Un assaig de comunicació i de trobada amb els amics. Amics de tot tipus joves i més grans. Nois i noies. Que pensen com jo i també els que no hi pensen. D'aquesta comunicació en sorgeix l'amistat, l'ajut i el fer camí en aquesta vida...
lunes, junio 29, 2009
"...perquè es posi bé i no es mori." (Mc.5,23)
...Aquesta és l'esperança... però...
- Mor Vicenç Ferrer...el bisbe Guix...Michel...
- Ahir, vaig veure a la tele una escena d'una pel·licula on uns nens i nenes tenien davant seu "de cos present" un company que s'havia mort. I parlaven d'ell com si estè entre ells i esperaven retrobar-se. Parlaven de la manera més normal.
- Quantes vegades hem vist com es distreu els infants dava la "mort"
- Entre família...parlant de les persones malaltes...un va dir: "Parlem de coses alegres..."
- Conec ben poca gent que espera la "mort" com la cosa més normal de la vida i que desitgi que arribi aviat per poder fruit de la "Vida".
- Quan veig els meus fills i néts...amb la seves ganes de "vida" el misteri de la "VIDA" se'm fa més present que mai.
"Talita qum" Aixeca't
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Preguem perque volem que els nostres essers estimats es trobin bé, que segueixin entre nosaltres, és normal. Els estimem i no els volem veure patir...
Però, per altre part, hem d'estar preparats pel que pugui passar i absolutament convençuts de que la millor part de la Vida és la que ve després d'aquesta :-))
Publicar un comentario