
(Les fotografies són tretes del "google". Cap referència a familiars)

- Estava contemplant un dels meus néts...J.I em deia...: - El meu pare em diu... El meu pare em diu....I no parava, satisfet, de fer les coses que el seu pare li havia ensenyat de fer... Els infants depenen dels pares...creuen en ells, confien en ells..
I tot això per a poder crèixer i viure en plenitud.

- La meva amiga E.i el meu amic D.tot el seu ser...és agradar...tenir amigues i amics. Trobar l'amor de la seva vida. També ensortir-se'n en els estudis i tenir una bona professió. I de més gran "viure" i trobar la felicitat.
- La meva sogra l'han d'operar perquè té un tumor. Esperem que se'n sorti bé..Que si ara té 86 anys en pugui celebrar uns quants més més de vida....
Quan una persona estima una altra, no no vol que s'acabi mai aquest intercanvi d'amor.
Però és raonable "confiar" en la vida, també creure en l'altra "vida".
És raonable que aspirem a VIURE.
Continua el misteri de l'ésser humà...