Aquesta setmana ha mort
una germana meva (86 anys), quatre fills, uns quants néts i renéts.
Els seus fills en el dia
del seu comiat, a més de la pregària, recordaren alguns fets, emotius, de la
seva vida, recitaren un fragment del poeta Joan Maragall:
“Mes tu ets la guiadora,
tu la forta,
Perquè en mig de la calma
o la maror
Saps que la nau del
pensament que em porta
Sempre retorna al port
del teu amor”
Jo també vaig dir el
següent:
“A reveure “Petita”
La “petita” era com els
meus pares i els germans cridàvem a la”Genoveva” des de molt petits…
I avui la
Montserrat, la germana gran , en Manel, el germà petit, els altres germans, ja traspassats , tots els
fills, tots els néts, tots els cosins, i
tots els altres familiars, et diem “a reveure”, ja que ens has passat al
davant.
Jo et vull dir, davant del
misteri de “la vida” que comença i acaba, i que per tu ja no ho és, que espero
que el Déu de la Vida m’ajudi a viure-la plenament, i m’ensenyi a estimar tothom,
amb l’amor que ens ha
mostrat creant-nos i posant dins dels nostres cors el desig de la plena
estimació envers tothom.
Preguem per tu ”Petita" -"Genoveva”
Un altre dia parlaré, altre vegada de : VIDA - AMOR
1 comentario:
El meu condol, Manel.
Una abraçada,
Montse
Publicar un comentario