Voluntaris...a l'estiu

Més de 400 "voluntaris..." de totes les edats...Cadascú amb la seva dèria o ganes de col·laborar a millorar la societat i moltes coses i circumstàncies de la vida... Què bonics aquests 4 dies...Què curts que s'han fet!!! Quants amics nous també he fet...de totes les edats...I a partir d'avui continuarem les converses tingudes. I que és que en qualsevol poble de Catalunya - que és d'on provenien- hi ha gent molt maca i que desinteressadament volen actualitzar la seva formació en l'àmbit on treballen i al mateix temps ...quina alegria que compartien..!!!...Estudiants d'ESO de Batxillertat, universitaris, professionals, jubilats, gent amb discapacitat, etc...
Vinga de mica en mica ja us aniré dient coses que hem après i hem compartit.
Una abraçada
I si voleu veure alguna fotografia més...:

http://picasaweb.google.es/manuel.filella

Un dia d'estiu...

- Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l'articulació del genoll dret...
- Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar...
- La meva sogra també té dolor a les cames...
- El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l'altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el "liquen plas" crònic, a la pell.

- El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
- L'altre fill va valorant unes ofertes de treball.
- La meva jove a finals d'agost espera el seu segon fill, l'Oriol.
- La meva dona i jo , dijous, assistirem a la "12a. Escola d'estiu del Voluntariat" a la Seu d'Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets...fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se'n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l'ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure'ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten...
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran.....Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d'il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l'ordre còsmic que ens envolta... Jo en dic "Projecte de Déu"... I davant d'això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l'acompliment del dit "Projecte..." i el dels meus néts i cosinets...

L'estiu, també serveix per això...tot prenent el sol i banyant-nos.

A qui serveixo...

Hem arribat al camping. El bungalow és maquíssim. Els meus amics també s’han instal·lat en un altre. Van amb les seves nétes...una de quatorze anys, una altra de onze i l’altra de deu.
Les nenes darrera dels nens i nenes de camping. Canviant de modelets de vestir...
La seva única preocupació era fugir de la gent gran i anar a fer nous amics i amigues. Ara és posen un vestit diferent, ara es posen colonia, ara una braçalet, ara les sabates, ara el pentinat, ara el banyador...
Ara els nois hi van al darrera i els proposen coses més o menys atrevides...
Les noies i joves d’avui per què tenen aquestes necessitats? Cal que les experimentin per fer-se madurs?

Els avis preocupats pel que fan les seves nétes...
Quins dies de vacances pobres avis...!
Quines vacances pobres noietes...!

I jo responent preguntes i dient el que penso...
M’adono que són molt maques les il·lusions i els somnis de les nenes...
M’adono que els avis són d’una altre generació i que la seva pedagogía no lliga em la meva manera de fer amb les nenes.
I si es fan més amigues de mi que dels seus avis...? És que els avis no han d’ésser amics seus...i jo , encara que més vellet, sintonitzo millor perquè tota la meva vida he tractat infants i joves...
Com els puc ajudar a tots, nétes i avis....?
I és que les nétes viuen amb el pare i una nova companya... la mare està malalta i internada per addicció a l’alcohol...
Els avis preocupats per sa filla internada i les nétes...amb una altre mare...
Jo també em trobo alguna vegada amb la mare de les nenes, malalta...


Sovint m’he de preguntar a qui serveixo? A mi, als avis, a les nétes, als pares,, a Jesús? I com ho sabré ?

Ja us ho aniré explicant si ho descobreixo

"Clarificar els valors és el primer pas essencial cap a una vida més rica, plena i productiva." Carl Rogers

Cal tenir alta "l'autoestima" per seguir Jesús,ser bon cristià i donar-ne testimoni...???
Jo crec que sí!!!
---------------------------------
És per això que em van fer pujar sobre la taula, tots els companys que fèiem el curset de "Promoció de l'autoestima als infants i al jovent" organitzat a l'escola d'estiu de Rosa Sensat.
I van lograr fer-me pujar l'autoestima.... i a veure si me'n serveixo....!!!
Què em van dir, un per un....anònimament?

