Hem arribat al camping. El bungalow és maquíssim. Els meus amics també s’han instal·lat en un altre. Van amb les seves nétes...una de quatorze anys, una altra de onze i l’altra de deu.
Les nenes darrera dels nens i nenes de camping. Canviant de modelets de vestir...
La seva única preocupació era fugir de la gent gran i anar a fer nous amics i amigues. Ara és posen un vestit diferent, ara es posen colonia, ara una braçalet, ara les sabates, ara el pentinat, ara el banyador...
Ara els nois hi van al darrera i els proposen coses més o menys atrevides...
Les noies i joves d’avui per què tenen aquestes necessitats? Cal que les experimentin per fer-se madurs?
Els avis preocupats pel que fan les seves nétes...
Quins dies de vacances pobres avis...!
Quines vacances pobres noietes...!
I jo responent preguntes i dient el que penso...
M’adono que són molt maques les il·lusions i els somnis de les nenes...
M’adono que els avis són d’una altre generació i que la seva pedagogía no lliga em la meva manera de fer amb les nenes.
I si es fan més amigues de mi que dels seus avis...? És que els avis no han d’ésser amics seus...i jo , encara que més vellet, sintonitzo millor perquè tota la meva vida he tractat infants i joves...
Com els puc ajudar a tots, nétes i avis....?
I és que les nétes viuen amb el pare i una nova companya... la mare està malalta i internada per addicció a l’alcohol...
Els avis preocupats per sa filla internada i les nétes...amb una altre mare...
Jo també em trobo alguna vegada amb la mare de les nenes, malalta...
Sovint m’he de preguntar a qui serveixo? A mi, als avis, a les nétes, als pares,, a Jesús? I com ho sabré ?
Ja us ho aniré explicant si ho descobreixo
No hay comentarios:
Publicar un comentario