José Antonio Pagola, video 2 español: quién era Jesús?

De mica en mica anem comprenent qui era Jesús, què va venir a fer i què ens diu encara a qui ens diem "cristians"
Mira que arribem a ser tossuts...eh?

Deu ser perquè costa voler "acollir" el missatge de Jesús

Trobar Déu a la vida quotidiana

Aquest ha estat el tema del 1r. Forum Església Plural celebrat a la Casa d’exercicis de la Cova de Manresa , amb l’acompanyament d’en Xavier Melloni.

Ara sabem que una persona espiritual és aquella que viu segons l’ètica de Jesús i té una proximitat estreta amb Déu. Som convidats a trobar espais de silenci a la nostra vida quotidiana i fer dels trànsits entre el món interior i exterior l’actitud fonamental de qualsevol persona que vol sentir Déu i vol experimentar les actituds de Jesús. Una vida espiritual intensa és una crida per a tota persona humana, que no podem defugir si volem gaudir de plenitud i felicitat, i omplir de sentit la nostra vida.

Una setantena de persones ens hem trobat, enguany, en aquest 1r. Fòrum i que seguim les activitats d’ ”Església Plural” a travès de la pàgina web i del butlletí periòdic que anem rebent.
Enguany però hem volgut donar un nou pas per, a més de comunicar-nos, veure’ns les cares, trobar-nos personalment, establir un debat sobre la situació de l’Església, les necessitats espirituals de les persones, el paper d’Església Plural, i comunicar de primera mà, les opinions, crítiques i propostes sobre la tasca que es fa.

Tot el matí, fins l’hora de dinar, ha estat de silenci, pregària i descoberta de la nostra existència avui i cada dia. S’ha coronat amb la celebració de l’Eucaristia per part de tots els assistents.

Ens hem adonat que:
Tú y yo
somos los dos
una sola hoja
de papel.
Yo soy
la página de arriba
al sol y al aire
y a todo el que quiera
leer una palabra,
oirte y encontrarte.
Tú eres
la página de abajo
que me sustenta,
oscuro,
invisible,
pegado a la madera
.................
¿Qué sé yo
dónde acabo yo
y dónde empiezas tú?

Benjamin Glez Buetta
“Salmos para gustar y sentir”

Sant Tornem-hi

S’han acabat les vacances...i “Sant “Tornem-hi”.
El meu amic Eloi li fa la següent pregària:
“Oh, pietós i abnegat Sant Tornem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén”

A veure si m’animo a anar expressant, de tant en tant, el meu “dia a dia” i les reflexions que em provoquen o no em deixen indiferent.
- A la meva edat, em complau haver de refer, al setembre, el calendari de les diferents activitats que durant l’any anterior anava fent. És un moment a decidir... és millor que faci això o allò? Quin és el criteri per decidir-ho? A voltes mires més la teva satisfacció que la necessitat que hi ha... A més l’edat fa que per unes activitats ja no serveixis i per altres, encara si...
De mica en mica aniré completant les activitats.

En aquests darrers dies he viscut, i m’ha fet pensar, diversos esdeveniments que resumidament comunico.
- He parlat amb uns amics, que m’han dit “conservador...” perquè encara tinc “Fe”
- He sofert l’engany d’un familiar, el qual em deia que prenia el medicament que li havia receptat el seu metge, i en realitat no se’l prenia.
- Hem celebrat l’aniversari d’un familiar, però que no sentir-me parlar dels meus “voluntariats” si tenen relació amb la malaltia.
- Però he rebut la informació d’una neboda respecte la seva feina per l’any que iniciem. Amb quines ganes i il·lusió ho fa...
- Els meus néts m’han captivat, una vegada més, per les seves ganes de crèixer, viure, i fer-se grans...tot i les baralletes competitives que organitzen.


Pregària:
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells” (Lluc 15,1…)

Senyor Jesús, sempre ens aculls, sempre ens perdones, sempre ens estimes:
- trobes l’ovella perdua...
- trobes la moneda perduda
- sempre corres a tirar-te al coll del fill que s’ha anat i el beses.

Nosaltres, seguidors teus, som alhora extraviats i retrobats, fills pròdigs i germans grans i una mica bons pastors, mestresses de casa i pares.

En aquest inici del curs us demanem que:
- quan ens sentim cansats, més que l’actimel o la vitalínia, pensem que tu sempre ens estàs esperant per acollir-nos i animar-nos a seguir.
- envers els nostres germans sense feina, i quan estem preocupats per la crisi que vivim, pensem quina és la crida que ens fas, quina és la nostra actitud d’acollida i de compromís.
- les alegries viscudes, reforcin l’estimació als altres i la il·lusió per la vida.

Que la desafecció a tantes coses que ens envolten, política, sindicats, empresa es converteixi en compromís, col·laboració, i exemple d’acollida de totes les persones amb qui convivim i ens envolten, sabent distinguir el pecat, i les persones involucrades, les quals sempre estimes i hem d’estimar.