MANEL, DE TU M'AGRADA MOLT:
- M'encanta com transmets tota aquesta experiència que tens de la manera més juvenil que portes dins. M'has donat il·lusió!
- M'agrada l'energia i la sabiduria que transmets.
- La teva manera tolerant i intel·ligent de conviure amb els altres.
- Les teves ganes d'aprendre i que ets una de les persones amb més vitalitat que conec i perquè ets un bon mestre.
- Que ets molt vital, amb molts interessos i superservicial.
- L'experiència reflexionada que transmets.
- M'encanta el teu esperit jove i les ganes de fer coses joves. De gran vull ser com tu!
- Manel, m'agrada molt la teva humanitat, la teva vitalitat, l'alegria i tendresa. Molta sort en el teu camí!!
- M'encanta la teva juventud, il·lusió i generositat, no les perdràs quan et facis gran, segur. Gràcies.
- Ets molt bona persona, generós, tranquil, ingeniós, alegre!!! vital, enèrgic, humà...!!
- El fet que siguis el més jove de tots i tinguis un bon interès!
- La pau, el desig de seguir ensenyant, aprenent. Manel sempre seràs jove!!
- La teva tranquil·litat i serenitat.
- Ets un artista. Ja m'agradaria estar tant en forma mental i física com tu estàs.
- El teu esperit jovial i que no has oblidat el nen que portes dins que et ser una persona genial. I que es pot confiar amb tu!!!
- La teva forma de ser, la teva naturalitat i el teu entosiasme, transmets alegria i ganes de fer coses!!!

TOT AIXÒ NO PODIA AMAGAR-HO....ELS COMPANYS M'HA FET PUJAR L'AUTOESTIMA A 100 PERQUÈ SÓN ÚNICS I ESPECIALS....COM JO....GRÀCIES

TOT GRÀCIES AL PROFESSOR: JORDI PANISELLO

Autoestima...

És el cas que estic fent un curset que dura dues setmanes, dirigit a mestres i professors sobre el tema...i com que jo sóc professor..m'hi he apuntat...
- Per ara...molt interessant...

* l'autoestima és un estat mental.....
* l'autoestima és el propi sistema de creences i la manera com s'experimenta externament la vida...
* l'autoestima és confiança, valoració i respecte per un mateix...

Sentir-se bé respecte a sí mateix no és un luxe; és una necessitat imperiosa.

..... ja us aniré comentant més endavant.....

Quants mestres i professors interessats per com ajudar-se i ajudar els seus alumnes a millorar l'autoestima!!!

"Ningú que mira enrera...no és apte per al Regne de Déu"

Queden enrera el curs, els exàmens, els comiats, les baralles...el passat

Cal mirar endavant per seguir el Projecte de Déu.

- Aquell pobre mendicant que està cada diumenge a la porta de l'Església on he anat a l'Eucaristia, avui m'ha saludat: "Bon dia...avui plou..."
- Aquella amiga meva -l'Anna- ha acabat la carrera...només li'n queda una assignatura per setembre...
- Demà, dilluns, començo els cursets a les "Escoles d'estiu".
- Demà comença la radioteràpia aquell familiar...durant un mes...
- Avui, el meu cunyat,comença la seva vida de jubilat...
- Demà, en Biel i en Joel, comencen els Casals d'estiu...
- Avui, mossen Anton, comença a fer les maletes perquè el canvien de parròquia...
- Àvui, s'han acomiadat de la meva escola, dues mestres per canvi voluntari d'escola i quatre més per interinatge...
- Assumpció, comença a anar a la platja de 9 a 11.
- Demà he d'anar a buscar el resultat de la "prova d'eforç".
- La meva amiga S el proper dia 4 ha de parlar amb el cirugià...
- Però des de demà ha fet un esforç de llibertat i d'autonomia com mai

"Us seguiré pertot arreu on anireu..."
- El problema és com ho faré això...?
- No és això a què està cridat tot cristià?
- Quin serà el meu testimoniatge..?