A l'hivern el varen trasplantar en aquesta plaça...
Quina empenta tenia, de seguida li van sortir les primeres fulles...
Necessitava acomplir la seva tasca en aquest indret...
Fa uns dies ja estava així...
Segur que se sentia satisfet, la gent el contemplava i li agraia la seva vitalitat per a compartir...
Al costat del meu hortet i d'esquena al sol...- avui he contemplat aquest "girasol"
No n'havia vist mai de tan gran, de tant content, tan ufanós i volent dir-nos...que havia acomplert la seva existència i la seva missió...
I és el cas que he anat a visitar la meva "sogra", que l'han operat del "pancreas" i i en veure'm, en els seus 87 anys em diu:
"El capellà de l'hospital m'ha portat Nostre Senyor, fa una estona..."
És aleshores que he pensat en els arbres...en les flors...en les persones...en la fe... i amb la meva sogra:
" pacient, generosa, creient, entregada, acollidora, treballadora, oberta a qualsevol iniciativa, àvia, besàvia comprensiva de les il·lusions dels més petits i del jovent, soferta, servicial i mai enfadada...i sempre disposada"
Què més li espera..."Qui menja aquest pa, viurà per sempre."
5 comentarios:
Qué macos són els teus escrits, Manel! Transmeten pau!
Jo, que sóc admiradora de la pintura d'aquell geni que mai va poder ser feliç, Vincent van Gogh, m'he quedat admirada amb aquest girasol tan graaaaan!! :-))
Espero que la teva sogra es posi bé!! :-)
Ostres, quin girasol, tant maco, ai Manel si jo pogués tant estar degura de tot com tú, em reconfortaria més, cada dia parlo amb el pare, i vull creure, que el tornaré a veure, però els dubtes em fan pensar que no el veuré mai més, d'una cosa estic segura, el sento al meu costat cada dia, i ell, m'empeny a seguir endavant, la seva imatge, les seves paraules, el seu somriure.
ASSUMPTA: Ahir vaig tornar a veure el meu "Girasol" i com eres les 9 del vespre...estava tot pansit...esperan que avui torni a sortir el sol i fer la seva feina...de grar-se del sol...
MONTSE:...quina no dubta força vegades a la vida...? Però penso que tothom té ganes d'estimar, de ser feliç i de viure sempre...i aquesta creença no està pas renyida amb la raó o en les explicacions que hi volem donar a la nostra existència...no creus ? És que sinó no trobaria sentit a la "vida".
Manel!! :-))
Diumenge encara quedaven dues canelleres a la font jajaja
Si hi passes agafa'n una!! m'encantaria que en tinguessis una tu! :-)
Són fàcils de deslligar, ja ho veuràs jejeje
PEDAZO DE GIRA-SOL, no?? wow!!! Tamany extra-gran! M'encanten els gira-sols i em venen records de quan anava en bicicleta entremig de gira-sols i espigues quan era petitona.. ara ja no queden ni gira-sols ni espigues (però sí la bicicleta!), ara són cases i més cases i, a més, buides perqupe ningú se les pot pagar.
Que la teva "sogra" es posi bé ben aviat.
Publicar un comentario