir els més petits, els joves... Com es fa per parlar amb ells del tema de la mort?
Jo amb els meus nens de catequesi hi parlo... però ells no estan malaltons!!!... Si parlem dels pares, els hi dic que el meu pare ja va morir, que ara és al Cel, que des d'allí em veu, que jo parlo amb ell... i, si surt el tema, no m'estic pas de dir que tots hem de morir i que ressuscitarem i estarem amb Déu i dir-ho sense posar cap cara de "por" si no al contrari, com quelcom ben natural...
Però quan un petit de dotze anys està malalt... i plora perquè es vol trobar bé, com els altres nens... com li expliques? És quelcom que hauriem de pensar, però ha de ser difícil, molt difícil...
En tot cas, fas molt bé de parlar amb ells, acompanyar-los, jugar-hi... només amb la sola presència ja els estàs transmetent moltes coses :-)
Hmmm... impressive picture of Jesus love.
Publicar un comentario